Diferència entre les revisions de "Jainisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{en desenroll}} El '''jainisme''' (en sànscrit: जैनधर्म, en tamil: சமணம் - Samaṇam) es una religió [[Índia|de la Indi...».)
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{en desenroll}}
+
[[File:Manusyaloka, Map of the Human World WDL3191.png|thumb|right|230px|Mapa del món humà]]
El '''jainisme''' (en [[sànscrit]]: जैनधर्म, en [[tamil]]: சமணம் - Samaṇam) es una [[religió]] [[Índia|de la India]], creada en el [[sigle VI a. C.]] per [[Majavirá]]. Ell dia ser l'últim omniscient d'una série de mestres iluminats dits [[tirthankaras]].
+
El '''jainisme''' (en [[sànscrit]]: जैनधर्म, en [[tamil]]: சமணம் - Samaṇam) és una [[religió]] [[Índia|de la India]], creada en el [[sigle VI a. C.]] per [[Majavirá]]. Ell dia ser l'últim omniscient d'una série de mestres allumenats dits [[tirthankaras]].
Se trata de una religión [[nastika]], que no reconoce la autoridad de los [[texts da l'hinduisme|textos sagrados hinduistas]] ni de los sacerdotes brahmanes.
 
En la actualidad, el jainismo está presente en la India oriental ([[Bengala]]), centro occidental ([[Rayastán]], Majarastra y Guyarat) y meridional (Karnataka), además de en algunas comunidades en el extranjero.
 
Su doctrina y práctica enfatiza la necesidad de realizar esfuerzos para encaminar el alma hacia una conciencia divina y la liberación (moksa). Aquella alma que venza a sus enemigos interiores y alcance el estado superior llamado jina pasa a ser denominada vencedora o conquistadora. El estado más elevado se conoce como siddha. El jainismo es conocido en los textos antiguos también como śramaṇa dharma (deber del que confía en sí mismo) o el camino de los nirgranthas (aquellos sin apegos ni aversiones).
 
  
{{Traduït de |es| Janaismo}}
+
Se tracta d'una religió [[nastika]], que no reconeix l'autoridat dels [[texts de l'hinduisme]] ni dels sacerdots [[brahmans]].
 +
 
 +
En l'actualidat, el jainisme está present en l'Índia oriental ([[Bengala]]), centre occidental ([[Rayastán]], [[Majarastra]] i [[Guyarat]]) i meridional ([[Karnataka]]), ademés d'en algunes comunitats en l'estranger.
 +
 
 +
La seua doctrina i pràctica enfatisa en la necesitat de realisar esforços per a encaminar l'[[ànima]] cap a una conciència divina i la lliberació ([[moksa]]). Aquella ànima que vença als seus enemics interiors o alcance l'estat superior dit [[jina]] passa a ser denominada vencedora o conquistadora. L'estat més elevat se coneix com [[siddha]]. El jainisme és conegut en els texts antics també com śramaṇa dharma (deure del que confia en si mateix) o el camí dels nirgranthas (aquells sense volences ni aversions).
 +
 
 +
==Referències==
 +
* Brodd, Jeffery; Gregory Sobolewski (2003). World Religions: A Voyage of Discovery. Saint Mary's Press. ISBN 0-88489-725-7. pp.95-96
 +
* Dundas, Paul (2002). The jains. Routledge. p. 271. ISBN 9780415266062
 +
* Long, Jeffrey D. (2009). Jainism: an introduction. Nueva York: I. B. Tauris. pp. 45-56. ISBN 978-1-84511-626-2
 +
* Sangave, Dr. Vilas A. (2001). Facets of Jainology: Selected Research Papers on Jain Society, Religion, and Culture. Mumbai: Popular Prakashan. ISBN 81-7154-839-3., p. 14
 +
* Zimmer, Heinrich (1969). Joseph Campbell, ed. Philosophies of India. New York: Princeton University Press. ISBN 0-691-01758-1. p. 182
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Beversluis, Joel Diederik (2000). Sourcebook of the world's religions: an interfaith guide to religion and spirituality. Novato (California): New World Library. ISBN 1-57731-121-3
 +
* Carrithers, Michael; Humphrey, Caroline (1991). The assembly of listeners: jains in society. Cambridge University Press. ISBN 0521365058
 +
* Chidanand Murthy, H. (1975). The Concept of War and Ahimsa in Jainism in Karnataka
 +
* Díez de Velasco, Francisco (1995/2002 (tercera edición revisada y aumentada).). Introducción a la historia de las religiones. Madrid: Trotta. ISBN 978-84-8164-564-4
 +
* Flood, Gavin (2003) [1998]. El hinduismo. Madrid: Akal Cambridge. ISBN 978-84-8323-032-9
 +
* Glasenapp, Helmuth von; Shrotri, Shridhar B. (1999). Jainism: an indian religion of salvation. Mitilal Barnarsidass. ISBN 9788120813762
 +
* Kapadia, Hiralal Rasikdas (2003). The Doctrine of Karman in Jain Philosophy. Traducido por G. Barry Gifford. Jain Publishing Company. ISBN 9780895819710
 +
* Jaini, Padmanabh (2000). Collected papers on jaina studies. Delhi: Motilal Banarsidass Publ. ISBN 81-208-1691-9
 +
* Larson, Gerald James (1995). India’s agony over religion. SUNY Press. ISBN 0-7914-2412-X.
 +
* Mahapragya, Acharya (2004). «Foreword». Jain Yog. Aadarsh Saahitya Sangh.
 +
* Pániker, Agustín (2001). El jainismo: historia, sociedad, filosofía y práctica. Barcelona: Kairós. ISBN 978-84-7245-484-2
 +
* Tulsi, Acharya (2004). «blessings». Sambodhi. Aadarsh Saahitya Sangh.
 +
 
