Hippotragus leucophaeus
El hipótrago blau o antílop blau de la Veta (Hippotragus leucophaeus) és una espècie extinta de mamífer artiodàctil de la família Bovidae.[1] Era originari de la regió de La Veta (Suràfrica) i es troba extinta des de poc temps despuix del seu descobriment en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
a causa de la caça excessiva i de la competència en el ganado lanar. L'últim eixemplar conegut va ser caçat en 1799 o 1800. Pese a ser conegut vulgarmente com a antílop blau, no sembla, pels pocs restants momificados que es conserven de l'espècie, que tinguera alguna taca o color en la capa que recorde al color blau i que fonamente el seu nom, sino que pel contrari, presentava una capa d'un color pardo homogéneu. De totes formes la seua descripció taxonómica tampoc és del tot fiable al no conservar-se molts restants complets i descripcions precises, tots ells repartits en diferents museus de ciències naturals per Europa Occidental i Suràfrica.
Segons pareix mai va ser molt abundant en tractar-se d'una espècie endèmica l'àrea del qual de distribució va quedar restringida despuix de l'última glaciació. També era l'espècie més menuda de la seua gènero, en una talla màxima poc superior a 1.10 m i uns 160 kg com a màxim, sent l'única que no presenta caraça facial i que solament els machos posseïen banyas pero sense la característica crin sobre el coll. Els seus hàbits resultaven similars als del restant dels membres del gènero movent-se en menudes manadas, encara que la seua alimentació era més escrupulosa i no podia prescindir de l'aigua de la mateixa forma que els seus parents més desertícolas.
L'eixemplar «tipo» es troba conservat en la colecció del Real Museu d'Història Natural de Leiden (Països Baixos).[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:MSW3
- ↑ Gould, Stephen Jay (1997). «Els quatre antílops del Apocalípsis», Un dinosauri en una pallera, Crítica, p. 283-292. ISBN 84-7423-810-2.