Edició de «Institut Francesc Ribalta de Castelló»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | L''''Institut Francesc Ribalta''' (IES Francesc Ribalta) està situat en l'Avinguda del Rei En Jaume de la ciutat de [[Castelló]]. És un institut centenari ([[1917]]-[[2017]]). L'actual edifici fon inaugurat el 14 de giner de l'any 1917. Per l'institut han passat alumnes ilustres. | |
− | |||
− | L''''Institut Francesc Ribalta''' (IES Francesc Ribalta) està situat en l'Avinguda del Rei En Jaume de la ciutat de [[Castelló]]. És un institut centenari ([[1917]]-[[2017]]). L'actual edifici fon inaugurat el | ||
== Història == | == Història == | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | Aplegat el [[sigle XX]] i davant el deteriorament de l'edifici de l'antic convent es va pensar en proyectar un nou edifici. Les opcions educatives s'ampliaren en l'incorporació de les escoles normals, l'ensenyança tècnica d'agricultura, indústria i comerç i les belles arts, ademés dels estudis nocturns per als obrers. El | + | En un principi, l'Institut estigué situat en l'antic convent de les clarises lo que hui és la plaça Santa Clara, a càrrec de la Diputació Provincial de Castelló, baix el nom d'Institut Provincial d'Ensenyança l'any [[1846]]. Fins a l'any [[1857]] que passà a denominar-se Institut General i Tècnic, com en la resta d'[[Espanya]]. Aplegat el [[sigle XX]] i davant el deteriorament de l'edifici de l'antic convent es va pensar en proyectar un nou edifici. Les opcions educatives s'ampliaren en l'incorporació de les escoles normals, l'ensenyança tècnica d'agricultura, indústria i comerç i les belles arts, ademés dels estudis nocturns per als obrers. El 22 de juliol de l'any [[1910]] s'aprovà el proyecte presentat per l'arquitecte castellonenc [[Francisco Tomás Traver]], començant les obres del nou edifici el 22 de febrer de [[1912]], inaugurant-se l'edifici el 14 de giner de 1917. L'edifici fon emplaçat en el solar que ocupava l'antiga plaça de bous (Plaça de Vilarroig), en l'actual Avinguda del Rei En Jaume. L'any [[1924]], ya en l'actual ubicació, es denominà Institut Nacional d'Ensenyança Mija. En l'actualitat el seu nom és Institut d'Ensenyança Secundària (IES). |
− | En plena | + | En plena guerra civil, el 12 de maig de [[1937]], l'Institut passà a denominar-se Institut Nacional de Segona Ensenyança Juan Marco, en memòria d'un antic alumne de l'Institut de Castelló, mort al front de [[Terol]] els primers dies de la guerra. Fins al 16 de giner de [[1943]], que es canviarà per l'actual de Francesc Ribalta. El centre es va batejar en el nom i homenage a l'extraordinari pintor [[Francesc Ribalta]], seguix sent un far que guia les ensenyances miges, com a centre bàsic fonamental dels coleges lliures adoptats de varis enclavaments de la província. |
− | En l'entrada de l'eixèrcit | + | En l'entrada de l'eixèrcit franquista a Castelló en [[1938]], l'edifici es va convertir en Hospital Militar de l'eixèrcit de Llevant fins al mes de decembre de [[1939]] en que va tornar al seu edifici. |
− | Entre les reformes més significatives de l'edifici en els primers anys de l'etapa franquista trobem la construcció d'una capella, inaugurada en | + | Entre les reformes més significatives de l'edifici en els primers anys de l'etapa franquista trobem la construcció d'una capella, inaugurada en [[1946]], per la qual cosa es van ocupar dos aules de l'ala nort en el primer pis. |
En els anys xixanta i setanta es varen produir canvis importants en el desenroll socio-econòmic del país que tingueren una forta incidència en l'evolució de l'Institut: la creació de l'Institut femení en el mateix edifici i la posterior marcha en [[1968]] a un centre propi (l'actual Institut Penyagolosa); la marcha de la Biblioteca Pública i de l'Escola de Maestria Industrial també en els anys xixanta i finalment en els setanta la desaparició de l'antic Bachillerat en implantar-se el BUP. | En els anys xixanta i setanta es varen produir canvis importants en el desenroll socio-econòmic del país que tingueren una forta incidència en l'evolució de l'Institut: la creació de l'Institut femení en el mateix edifici i la posterior marcha en [[1968]] a un centre propi (l'actual Institut Penyagolosa); la marcha de la Biblioteca Pública i de l'Escola de Maestria Industrial també en els anys xixanta i finalment en els setanta la desaparició de l'antic Bachillerat en implantar-se el BUP. | ||
Llínea 27: | Llínea 16: | ||
== L'edifici == | == L'edifici == | ||
− | |||
− | L'edifici s'articula al voltant dels seus tres grans patis, de la mateixa manera que la tercera zona, que rodeja la pista deportiva, que consta de dos plantes. Un atri claustral, una escala monumental, vàries accesories, laboratoris, museus, seminaris, aules, bell saló d'actes, biblioteca, vivenda del conserge, despachos, torre de l'observatori meteorològic, capella, archius, sala de professors, constituïxen les distintes dependències. | + | La zona central de l'edifici, en una superfície total de 7.125 m2, en l'interior hi havia tres patis, un per cada centre docent (Institut, Escola Normal i Escola de Treball); en la part posterior hi havia un jardí botànic que, en les reformes posteriors a la [[Gerra Civil espanyola|guerra civil]], es va convertir en pati de deports; al primer pis, un grandiós saló d'actes en pintures alegòriques de [[Vicent Castell Doménech]] datades en [[1915]]. |
+ | |||
+ | L'edifici s'articula al voltant dels seus tres grans patis, de la mateixa manera que la tercera zona, que rodeja la pista deportiva, que consta de dos plantes. Un atri claustral, una escala monumental, vàries accesories, laboratoris, museus, seminaris, aules, bell saló d'actes, biblioteca, vivenda del conserge, despachos, torre de l'observatori meteorològic, capella, archius, sala de professors, constituïxen les distintes dependències. | ||
== Personages ilustres == | == Personages ilustres == | ||
− | + | Durant els cent anys de la seua existència per l'institut han passat molts personages ilustres del món cultural, social i polític de la ciutat de Castelló, com Eduardo Fernández Marqués, [[Bernat Artola]], [[Salvador Guinot]], [[Lluís Revest]], [[Francesc Esteve Galvez]], [[Joan Batiste Porcar]], César Marín, José de la Torre Rebullida, Carlos Alonso Armiño, Ramón Catalán, [[Vicent Sos Baynat]], Mossén Andrés i Mossén Amorós, José Trullén, Ismael Sanjuan Monzonís... | |
− | |||
− | Durant els cent anys de la seua existència per l'institut han passat molts personages ilustres del món cultural, social i polític de la ciutat de Castelló, com Eduardo Fernández Marqués, [[Bernat Artola]], [[ | ||
− | Per la seua banda, el guardonat | + | Per la seua banda, el guardonat enel Premi Príncip d'Astúries d'Investigació En [[Federico García Moliner]], repetia que els alumnes varen ser molt afortunats. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |