Jou
El jou (del llatí iŭgu, mat. sign.) és un instrument de fusta en el qual dos animals, com ara els bous o les cavalleries, són junyits pel cap o pel coll a l'aladre o al carro.
Ademés segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la RACV, té diversos significats: figuradament significa lo que unix a dos o més coses o persones. Lo que obliga privant de llibertat.
Truja, peça de fusta que servix de contrapés a una campana. Localisme, posts sobre les quals reposa la bota en el celler. Vel que es posa damunt de les esquenes dels nóvios durant la missa nupcial.
- Jou de cap, el que s'aplica als bous; està format per una barra recta en el centre i corbada en els extrems, els quals se posen damunt del tòs dels bous i es nuguen a les banyes i al front d'estos en correges. A la part central del jou hi han dos claus als quals van nugats els eixinguers.
- Fer jou, loc. Tindre bona relació d'amistat.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jou.
«Jou». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- «Truja». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).