Edició de «Joan Gil-Albert»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
+
[[Image:Gil-Albert.jpg|thumb|300px|'''Joan Gil-Albert''', poeta i escritor valencià]]
| nom = Joan Gil-Albert
+
 
| image = [[Archiu:Gil albert.gif|200px|'''Joan Gil-Albert''', poeta i escritor valencià]]
+
'''Joan Gil-Albert''' ([[Alcoy]], [[1 d'abril]] de [[1904]] - [[Valéncia]] [[3 de juliol]] de [[1994]], és un poeta [[Comunitat Valecniana|valencià]] de la [[Generació del 27]]. Naixqué en [[Alcoy]] el [[1 d'abril]] de [[1904]] en el carrer Polavieja nº 4 (en l'actualitat Carrer Sant Llorenç).  
| peu =
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 
| ocupació = Escritor i poeta.
 
| data_naix = [[1 d'abril]] de [[1904]] 
 
| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| data_mort = [[3 de juliol]] de [[1994]]
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
'''Joan Gil-Albert''' ([[Alcoy]], [[1 d'abril]] de [[1904]] - [[Valéncia]], [[3 de juliol]] de [[1994]]), fon un escritor i poeta [[Comunitat Valenciana|valencià]] de la [[Generació del 27]].  
 
 
   
 
   
 
==Infància==
 
==Infància==
 
Joan Gil-Albert naixqué en la població valenciana d'[[Alcoy]] el [[1 d'abril]] de l'any [[1904]] en el carrer Polavieja nº 4 (en l'actualitat carrer Sant Llorenç).
 
 
 
La casa era propietat de sos pares i en la planta baixa s’obria un taller de ferreteria com a negoci familiar.
 
La casa era propietat de sos pares i en la planta baixa s’obria un taller de ferreteria com a negoci familiar.
  
En l'any [[1912]] es trasllada en la seua família a [[Valéncia]] ciutat, a on son pare monta un almagasén de ferreteria. Ingresa com a intern en el colege d'[[Escolapis]]. Realisa l’examen d'ingrés al bachillerat en l’[[Institut Lluís Vives]] de [[Valéncia]].
+
En [[1912]] es trasllada en la seua família a [[Valéncia]] ciutat, a on son pare monta un almagasén de ferreteria. Ingresa com a intern en el colege d’[[Escolapis]]. Realisa l’examen d'ingrés al bachillerat en l’[[Institut Lluís Vives]] de [[Valéncia]].
  
En l'any del trasllat a [[Valéncia]] son pare acabà la construcció d'una casa en [[El Salt]], a uns quilómetros d'[[Alcoy]], parage fabulos, en el que havia segut un vell moli i a on Gil-Albert escriuria gran part de la seua obra que està plena de referencies -directes o indirectes- al Salt. Tot l’estusiasme de Gil-Albert per [[Azorín]] i [[Miro]] te les seues fonts en esta devocio compartida per la terra de les montanyes de les [[comarques alacantines]].
+
En l’any del trasllat a [[Valéncia]] son pare acabà la construccio d’una casa en [[El Salt]], a uns kilometros d’[[Alcoy]], parage fabulos, en el que havia segut un vell moli i a on Gil-Albert escriuria gran part de la seua obra que està plena de referencies -directes o indirectes- al Salt. Tot l’estusiasme de Gil-Albert per [[Azorín]] i [[Miro]] te les seues fonts en esta devocio compartida per la terra de les montanyes de les [[comarques alacantines]].
  
Acaba el bachillerat en l'any [[1920]] i es matricula en les facultats de Dret i Filosofia i Lletres. Poc despuix, en [[1922]], decidix abandonar els seus estudis i dedicar-se a escriure, lo que no agrada als seus pares.
+
Acaba el bachillerat en [[1920]] i es matricula en les facultats de Dret i Filosofia i Lletres. Poc despuix, en [[1922]], decidix abandonar els seus estudis i dedicar-se a escriure, lo que no agrada als seus pares.
  
 
==Primers escrits==
 
==Primers escrits==
En l'any [[1927]] publica dos obres en prosa, “La fascinación de lo irreal” i "Vibración del estío". La publicacio de “La fascinación de lo irreal” fon costejada per ell mateix i posseïx influencies notables de [[Wilde]] i [[Miro]]. La critica va saludar-ho en entusiasme, sobretot [[Las Provincias]] de [[Valencia]] i [[El Noticiero Regional]] d'[[Alcoy]]. Provablement va ser l’unic llibre que li dona diners.
+
En l'any [[1927]] publica dos obres en prosa, “La fascinación de lo irreal” i "Vibración del estío". La publicacio de “La fascinación de lo irreal” fon costejada per ell mateix i posseix influencies notables de [[Wilde]] i [[Miro]]. La critica va saludar-ho en entusiasme, sobretot [[Las Provincias]] de [[Valencia]] i [[El Noticiero Regional]] d’[[Alcoy]]. Provablement va ser l’unic llibre que li dona diners.
 
