Diferència entre les revisions de "José García Gómez"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Les seues primeres classes musicals les va rebre del seu pare, pianiste de professió. Als nou anys ya tocava l'orgue en les Escoles Pies i als dotze va intervindre en un concert al piano en el [[Teatre Principal de Castelló|Teatre Principal]]. Va obtindre per oposició una plaça de professor de piano en la [[Diputació de Castelló|Diputació]] i va crear la banda de música de la casa de Beneficència, aixina mateix va ser nomenat organiste de l'[[Basílica del Lledó|Ermitori de Lledó]]. | + | Les seues primeres classes musicals les va rebre del seu pare, pianiste de professió. El seu pare, García-Cubero, era un professor de prestigi en Castelló i va coincidir en unes audicions en el guitarriste vilarrealenc [[Francesc Tàrrega|Tàrrega]]. Als nou anys ya tocava l'orgue en les Escoles Pies i als dotze va intervindre en un concert al piano en el [[Teatre Principal de Castelló|Teatre Principal]]. Va obtindre per oposició una plaça de professor de piano en la [[Diputació de Castelló|Diputació]] i va crear la banda de música de la casa de Beneficència, aixina mateix va ser nomenat organiste de l'[[Basílica del Lledó|Ermitori de Lledó]]. |
Creador de l'[[Orquesta Simfònica de Castelló]], professor de l'[[Institut Francesc Ribalta]], va conseguir gran popularitat, pero sobretot es va fer famós en guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de la capital de la Plana per a designar el passodoble que representaria a les festes fundacionals de la ciutat. Sense el seu Rollo i Canya serien impensables, en l'actualitat, molts dels actes de la semana gran. | Creador de l'[[Orquesta Simfònica de Castelló]], professor de l'[[Institut Francesc Ribalta]], va conseguir gran popularitat, pero sobretot es va fer famós en guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de la capital de la Plana per a designar el passodoble que representaria a les festes fundacionals de la ciutat. Sense el seu Rollo i Canya serien impensables, en l'actualitat, molts dels actes de la semana gran. | ||
Revisió de 17:03 29 ago 2016
José García Gómez, conegut en Castelló com Pepito Garcia, (Castelló, 1898-1958), va ser un músic i professor valencià. Autor del famós passodoble Rollo i Canya que s'interpreta durant les Festes de la Magdalena en la ciutat de Castelló.
Biografia
Les seues primeres classes musicals les va rebre del seu pare, pianiste de professió. El seu pare, García-Cubero, era un professor de prestigi en Castelló i va coincidir en unes audicions en el guitarriste vilarrealenc Tàrrega. Als nou anys ya tocava l'orgue en les Escoles Pies i als dotze va intervindre en un concert al piano en el Teatre Principal. Va obtindre per oposició una plaça de professor de piano en la Diputació i va crear la banda de música de la casa de Beneficència, aixina mateix va ser nomenat organiste de l'Ermitori de Lledó.
Creador de l'Orquesta Simfònica de Castelló, professor de l'Institut Francesc Ribalta, va conseguir gran popularitat, pero sobretot es va fer famós en guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de la capital de la Plana per a designar el passodoble que representaria a les festes fundacionals de la ciutat. Sense el seu Rollo i Canya serien impensables, en l'actualitat, molts dels actes de la semana gran.
Rollo i Canya
No m'el encendràs el tio per detràs Anem anem, seguim tots a la processó Seguiu avant, no vos deixeu cap rosegó farem traguet a Sant Roc, matarem lo cuc allí, i després que dirà i després que dirà que no som d'ací Anem anem Seguim tots a la processó Seguiu avant, no vos deixeu cap rosegó farem traguet a Sant Roc, matarem lo cuc allí, cantarem atres cançons i ballarem, la tarara si, tarara no. Roda i cavila a qui demanes, trenca't les cames, busca qui te dixe dinés. Paga el trimestre al propietari de lo contrari, se pert molt més, se pert molt més ¡¡¡ Som de Castelló !!! la la ra la la la la la la ra la la la Chorrocochoc, bresquillera i albercoc. mon pare no té nas Chorrocochoc, barriguera i correjot. mon pare no té nas ma mare és chata, ma mare és chata, En la canya pel camí tots anirem i de rollos també mos assesiarem Tombatossals menjarem confits i dolç torró i a l'ermita pujarem El tio Pep se'n va l'horta ¡Ole, pum!