Huilatherium
Huilatherium és un gènero de leontínido, mamífers de piteu pertanyents al hui extint orde dels notoungulados, que comprenen atres famílies d'ungulats suramericans que varen evolucionar en cert paralelisme en els mamífers d'atres parts del món per a adaptar-se als casetes ecològiques del Cenozoico. Els leontínidos varen ser una família d'herbívors que comprenia espècies de tamany mijà a gran, especialisada en una dieta ramoneadora,[1] en cràneus relativament curts i extremitats robustes, una miqueta similars als seus parents, els millor coneguts toxodóntidos.
Huilatherium va ser descobert en Colòmbia, en el jaciment fòssil de La Venda en el departament de Huila, al que deu el seu nom (que traduïx "béstia del Huila"), en una única espècie coneguda fins ara, H. pluriplicatum. Esta espècie va ser inicialment descrita d'un maxilar esquerre en dents dents deciduos d'un eixemplar jove, que va ser reportat per Jane Colwell en 1965 com a possible leontínido, al com li va aplicar el nom científic de "Laventatherium hylei" ("béstia de la Venda"), pero ya que ella va realisar la seua descripció en una tesis de mestrage i mai ho va publicar, els autors Villarroel i Guerrero Díaz varen ignorar dit reporte i varen tornar a descriure el material, esta volta com Huilatherium,[2] que pese a ser una denominació posterior a "Laventatherium" queda com a nom oficial ya que el primer no satisfà les regles de la ICZN per a publicació de noms científics.
Descripcions posteriors de l'espècie varen reportar material adicional com atres fragments craneals, dents i peces postcraneales, que mostren que era un animal de fins a 500 quilograms de pes, un dels majors del seu tipo i que va viure a mitan del Mioceno, fa uns 12 millons d'anys (edat-mamífer del Laventense), resultant especialment notori per ser l'últim i més especialisat membre conegut de la seua família.[3] En els leontínidos, es presenta una progressiva tendència a l'especialisació de la dentadura, en la que en esta es van desenrollant més els incisius i apareix un diastema. En Huilatherium, els dents caninos es reduïxen de tamany, reduint-se el número de dents anteriors i desenrollant incisius similars a caninos.[4] Les seues característiques indiquen un propenc parentesc al leontínido Taubatherium paulacoutoi, procedent del Oligoceno de la formació Tremembé en Brasil en el que conformen un clado apartat d'atres espècies de la família,[5] conegudes primordialmente de llocs del Paleógeno argentí i que indicaria com esta família es va vore desplaçada cap al nort tropical a mida que els canvis climàtics anaven desapareixent els mijos arborats dels que depenien.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bond, M. i López, G.M. 1995. Els Mamífers de la Formació Casa Gran (Eoceno) de la Província de Jujuy, Argentina. Ameghiniana 32: 301-309.
- ↑ Villarroel, C. i Guerrero Díaz, J. 1985. Un nou i singular representant de la Família Leontiniidae? (Notoungulata, Mammalia) en el Mioceno de la Venda, Colòmbia. Geologia Norandina 9: 35-40.
- ↑ Villarroel, C., i Coldwell Danis, J. 1997. A New leontiniid notoungulate. En: R.F. Kay, R.H. Madden, R.L. Cifelli i J.J. Flynn (eds.), Vertebrate Paleontology in the Neotropics. The Miocene Fauna of La Venda, Colòmbia. Smithsonian Institution Press, Washington, D.C. pp. 303-318.
- ↑ Villarroel A., CarlosS (1997): L'Estructura de la Dentició Caduca de Huilatherium pluriplicatum, Leontiniidae (Notoungulata) del Mioceno de Colòmbia. Geologia Colombiana Nr. 22, pgs. 139-149,3 Figs., 2 Làmines, Santafe de Bogotà.
- ↑ Deraco, García López i Poweell. Relacions filogenético del leontínido Coquenia bondi Deraco et al. (Mammalia: Notoungulata) del Eoceno del noroest argentí. Resums de les XXIV Jornades Argentines de Paleontologia de Vertebrats, Sant Rafael, Mendoza, Argentina. Maig, 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic](en anglés) Lloc de l'Universitat de Berkeley sobre La Venda, incloent fotos de Huilatherium