   
 
   
 
==Ideologia politica==
 
==Ideologia politica==
A partir de l'any [[1929]] escomença a interessar-se per la política. Més tart se sent molt d'esquerres, sobretot al conéixer a [[José Bueno]], [[Juan Miguel Romá]] i [[Juan Renau]]. L’actitut política de Gil-Albert va ser sempre lliure i independent, recordem que no va pertànyer mai a cap partit, negant-se a retirar el carnet que el [[Partit Comuniste]] li havia preparat.
+
A partir de [[1929]] escomença a interessar-se per la política. Més tart se sent molt d’esquerres, sobretot al conéixer a [[José Bueno]], [[Juan Miguel Romá]] i [[Juan Renau]]. L’actitut política de Gil-Albert va ser sempre lliure i independent, recordem que no va pertànyer mai a cap partit, negant-se a retirar el carnet que el [[Partit Comuniste]] li havia preparat.
  
 
Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes.
 
Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes.
Llínea 34: Llínea 22:
 
==La Generació del 27 i la II República==
 
==La Generació del 27 i la II República==
  
En l'any [[1934]] trava amistat en [[Federico Garcia Lorca]] i atres intelectuals que residixen en [[Valéncia]]. En [[1936]] coneix en [[Madrit]] a [[Juan Ramón Jiménez]], [[Cernuda]], [[Manuel Altolaguirre]], [[Neruda]], [[María Zambrano]], [[Rosa Chacel]], [[Miguel Hernandez]] i [[Vicente Aleixandre]], etc. A molts d'ells els retrobaria en motiu del trasllat de la capital de la República a [[Valéncia]].
+
En [[1934]] trava amistat en [[Federico Garcia Lorca]] i atres intelectuals que residixen en [[Valéncia]]. En [[1936]] coneix en [[Madrit]] a [[Juan Ramón Jiménez]], [[Cernuda]], [[Manuel Altolaguirre]], [[Neruda]], [[María Zambrano]], [[Rosa Chacel]], [[Miguel Hernandez]] i [[Vicente Aleixandre]], etc. A molts d’ells els retrobaria en motiu del trasllat de la capital de la República a [[Valéncia]].
 
   
 
   
La casa de Gil-Albert es convertix en centre de reunió dels intelectuals republicans. Allí fundaren la revista “[[Hora de España]]” a on colabora Gil-Albert junt en la publicació [[Nueva Cultura]]. Fon secretari de la Secció de Lliteratura de l’[[Aliança d'Intelectuals Antifascistes]].
+
La casa de Gil-Albert es convertix en centre de reunió dels intelectuals republicans. Allí fundaren la revista “[[Hora de España]]” a on colabora Gil-Albert junt en la publicació [[Nueva Cultura]]. Fon secretari de la Secció de Lliteratura de l’[[Aliança d’Intelectuals Antifascistes]].
  
El seu primer llibre de versos aparegué publicat en l'any [[1936]], per [[Manuel Altolaguirre]], en el títul de “Misteriosa presencia”, seguit de “Candente horror”, en el mateix any i "Son nombres ignorados" ([[1938]]).
+
El seu primer llibre de versos aparegué publicat en [[1936]], per [[Manuel Altolaguirre]], en el títul de “Misteriosa presencia”, seguit de “Candente horror”, en el mateix any i "Son nombres ignorados" ([[1938]]).
  
En l'any [[1938]] s’incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els últims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduïts al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l’Aliança d'Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns mesos, despuix representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]].
+
En [[1938]] s’incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els últims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduits al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l’Aliança d’Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns messos, despuix representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]].
  
 
==L'exili==
 
==L'exili==
En [[Mexic ciutat]] treballà Gil-Albert com a secretari de [[Taller]], revista que dirigia [[Octavio Paz]] i feya la critica de cine en la revista [[Romance]]. Colabora també en les publicacions [[Letras de Méjico]] i [[El hijo Pródigo]]. En estes i atres publicacions mexicanes contínua publicant poemes i obra diversa.
+
En [[Mexic ciutat]] treballà Gil-Albert com a secretari de [[Taller]], revista que dirigia [[Octavio Paz]] i feya la critica de cine en la revista [[Romance]]. Colabora també en les publicacions [[Letras de Méjico]] i [[El hijo Pródigo]]. En estes i atres publicacions mexicanes continua publicant poemes i obra diversa.
  
