Diferència entre les revisions de "Illa de Tabarca"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 15: Llínea 15:
 
Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la van denominar ''"Planesia"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''.
 
Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la van denominar ''"Planesia"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''.
  
Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[barbaresc]]s vinguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''ràzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar del Segura]].
+
Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[berberesc]]s vinguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''razzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar del Segura]].
  
 
Abans de [[1700]] era coneguda com ''Illa de Sant Pau'' i ''Illa Plana'', a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la ''Alerons Illa'' i, inclús, illot de ''Santa Pola''.  
 
Abans de [[1700]] era coneguda com ''Illa de Sant Pau'' i ''Illa Plana'', a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la ''Alerons Illa'' i, inclús, illot de ''Santa Pola''.  
  
La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligures|ligure]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Túnisia|tunecina]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins.  
+
La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligurs|ligur]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Tunis|tunisenc]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins.  
  
El monarca espanyol els va reduir en [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, van quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit després de l'expulsió dels [[jesuïtes]] (1767). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', on d'acort en un pla urbanístic del [[Enginyeria militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es van construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de Carles III. A partir de 1770 l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar-se a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.  
+
El monarca espanyol els va reduir en [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, van quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit després de l'expulsió dels [[jesuïtes]] (1767). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', a on d'acort en un pla urbanístic de l'[[Ingenieria militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es van construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de Carles III. A partir de 1770 l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.  
  
 
Hi ha una serie d'illots i [[escull]]s que rodegen Tabarca: La Nau, l'Escull Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i l'Escull Negre.
 
Hi ha una serie d'illots i [[escull]]s que rodegen Tabarca: La Nau, l'Escull Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i l'Escull Negre.
Llínea 30: Llínea 30:
 
El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'Alacant i sobretot des de Santa Pola efectuen viages durant tot el dia.
 
El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'Alacant i sobretot des de Santa Pola efectuen viages durant tot el dia.
  
== Veore també ==
+
== Vore també ==
 
* [[Plaja de Tabarca]]
 
* [[Plaja de Tabarca]]
 
* [[Port Vell (plaja)|Plaja del Port Vell]]
 
* [[Port Vell (plaja)|Plaja del Port Vell]]
Llínea 38: Llínea 38:
 
* [http://www.alicante-ayto.es/medioambiente/rmtabarca.html Tabarca]
 
* [http://www.alicante-ayto.es/medioambiente/rmtabarca.html Tabarca]
 
* [http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=es&q=Calle+de+la+Isla+de+Tabarca,+28035+Madrid,+Comunidad+de+Madrid&sll=40.396764,-3.713379&sspn=9.568648,23.269043&ie=UTF8&cd=5&geocode=FUylaQIdGDTH_w&split=0&t=h&z=16&iwloc=A/ Camp de fútbol Illa de Tabarca en GoogleMaps]
 
* [http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=es&q=Calle+de+la+Isla+de+Tabarca,+28035+Madrid,+Comunidad+de+Madrid&sll=40.396764,-3.713379&sspn=9.568648,23.269043&ie=UTF8&cd=5&geocode=FUylaQIdGDTH_w&split=0&t=h&z=16&iwloc=A/ Camp de fútbol Illa de Tabarca en GoogleMaps]
 
{{coord|38|10|N|0|28|W|type:isle|display=title}}
 
  
 
[[Categoria:entitats de població d'Alacant|Tabarca, Illa de]]
 
[[Categoria:entitats de població d'Alacant|Tabarca, Illa de]]
 
[[Categoria:archipèlecs i illes de la província d'Alacant|Tabarca]]
 
[[Categoria:archipèlecs i illes de la província d'Alacant|Tabarca]]
 
[[Categoria:Alacant]]
 
[[Categoria:Alacant]]

Revisió de 00:05 4 feb 2010

Fotografía des de satèlit de Tabarca, en el cantó inferior dreta, enfront de la costa de Santa Pola.

L'illa de Tabarca, de Nova Tabarca o Plana és una illa del Mar Mediterràneu que es troba a uns vint quilómetros de la ciutat d'Alacant, a uns 8 km del port de Santa Pola i a poc més de 4.300 metros del cap de Santa Pola (2,35 milles nàutiques), sent la més gran de la Comunitat Valenciana i l'única habitada.

Geografia

Se situa a 38é 10' latitut nort i 0é 28' llongitut oest. Té una llongitut de màxima de 1.800 metros i una amplària de 380. El seu relleu tendix al pla, en una altitut màxima de 15 msnm. Prop de l'illa principal es troben els illots de la Nau, la Galera i la Pedrera.

Pertany a la ciutat d'Alacant i, encara que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sur de barris que comprén també el Palmerar, Aguamarga i Urbanova. Conta en 79 habitants (2008) i el seu còdic postal és 03138.

Tota la població es troba en la part oest de l'illa, geogràficament una chicoteta península de la mateixa. En la part este només es troben una antiga torre i uns camps de cultiu.

Destaca la seua església i el conjunt amurallat de la zona oest de l'illa, que és la part habitada. Les cases són baixes i les úniques edificacions d'altura són l'església mencionada i el far.

Història

Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els grecs la van denominar "Planesia" i els romans "Planaria".

Durant els atacs a la costa alacantina dels corsaris berberescs vinguts d'Alger, fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar razzies des de El Campello fins a Guardamar del Segura.

Abans de 1700 era coneguda com Illa de Sant Pau i Illa Plana, a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la Alerons Illa i, inclús, illot de Santa Pola.

La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige ligur durant el regnat de Carles III, procedents de la chicoteta illa tunisenc de Tabarka, la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la República de Gènova, la Tabarka africana fon somesa en 1741 pel bei de Tunis i en 1756 va passar a dependre dels algerins.

El monarca espanyol els va reduir en 1768, traslladant-los a la ciutat d'Alacant a on, provisionalment, van quedar instalats en el Colege de la Companyia de Jesús, buit després de l'expulsió dels jesuïtes (1767). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de Sant Pau, a on d'acort en un pla urbanístic de l'ingenier militar Ferran Méndez es van construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de Carles III. A partir de 1770 l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.

Hi ha una serie d'illots i esculls que rodegen Tabarca: La Nau, l'Escull Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i l'Escull Negre.

D'atra banda, l'illa fon durant alguns anys una presó.

Economia

El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'Alacant i sobretot des de Santa Pola efectuen viages durant tot el dia.

Vore també

Enllaços externs