Ištar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació d'Ištar

Ištar o Ishtar era en la mitologia babilònica, la deesa de l'amor i la bellea, de la vida i de la fertilitat. Associada principalment en la sexualitat. Ištar tenia molts amants.

Inclús per als deus, l'amor d'Ištar era fatal. En la seua joventut la deesa havia amat a Tammuz, deu de la collita i, d'acort en l'epopeya de Gilgamesh, este amor va causar la mort de Tammuz.

S'associa en atres regions en deeses, com Inanna en Sumèria, Anahit en l'antiga Armènia, o Astarté en Canaán, Fenicia i en les religions abrahámicas. Ištar, Inanna i estes deeses representen l'arquetip de la deesa mare.

En la mitologia sumèria era coneguda com Inanna (sent dos deeses distintes que representen lo mateix) i posteriorment en Babilònia, i en la seua zona d'influència cultural en tot Orient Mig, rep els títuls honorífics de Reina del Cel i Senyora de la Terra.

Ishtar era filla de Sin (deu llunar) o d'Anu. En virtut de ser filla d'aquell, era la dama bèlica; com a descendent d'este, l'exponent de l'amor, la llicenciositat i l'intemperància, i la violència caprichosa fins a l'extrem.

Baix l'aspecte guerrer se li rendia cult en Agadé i en Sippar, en el nom d'Anunit. També té un caràcter astral, ya que personifica a varis astres: Venus, el Sol, la Lluna, i les estreles reunides en constelacions.

Ishtar està associada al planeta Venus com a estrela del matí, i en les fronteres de Babilònia li la representa per mig d'una estrela de huit puntes. També, de peu, completament nueta, en les mans damunt de la pancha, o sostenint-se els sens, o portant un arc sobre un carro tirat per lleons.

Referències

  • A. Wohlstein, The Sky-God An-Anu, Nueva York-Jericho, 1976, 135
  • C. Wilcke, RIA, 5, 74-87
  • Charles Penglase (4 de octubre de 2003). Greek Myths and Mesopotamia: Parallels and Influence in the Homeric Hymns and Hesiod. Taylor & Francis. ISBN 978-0-203-44391-0
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8

Bibliografia

  • Campbell, Joseph. The Masks of God: Occidental Mythology. New York: Penguin, 1976
  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41
  • Lara Peinado, Federico (2005). «Hammurabi de Babilonia, príncipe piadoso». ISIMU. Revista sobre Oriente Próximo y Egipto en la antigüedad (Universidad Complutense de Madrid) VIII: 129. ISSN 1575-3492
  • Millard, A.R., New Babylonian 'Genesis' Story, p. 8, The Tyndale Biblical Archaeology Lecture, 1966; Tyndale Bulletin 18, 3-18, 1967

Enllaços externs

Commons