 +
 
 +
[[Categoria:Jainisme]]

Revisió de 17:40 20 jun 2023

Mapa del món humà

El jainisme (en sànscrit: जैनधर्म, en tamil: சமணம் - Samaṇam) és una religió de la India, creada en el sigle VI a. C. per Majavirá. Ell dia ser l'últim omniscient d'una série de mestres allumenats dits tirthankaras.

Se tracta d'una religió nastika, que no reconeix l'autoridat dels texts de l'hinduisme ni dels sacerdots brahmans.

En l'actualidat, el jainisme está present en l'Índia oriental (Bengala), centre occidental (Rayastán, Majarastra i Guyarat) i meridional (Karnataka), ademés d'en algunes comunitats en l'estranger.

La seua doctrina i pràctica enfatisa en la necesitat de realisar esforços per a encaminar l'ànima cap a una conciència divina i la lliberació (moksa). Aquella ànima que vença als seus enemics interiors o alcance l'estat superior dit jina passa a ser denominada vencedora o conquistadora. L'estat més elevat se coneix com siddha. El jainisme és conegut en els texts antics també com śramaṇa dharma (deure del que confia en si mateix) o el camí dels nirgranthas (aquells sense volences ni aversions).

Referències

  • Brodd, Jeffery; Gregory Sobolewski (2003). World Religions: A Voyage of Discovery. Saint Mary's Press. ISBN 0-88489-725-7. pp.95-96
  • Dundas, Paul (2002). The jains. Routledge. p. 271. ISBN 9780415266062
  • Long, Jeffrey D. (2009). Jainism: an introduction. Nueva York: I. B. Tauris. pp. 45-56. ISBN 978-1-84511-626-2
  • Sangave, Dr. Vilas A. (2001). Facets of Jainology: Selected Research Papers on Jain Society, Religion, and Culture. Mumbai: Popular Prakashan. ISBN 81-7154-839-3., p. 14
  • Zimmer, Heinrich (1969). Joseph Campbell, ed. Philosophies of India. New York: Princeton University Press. ISBN 0-691-01758-1. p. 182

Bibliografia

  • Beversluis, Joel Diederik (2000). Sourcebook of the world's religions: an interfaith guide to religion and spirituality. Novato (California): New World Library. ISBN 1-57731-121-3
  • Carrithers, Michael; Humphrey, Caroline (1991). The assembly of listeners: jains in society. Cambridge University Press. ISBN 0521365058
  • Chidanand Murthy, H. (1975). The Concept of War and Ahimsa in Jainism in Karnataka
  • Díez de Velasco, Francisco (1995/2002 (tercera edición revisada y aumentada).). Introducción a la historia de las religiones. Madrid: Trotta. ISBN 978-84-8164-564-4
  • Flood, Gavin (2003) [1998]. El hinduismo. Madrid: Akal Cambridge. ISBN 978-84-8323-032-9
  • Glasenapp, Helmuth von; Shrotri, Shridhar B. (1999). Jainism: an indian religion of salvation. Mitilal Barnarsidass. ISBN 9788120813762
  • Kapadia, Hiralal Rasikdas (2003). The Doctrine of Karman in Jain Philosophy. Traducido por G. Barry Gifford. Jain Publishing Company. ISBN 9780895819710
  • Jaini, Padmanabh (2000). Collected papers on jaina studies. Delhi: Motilal Banarsidass Publ. ISBN 81-208-1691-9
  • Larson, Gerald James (1995). India’s agony over religion. SUNY Press. ISBN 0-7914-2412-X.
  • Mahapragya, Acharya (2004). «Foreword». Jain Yog. Aadarsh Saahitya Sangh.
  • Pániker, Agustín (2001). El jainismo: historia, sociedad, filosofía y práctica. Barcelona: Kairós. ISBN 978-84-7245-484-2
  • Tulsi, Acharya (2004). «blessings». Sambodhi. Aadarsh Saahitya Sangh.