Diferència entre les revisions de "Joan Baptista Berni i Català"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[File:Josep Berní i Català.jpg|thumb|250px|Retrat de Joan Baptista Berni i Català, biblioteca Històrica de l'Universitat de Valéncia]]
 +
 
'''Joan Baptista Berni i Català''', ([[Valéncia]], [[25 de juny]] de [[1705]] - Valéncia, [[8 de giner]] de [[1738]]), discípul de [[Pare Tosca|Tosca]] va  obtindre el grau de mestre en Arts en l'[[Universitat de Valéncia]], religiós dominic, doctor en teologia per l'Universitat de Valéncia, catedràtic de filosofia de la mateixa universitat des de l'any [[1731]] i notari del [[Sant Ofici]].
 
'''Joan Baptista Berni i Català''', ([[Valéncia]], [[25 de juny]] de [[1705]] - Valéncia, [[8 de giner]] de [[1738]]), discípul de [[Pare Tosca|Tosca]] va  obtindre el grau de mestre en Arts en l'[[Universitat de Valéncia]], religiós dominic, doctor en teologia per l'Universitat de Valéncia, catedràtic de filosofia de la mateixa universitat des de l'any [[1731]] i notari del [[Sant Ofici]].
  

Revisió de 11:12 2 ago 2021

Retrat de Joan Baptista Berni i Català, biblioteca Històrica de l'Universitat de Valéncia

Joan Baptista Berni i Català, (Valéncia25 de juny de 1705 - Valéncia, 8 de giner de 1738), discípul de Tosca va  obtindre el grau de mestre en Arts en l'Universitat de Valéncia, religiós dominic, doctor en teologia per l'Universitat de Valéncia, catedràtic de filosofia de la mateixa universitat des de l'any 1731 i notari del Sant Ofici.

Va introduir les idees de Tosca en l'Universitat de Valéncia i publicà “Filosofia racional, natural, metafísica i moral”, en la que fa referència a l'utilisació i les ventages del microscopi.

Obra

  • Vida de la penitentíssima virgen Inés de Moncada, hija espiritual del grande apóstol de Europa san Vicente Ferrer
  • Vida, virtudes y milagros de santa Roselina de Vilanova, virgen selectíssima del sagrado orden cartuxano
  • Filosofía racional, natural, metafísica, i moral
  • Noticias breves de las virtudes del seráfico doctor san Buenaventura; indulgencias y constituciones de su milicia seráfica de Valencia, agregada a la archicofradía de Confalone que el santo doctor fundó en Roma