Els holandesos varen començar a explorar i instalar-se en Guyana a finals del sigle XVI, seguit dels anglesos. Abdós varen començar a comerciar en els pobles amerindis de les àrees costeres. La Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals va establir una fortalea en Kyk-over-a l'en 1616-1621 en lo que ells varen cridar el Comtat de Esequibo. Tentatives d'assentar-se en l'interior varen fracassar, i els holandesos varen permetre als anglesos establir-se en la costa a mitan dels anys 1700, a on varen crear plantacions treballades per esclaus africans. Les collites principals eren el café, el cotó, el tabac i la canya de sucre, convertint-se esta en la collita principal. La calitat del sol era pobre, pese a tot. Els esclaus, conduïts per Cuffy, (l'héroe nacional de Guyana), es varen sublevar en 1763 en lo que es va conéixer com la rebelió dels esclaus de Berbice. El control dels holandesos va terminar quan els britànics es varen convertir en els governadors de facte en 1796. Les colónies d'Esequibo, Demerara, i Berbice varen ser cedides oficialment al Regne Unit en el tractat Anglo-Neerlandés de 1814 ratificat en el Congrés de Viena en 1815. En 1831 es varen consolidar com Guayana Britànica.
Enllaços externs
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Història de Guyana..svg)