A finals de [[1942]] viaja a [[Buenos Aires]], a on residix una temporada colaborant en els diaris argentins [[Sur]] i en la pàgina lliterària de [[La Nación]]. Alli coneix entre atres escritors a [[Jose Luis Borges]]. Despuix torna a [[Mexic]] de nou a on va residir dos anys més fins a tornar a [[Valencia]].
+
A finals de [[1942]] viaja a [[Buenos Aires]], a on residix una temporada colaborant en els diaris argentins [[Sur]] i en la pàgina lliteraria de [[La Nación]]. Alli coneix entre atres escritors a [[Jose Luis Borges]]. Despres torna a [[Mexic]] de nou a on va residir dos anys més fins a tornar a [[Valencia]].
  
 
En [[Mexic]] s’obri una oficina per a resoldre assunts relacionats en [[Espanya]]. Gil-Albert s’interessa per les gestions precises per a tornar, des de [[Valencia]] la seua família ajuda a la seua tornada en els passos oportuns.
 
En [[Mexic]] s’obri una oficina per a resoldre assunts relacionats en [[Espanya]]. Gil-Albert s’interessa per les gestions precises per a tornar, des de [[Valencia]] la seua família ajuda a la seua tornada en els passos oportuns.
  
== Un atra vegada en Valéncia==
+
== Un atra vegada en Valencia==
El seu regrés te lloc a finals d'[[agost]] de l'any [[1947]] retrobant-se a la seua família en sa casa d'[[El Salt]], en [[Alcoy]].
+
La seua tornada te lloc a finals d’[[agost]] de [[1947]] retrobant-se a la seua família en sa casa d’[[El Salt]], en [[Alcoy]].
  
Aixina transcorrerien alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situació econòmica es desfa i algunes propietats familiars són venudes, per eixemple la casa d'[[El Salt]].
+
Aixina transcorrerien alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situació econòmica es desfa i algunes propietats familiars son venudes, per eixemple la casa d’[[El Salt]].
  
Despuix de tornar del seu exili publica "El existir medita su corriente" ([[1949]]) i "Concertar es amor" ([[1951]]), "Crónica general" ([[1974]]) i els llibres de memories "Heraclés" ([[1975]]) i "Breviarium Vitae" ([[1979]]). Ell mateix presenta la seua obra dividida en tres parts: la prosa, la poesia i la critica.
+
Després de tornar del seu exili publica "El existir medita su corriente" ([[1949]]) i "Concertar es amor" ([[1951]]), "Crónica general" ([[1974]]) i els llibres de memories "Heraclés" ([[1975]]) i "Breviarium Vitae" ([[1979]]). Ell mateix presenta la seua obra dividida en tres parts: la prosa, la poesia i la critica.
 
   
 
   
Com a contrast de la seua situació econòmica, lliterariament, en estos últims anys, la figura de Gil-Albert escomença a ser considerada com mereix, tant per la critica com pels grups d'escritors més jovens. En [[Valencia]] Ciutat es constituïx en amic i confident de molts d'ells, atrets per l’honestitat i calitat de la seua persona.
+
Com a contrast de la seua situació econòmica, lliterariament, en estos últims anys, la figura de Gil-Albert escomença a ser considerada com mereix, tant per la critica com pels grups d’escritors mes jovens. En [[Valencia]] Ciutat es constituïx en amic i confident de molts d’ells, atrets per l’honestitat i calitat de la seua persona.
  
Trobà, a partir de l'any [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.
+
Trobà, a partir de [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.
  
Aixina es reconeix a un poeta tarda, que deuria d'anar lligat als seus coetàneus de la [[generació del 27]], pero que permaneix en un original aïllament. Este fet s’accentuà despuix de la [[Guerra Civil]], vivint un exili interior creatiu que va produir llibres en regularitat fora de les corrents dominants.
+
Aixina es reconeix a un poeta tarda, que deuria d’anar lligat als seus coetàneus de la [[generació del 27]], pero que permaneix en un original aïllament. Este fet s’accentuà despuix de la [[Guerra Civil]], vivint un exili interior creatiu que va produir llibres en regularitat fora de les corrents dominants.
  
 
Escrits tots els seus llibres abans de [[1972]], en el que apareix l’antologia Fuentes de la Constancia, el treball de creació de Gil-Albert es va llimitar a redactar els texts de les seues llectures i presentacions.
 
