Diferència entre les revisions de "Idioma ucranià"
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
}} | }} | ||
| − | El '''ucranià''' украї́нська мо́ва, transliteració: ukrayins'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les tres | + | El '''ucranià''' украї́нська мо́ва, transliteració: ukrayins'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les [[tres]] que formen este grup de llengües; les atres dos són el [[Idioma rus|rus]] i el [[Idioma Bielorrus|bielorrus]]. El ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notbales diferències. El bielorrus i el ucranià sorgiren del [[idioma ruté]] antic o mig. No obstant, el ucranià parlat s'asembla més al vocabulari [[Idioma polac|polac]], que alguns atribuixen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i el ucranià. Se li solia dir "chicotet rus". |
El idioma ucranià està actualment mergit de un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquant amillons d'ucranians en tot lo món, incloint 37,5 millons en Ucrània (77,8% de la població total), sols en Ucrània occidental el ucranià és el idioma que prevaleix. En Kiev es parlen abdós llengües, un canvi notable desde el pasat recent quan la ciutat era principalment russoparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per la influència de la població rural i les migracions desde les regions occidentals de Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recurrien al idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus es la lengua de la població urbana, mentres que el ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est de Ucrània, el rus prevalix inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] el ucranià està casi ausent. | El idioma ucranià està actualment mergit de un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquant amillons d'ucranians en tot lo món, incloint 37,5 millons en Ucrània (77,8% de la població total), sols en Ucrània occidental el ucranià és el idioma que prevaleix. En Kiev es parlen abdós llengües, un canvi notable desde el pasat recent quan la ciutat era principalment russoparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per la influència de la població rural i les migracions desde les regions occidentals de Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recurrien al idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus es la lengua de la població urbana, mentres que el ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est de Ucrània, el rus prevalix inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] el ucranià està casi ausent. | ||
Revisió de 21:44 15 jun 2009
| Ucranià українська мова / Ukrajinsĭka Mova | |
| Pronunciació: | AFI: ukra'jinska 'mɔʋɑ |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Ucrània, Polònia, Rúsia, Eslovàquia, Moldàvia, Hungria, Rumania, Bielorrúsia, Sèrbia i Kasajistà |
| Regió: | |
| Parlants: | 41 millons |
| Rànquing: | 26ª |
| Família: | Indoeuropea Eslava |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Ucrània, Transnístria (Moldàvia) |
| Regulat per: | Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucrània |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | uk |
| ISO 639-2 | ukr |
| ISO/FDIS 639-3 | ukr |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El ucranià украї́нська мо́ва, transliteració: ukrayins'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una llengua eslava oriental, una de les tres que formen este grup de llengües; les atres dos són el rus i el bielorrus. El ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notbales diferències. El bielorrus i el ucranià sorgiren del idioma ruté antic o mig. No obstant, el ucranià parlat s'asembla més al vocabulari polac, que alguns atribuixen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i el ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".
El idioma ucranià està actualment mergit de un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquant amillons d'ucranians en tot lo món, incloint 37,5 millons en Ucrània (77,8% de la població total), sols en Ucrània occidental el ucranià és el idioma que prevaleix. En Kiev es parlen abdós llengües, un canvi notable desde el pasat recent quan la ciutat era principalment russoparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per la influència de la població rural i les migracions desde les regions occidentals de Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recurrien al idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus es la lengua de la població urbana, mentres que el ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est de Ucrània, el rus prevalix inclús en les àrees rurals, i en Crimea el ucranià està casi ausent.
Pot esperar.se un aument del us del idioma ucranià en Ucrània mentres la poblacio rural (Encara abrumadorament ucranòfona) migre pac a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliteraria del ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstulació a el seu desenroll per supresió directa o simplement per la carència de política incentives per part del estat.
Alfabet
| A a | Б б | В в | Г г | Ґ ґ | Д д | Е е | Є є | Ж ж | З з | И и | |
| A a | B b | V v | J j | G g | D d | E e | Ye | Zh | Z z | Ɨ ɨ | |
| I i | Ї ї | Й й | К к | Л л | М м | Н н | О о | П п | P p | С с | |
| I i | Yi | Ll ll | K k | L l | M m | N n | O o | P p | R r | S s | |
| Т т | У у | Ф ф | Х х | Ц ц | Ч ч | Ш ш | Щ щ | Ь ь | Ю ю | Я я | |
| T t | U u | F f | J j | Ts | Ch | Sh | Shch | signe
moll |
Yu | Ya |
Grups de variants
- Grup septentrional
- Polesi
- Polesi occidental
- Polesi central
- Polesi oriental
- Polesi
- Grup sudoriental
- Dniéper (poltau)
- Slobozhà
- Estepa
- Grup sudoccidental
- Volini
- Nadsià
- Galitzià (o del Dniéster superior)
- Lemko
- Boiko
- Transcarpàtic
- Dolinià
- Hutsul
- Bucoví (pocuti o pocutio-bucoví)
- Podoli