Diferència entre les revisions de "Història de la Comunitat Valenciana"
m |
|||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
Inclou: | Inclou: | ||
| − | ::'''L'Art Parpallonenc (o del Paleolític Superior)''' | + | ::'''L'[[Art Parpallonenc]] (o del Paleolític Superior)''' |
| − | ::'''L'Art del Mesolític Inicial''' | + | ::'''L'[[Art del Mesolític Inicial]]''' |
| − | ::'''L'Art Rupestre Valencià''' | + | ::'''L'[[Art Rupestre Valencià]]''' |
| − | ::'''L'Art Esquemàtic (o del Neolític i Enolític)''' | + | ::'''L'[[Art Esquemàtic]] (o del Neolític i Enolític)''' |
| − | Els arts ''Parpallonenc'' i el del ''Mesolític Inicial'', tenen com a soport peces de pedra chicotetes i de fàcil transport (plaquetes o lloses calcàrees). | + | Els arts ''[[Art Parpallonenc|Parpallonenc]]'' i el del ''[[Art del Mesolític Inicial|Mesolític Inicial]]'', tenen com a soport peces de pedra chicotetes i de fàcil transport (plaquetes o lloses calcàrees). |
| − | ''L'Art Rupestre Valencià'' i ''l'Art Esquemàtic'' tenen com a soport parets en coves o abrics rupestres. També ossos i ceràmiques. | + | ''L'[[Art Rupestre Valencià]]'' i ''l'[[Art Esquemàtic]]'' tenen com a soport parets en coves o abrics rupestres. També ossos i ceràmiques. |
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
::'''Els gravats rupestres fusiformes.''' | ::'''Els gravats rupestres fusiformes.''' | ||
| − | ::'''L'art llineal geomètric de la Cova de la Cuina.''' | + | ::'''L'art llineal geomètric de la [[Cova de la Cuina]].''' |
| − | ==== '''L'Art Parpallonec''' ==== | + | ==== '''L'[[Art Parpallonec]]''' ==== |
| − | ''L'Art Parpallonenc'' es correspon en el Paleolític superior. | + | ''L'[[Art Parpallonenc]]'' es correspon en el Paleolític superior. |
En la [[Cova del Parpalló]] de [[Barig]] (molt prop de [[Gandia]]) és a on s'ha trobat tot el material conegut. 20.000 plaquetes calcàrees, de tonalitats ocre en dibuixos i gravats d'animals. | En la [[Cova del Parpalló]] de [[Barig]] (molt prop de [[Gandia]]) és a on s'ha trobat tot el material conegut. 20.000 plaquetes calcàrees, de tonalitats ocre en dibuixos i gravats d'animals. | ||
Revisió de 10:45 4 gin 2008
Prehistòria i Protohistòria
Els orígens de la civilisació valenciana en els seus testimonis més antics, des de l'aparició de l'home en les nostres terres, fins la plasmació del seu caràcter artístic en les coves i utensilis: De l'Edat de Pedra a l'Edat del Bronze.
Tavernes de la Valldigna,Vilafamés i Oropesa
Nos tenim que situar en el Paleolític Inferior (fa uns 300.000 anys) per a trobar les recialles humanes més antigues fins al moment . Estos s'han trobat en la Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna), el Tossal de La Font (Vilafamés) i la Cova de Borràs (Oropesa).
D'estos habitants se conec molt poc. Tindríem que consultar obres d'autors especialisats, com J. Aparicio Pérez. Se supon que, encara que de vegades caçaven de forma rudimentària, eren carronyers. Se menjaven els animals morts que s'anaven trobant pel camí, perque encara no eren capaços de matar-los per ells mateixos. Per esta raó, es deduïx que eren principalment vegetarians, pero no agricultors. No tenien cap forma d'activitat agrícola planificada. La seua dieta principal eren fruits i raïms silvestres.
Si comparem els descobriments d'estes troballes en atres del restant del món, veem que es tractava de “Pitecàntrops”, hominits que ya anaven a peu i també posseïen un semblant humà.
De Xàtiva a Gandia
Paleolític Mig:
És en esta época quan ya ha aparegut la caça i l'us del foc, com es comprovà en la Cova Negra de Xàtiva. Dins d'esta cova s'han trobat ossos d'animals, clares víctimes dels caçadors, aixina com puntes de sílex i raspadors de múltiples usos. També un famós parietal que correspon a un chiquet Neanderthal de sis ans. Pero lo més significatiu de tot és l'irrupció de l'art en terres valencianes.
Valéncia és terra d'artistes de d'époques prehistòriques. L'investigador Fullola Pericot, afirma que la Cultura Valenciana d'aquells temps tenia “una personalitat pròpia fortíssima”.
En Gandia se donà un pas transcendental en lo devindre històric: s'inventà una punta de flecha d'aletes i pedúnculs, en contraposició de l'antiga flecha de puntes de cara plana.
Lo primer Art Valencià
Lo primer art valencià compren un periodo d'aproximadament 23.000 anys.
Inclou:
- L'Art Parpallonenc (o del Paleolític Superior)
- L'Art Esquemàtic (o del Neolític i Enolític)
Els arts Parpallonenc i el del Mesolític Inicial, tenen com a soport peces de pedra chicotetes i de fàcil transport (plaquetes o lloses calcàrees).
L'Art Rupestre Valencià i l'Art Esquemàtic tenen com a soport parets en coves o abrics rupestres. També ossos i ceràmiques.
A banda d'estos quatre arts, existixen també un par de formes artístiques diferents dels estils grans del moment en que s'inclou cadascú:
- Els gravats rupestres fusiformes.
- L'art llineal geomètric de la Cova de la Cuina.
L'Art Parpallonec
L'Art Parpallonenc es correspon en el Paleolític superior.
En la Cova del Parpalló de Barig (molt prop de Gandia) és a on s'ha trobat tot el material conegut. 20.000 plaquetes calcàrees, de tonalitats ocre en dibuixos i gravats d'animals.
Es creu que els dibuixos en les plaquetes se feen per a simbolisar el triumfo dels caçadors. Els macs de la tribu dibuixaven l'animalet que volien atrapar i després trencava la plaqueta en l'intenció simbòlica de representar la seua mort.
Els animals representats són cérvols, cabres, gamuces, bous, cavalls, porcs salvages i aus. S'han trobat plaques sanceres i trencades.