Diferència entre les revisions de "Joan Batiste Ballester"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Joan Batiste Ballester''', ([[Valéncia]], [[1624]] Valéncia, [[1672]]), fon un teòlec [[Comunitat Valenciana|valencià]]
+
'''Joan Batiste Ballester Torà''', ([[Valéncia]], [[1624]] - † Valéncia, [[1672]]), fon un teòlec [[Comunitat Valenciana|valencià]]
  
 
Es doctorà en arts ([[1637]]) i teologia ([[1640]]) en l'[[Universitat de Valéncia]], a on professà tres cursos de filosofia ([[1642]]-[[1644]]) i el seu antitomisme formà escola.
 
Es doctorà en arts ([[1637]]) i teologia ([[1640]]) en l'[[Universitat de Valéncia]], a on professà tres cursos de filosofia ([[1642]]-[[1644]]) i el seu antitomisme formà escola.
Llínea 12: Llínea 12:
 
* Ballester, J. Batiste ([[1667]]) Ramellet del bateig
 
* Ballester, J. Batiste ([[1667]]) Ramellet del bateig
  
 +
== Enllaços externs ==
 +
* http://dbe.rah.es/biografias/64198/juan-bautista-ballester-tora Real Academia de la Historia
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Teòlecs]]
 
[[Categoria:Teòlecs]]
 
[[Categoria:Teòlecs valencians]]
 
[[Categoria:Teòlecs valencians]]

Última revisió del 17:12 5 nov 2022

Joan Batiste Ballester Torà, (Valéncia, 1624 - † Valéncia, 1672), fon un teòlec valencià

Es doctorà en arts (1637) i teologia (1640) en l'Universitat de Valéncia, a on professà tres cursos de filosofia (1642-1644) i el seu antitomisme formà escola.

Familiar de l'arquebisbe Pedro de Urbina, fon archidiaca de Morvedre en la seu de Valéncia (1652) i juge del Sant Ofici.

Va ser transferit a la seu de Sevilla, a on va estar 5 anys com a catedràtic de teologia. Fon un defensor del dogma concepcionista, sobre el qual publicà diversos tractats.

Predicador famós, publicà molts dels seus sermons, tots en castellà menys el predicat el dia de sant Vicent de l'any 1667: Ramellet del bateig del Fill i Fillol de Valéncia (1667). En l'exordi que el precedix feu l'apologia de la llengua valenciana, afirmant que és parlada fins a Provença, i oposà la dolça fonètica dels valencians al “margall” dels catalans del Principat.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Ballester, J. Batiste (1667) Ramellet del bateig

Enllaços externs[editar | editar còdic]