Josep Boronat i Gisbert

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Josep Boronat i Gisbert naixqué en Alcoy, el 16 de Maig de 1922. Estudià Magisteri, Filosofia i Teologia en la Congregació Salesiana, i Ciències Químiques en l’Universitat de Valéncia-Estudi General.

Fon director dels coleges San Joan Bosco i Sant Antoni Abat. Dedicà bona part de la seua vida a l'ensenyança, com a Mestre Nacional des de 1941, i com a Llicenciat de Ciències Químiques des de 1959, en coleges de la Congregació Salesiana a la que va pertànyer i en la que fon ordenat sacerdot en 1954.

Membre de la Comissió Mixta de Bilingüisme del Govern Valencià pre-autonòmic en 1979, a on va defendre la llengua valenciana en uns temps difícils, l’entrada de la democràcia i la pre-autonomia valenciana. En el temps en que estigué en la Comissió Mixta destacà per la seua defensa de l'incorporació de la Llengua Valenciana al sistema d'ensenyança.

Va ser Membre de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana des de 1979 fins a la seua mort.

En Alacant, fon Decà del Colege Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències, elegit en 1980.

Ponent en representació de la Llengua Valenciana en la Semana Bibliogràfica de les Llengües Ibèriques, en Lugo, l’any 1981.

Fon u dels pares de les Normes d'El Puig per a la Llengua Valenciana en 1981. Firmant de les mateixes, pronuncià el discurs de l'acte protocolari en el Monasteri d'El Puig. President dels Cursos de Llengua Valenciana del Grup Cultural Ilicità en 1982 junt a N' Antònia Vila Ferri.

El Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia, d'Elig li concedí la «Palma Daurada» en 1985. Ponent en el I Congres de la Llengua Valenciana d'Elig, en 1986, en la ponència "Lèxic Químic en el Valencià".

L'institució Lo Rat Penat, en 1986, li va concedir la Medalla del Centenari de tan valenciana institució. Fon mantenedor dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia de Lo Rat Penat en els anys 1987 i 1988.

Des de l'any 1992 fon Membre del Consell Valencià de Cultura fins a la seua mort en l’any 2002. Valencianiste fervent i defensor a ultrança de la cultura valenciana, fon u dels membres del Consell Valencià de Cultura (CVC) que es va opondre al polèmic dictamen llingüístic del CVC pel seu marcat caràcter catalaniste que denigrava a la llengua valenciana. Fon President de la Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia i president de la Plataforma Normes d'El Puig. En el 2001 va rebre el Premi "Maulet" per part de Jóvens Nacionalistes.

Va rebre un homenage en l’entrega d’un premi i una placa per part del Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes per la seua actitut de defensa de la Llengua Valenciana i la seua oposició al Dictamen del CVC, junt als atres 2 companyers en el Consell Valencià de Cultura.

Descobridor de la placa commemorativa de l'aniversari de les Normes d'El Puig el 7 de març de 2001, pronunciant al mateix temps el seu discurs commemoratiu.

Mai va oblidar el seu Alcoy natal, que visitava constantment i a on conservava sa casa del Carrer Casablanca, a pesar de que residia des de feya anys en Valéncia ciutat. Va escriure numerosos artículs sobre temes alcoyans en la prensa d’Alcoy, Valéncia i Alacant.

Fon un home que sempre a lo llarc de la seua vida va fer gala de la seua alcoyania i valencianitat. En les seues pròpies paraules: “Soc valencià d'Alcoy, soc valencià del sur”.

Va faltar en la Ciutat de Valéncia el 18 de Giner de 2002 quan anava a complir els 80 anys d'edat.


Publicacions

- “Pomell de valencianitat” (1987). Editat per ADIA. Llibre sobre investigacions dedicades a la llengua valenciana i les  senyes d’identitat valencianes, en diversos capítuls dedicats a Alcoy.

- “Fono” (2000). Ed. Lo Rat Penat. Tractat sobre la fonologia de la llengua valenciana

- “La llengua Valenciana: nom, autoctonia, entitat”. Editat per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en l'any 2002.

- Numerosos artículs en diferents diaris d’Alcoy, la Ciutat de Valéncia i Alacant.


Enllaços externs

Colectiu Aitana