Escrits tots els seus llibres abans de [[1972]], en el que apareix l’antologia Fuentes de la Constancia, el treball de creació de Gil-Albert es va llimitar a redactar els texts de les seues llectures i presentacions.
Llínea 66: Llínea 54:
 
Tota la seua producció està arreplegada en “Obra poética completa” editada per l’[[Institució Alfons el Magnànim]] de la [[Diputació de Valéncia]].
 
Tota la seua producció està arreplegada en “Obra poética completa” editada per l’[[Institució Alfons el Magnànim]] de la [[Diputació de Valéncia]].
  
Va faltar el [[3 de juliol]] de [[1994]], als 90 anys d'edat, en [[Valéncia]] Ciutat.
+
Va faltar el [[3 de Juliol]] de [[1994]], als 90 anys d'edat, en [[Valéncia]] Ciutat.
  
 
== Reconeiximents ==
 
== Reconeiximents ==
* A finals dels 70 i a lo llarc dels 80 tot són reconeiximents i premis lliteraris per a Gil-Albert:  
+
* A finals dels 70 i a lo llarc dels 80 tot son reconeiximents i premis lliteraris per a Gil-Albert:  
* En [[1978]] la ciutat d'[[Alcoy]], a on es rotula una avinguda en el seu nom, li  otorga la [[Peladilla d'Or]].
+
* En [[1978]] la ciutat d’[[Alcoy]], a on es rotula una avinguda en el seu nom, li  otorga la [[Peladilla d’Or]].
 
* En [[1982]] rep el [[Premi de les Lletres Valencianes]] concedit per la ciutat de [[Valéncia]] que ho declara Fill Adoptiu.
 
* En [[1982]] rep el [[Premi de les Lletres Valencianes]] concedit per la ciutat de [[Valéncia]] que ho declara Fill Adoptiu.
* En [[Abril]] de [[1983 Alcoy]] li concedix la Medalla d'Or de la ciutat i el nomena Fill Adoptiu.
+
* En [[Abril]] de [[1983 Alcoy]] li concedix la Medalla d’Or de la ciutat i el nomena Fill Adoptiu.
* L’[[Universitat d'Alacant]] el nomena Doctor Honoris Causa en [[1985]].
+
* L’[[Universitat d’Alacant]] el nomena Doctor Honoris Causa en [[1985]].
 
 
== Referències ==
 
* «Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Archivo Inventario, Juan Gi-Albert. Pag. 43, composición Gilalbertiana de José Doménech Part»
 
* «Consejo Valenciano de la Cultura. Nuestros Presidentes Juan Gil-Albert. Pag. 28, composición Gilalbertiana de José Doménech Part»
 
* Ginart, Belen (10 de abril de 2003). «'Valentín' retrata las pasiones y odios de una compañía teatral». El País. ISSN 1134-6582
 
* «Juan Gil-Albert, l'escriptor cívic». ELMUNDO. 14 de abril de 2019
 
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
+
*"Juan Gil-Albert. De su vida y obra”. Autor: Cesar Simón. Edita: Institut d’Estudis Alacantins. Alacant, 1983.
* Carnero, Guillermo, ed. (2007). Juan Gil-Albert. La memoria y el mito. Alicante: Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert”. ISBN 978-84-7784-521-8.
 
* de la Peña, Pedro J. (2004). Juan Gil-Albert. Valencia: Institució Alfons el Magnànim. ISBN 84-7822-406-8.
 
* Moreno, María Paz (2000). El culturalismo en la poesía de Juan Gil-Albert. Alicante: Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert”. ISBN 84-7784-380-5
 
* Simón, Cesar. ''Juan Gil-Albert. De su vida y obra''. Edita: Institut d'Estudis Alacantins. Alacant, 1983
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*[http://www.colectiuaitana.com/galeria/gil-albert.htm Biografia en valencià de Joan Gil-Albert en Colectiuaitana.com]
+
*[http://www.colectiuaitana.com/galeria/gil-albert.htm Biografia de Joan Gil-Albert]
 +
*[http://www.ua.es/va/presentacion/doctores/gilalbert/index.html Universitat d'Alacant]
 
*[http://amediavoz.com/gilalbert.htm Selecció de poemes]
 
*[http://amediavoz.com/gilalbert.htm Selecció de poemes]
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant]]
 
[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant]]
[[Categoria:Generació del 27]]
 
 
[[Categoria:Alcoyans]]
 
[[Categoria:Alcoyans]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: