Diferència entre les revisions de "Josep Escrig i Martínez"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Estudià filosofia i dret en la [[Universitat de Valéncia]], i treballà d'assessor jurídic per al duc d'Alba i el duc de Llíria. | Estudià filosofia i dret en la [[Universitat de Valéncia]], i treballà d'assessor jurídic per al duc d'Alba i el duc de Llíria. | ||
| − | Al ser d'idees [[lliberalisme|lliberals]], en [[1829]] fon tancat durant 26 mesos, i en [[1836]] fugí dels [[carlisme|carlistes]] de Llíria, cap a [[Valéncia]]. Allí, publicà un ''"Diccionario valenciano-castellano"'' en [[1851]], ''"dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia"'', compilant les obres de [[Justo Pastor Fuster]], [[ | + | Al ser d'idees [[lliberalisme|lliberals]], en [[1829]] fon tancat durant 26 mesos, i en [[1836]] fugí dels [[carlisme|carlistes]] de Llíria, cap a [[Valéncia]]. Allí, publicà un ''"Diccionario valenciano-castellano"'' en [[1851]], ''"dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia"'', compilant les obres de [[Justo Pastor Fuster]], [[Carlos Ros]] i [[Lluís Lamarca i Morata|Lluís Lamarca]], i afegint algunes formes populars que no eixien en estes. |
[[Constantí Llombart]] i [[Ramon Andrés i Cabrelles]] publicaren en [[1887]] una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada al incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la [[llengua valenciana]] del moment. | [[Constantí Llombart]] i [[Ramon Andrés i Cabrelles]] publicaren en [[1887]] una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada al incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la [[llengua valenciana]] del moment. | ||
Revisió de 12:16 20 jun 2010
Josep Escrig i Martínez (Llíria, 1791 - †1869), fon un lexicógraf valencià.
Estudià filosofia i dret en la Universitat de Valéncia, i treballà d'assessor jurídic per al duc d'Alba i el duc de Llíria.
Al ser d'idees lliberals, en 1829 fon tancat durant 26 mesos, i en 1836 fugí dels carlistes de Llíria, cap a Valéncia. Allí, publicà un "Diccionario valenciano-castellano" en 1851, "dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia", compilant les obres de Justo Pastor Fuster, Carlos Ros i Lluís Lamarca, i afegint algunes formes populars que no eixien en estes.
Constantí Llombart i Ramon Andrés i Cabrelles publicaren en 1887 una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada al incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la llengua valenciana del moment.
En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de Jogim Martí i Gadea.
Bibliografia
- VV.AA, "Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià", RACV, Valéncia, 2004. ISBN 84-96068-57-9