Diferència entre les revisions de "Illa de Tabarca"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 14: Llínea 14:
 
Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la varen denominar ''"Planesia"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''.
 
Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la varen denominar ''"Planesia"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''.
  
Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[berberesc]]s venguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''razzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar del Segura]].
+
Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[berberesc]]s venguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''razzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar]].
  
 
Adés de l'any [[1700]] era coneguda com ''Illa de Sant Pau'' i ''Illa Plana'', a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la ''Alerons Illa'' i, inclús, illot de ''Santa Pola''.  
 
Adés de l'any [[1700]] era coneguda com ''Illa de Sant Pau'' i ''Illa Plana'', a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la ''Alerons Illa'' i, inclús, illot de ''Santa Pola''.  

Revisió de 17:19 29 jul 2022

Illa de Tabarca, enfront de la costa de Santa Pola.

L'illa de Tabarca, de Nova Tabarca o Plana, és una illa de la mar Mediterrànea que es troba a uns vint quilómetros de la ciutat d'Alacant, a uns 8 km del port de Santa Pola i a poc més de 4.300 metros del cap de Santa Pola (2,35 milles nàutiques), sent la més gran de la Comunitat Valenciana i l'única habitada.

Geografia

Se situa a 38é 10' latitut nort i 0é 28' llongitut oest. Té una llongitut de màxima de 1.800 metros i una amplària de 380. El seu relleu tendix al pla, en una altitut màxima de 15 msnm. Prop de l'illa principal es troben els illots de la Nau, la Galera i la Pedrera.

Pertany a la ciutat d'Alacant i, encara que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sur de barris que comprén també el Palmerar, Aguamarga i Urbanova. Conta en 79 habitants (2008) i el seu còdic postal és 03138.

Tota la població es troba en la part oest de l'illa, geogràficament una chicoteta península de la mateixa. En la part est a soles es troben una antiga torre i uns camps de cultiu.

Destaca la seua iglésia i el conjunt amurallat de la zona oest de l'illa, que és la part habitada. Les cases són baixes i les úniques edificacions d'altura són l'iglésia mencionada i el far.

Història

Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els grecs la varen denominar "Planesia" i els romans "Planaria".

Durant els atacs a la costa alacantina dels corsaris berberescs venguts d'Alger, fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar razzies des de El Campello fins a Guardamar.

Adés de l'any 1700 era coneguda com Illa de Sant Pau i Illa Plana, a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la Alerons Illa i, inclús, illot de Santa Pola.

La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige ligur durant el regnat de Carles III, procedents de la chicoteta illa tunisenc de Tabarka, la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la República de Gènova, la Tabarka africana fon somesa en l'any 1741 pel bei de Tunis i en 1756 va passar a dependre dels algerins.

El monarca espanyol els va reduir en l'any 1768, traslladant-los a la ciutat d'Alacant a on, provisionalment, varen quedar instalats en el Colege de la Companyia de Jesús, buit despuix de l'expulsió dels jesuïtes (1767). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de Sant Pau, a on d'acort en un pla urbanístic de l'ingenier militar Ferran Méndez es varen construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de Carles III. A partir de l'any 1770 l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.

Hi ha una série d'illots i esculls que rodegen Tabarca: La Nau, l'Escull Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i l'Escull Negre.

D'atra banda, l'illa fon durant alguns anys una presó.

Llengua

Tabarca és l'única localitat del terme municipal d'Alacant en la que se conserva l'us cotidià del valencià, ya que degut al seu aïllament la substitució llingüística a favor del castellà no ha segut tan acusada com en la capital.

La situació de Tabarca és semblant a la de Tàrbena ya que la gent de Tabarca descen de genovesos que poblaren l'illa i parlaven ligur pero que a l'igual que en Tàrbena, substituïren la seua llengua per la llengua nacional, el valencià (En Tàrbena es va substituïr el mallorquí pel valencià) sense casi mantindre influències del ligur, a part per supost, dels llinages. A pesar d'això, la llengua valenciana en l'illa està molt amenaçada degut a l'acusada emigració i a l'ausència de dotacions educatives.

Economia

El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'Alacant i sobretot des de Santa Pola efectuen viages durant tot el dia.

Vore també

Enllaços externs

Commons