Gymnogyps californianus
El còndor californià, còndor de Califòrnia o còndor norteny (Gymnogyps californianus)[1] és una espècie d'au catartiforme de la família Cathartidae emparentada en el còndor dels Vages (Vultur gryphus).[2] Habita en el nort d'Arizona i el sur d'Utah (incloent la zona del gran Canó i el parc nacional Zion), les montanyes costeres del centre i sur de Califòrnia i el nort de Baixa Califòrnia. Encara que es coneixen atres membres fòssils, és l'únic supervivent del gènero Gymnogyps.
El plomall és negre en taques blanques en la part inferior de les ales, el cap és calp en gran part, en el color de la pell que van des de grisa en les aus jóvens a taronja i groc lluent en adults reproductors. El seu envergadura (3,0 m) és la més gran de qualsevol au d'Amèrica del Nort, i el seu pes de fins a 26 lliures (11.8 kg) fa que siga casi igual a la del cisne trompetero, la més gran entre les espècies d'aus natives de Norteamérica. El còndor és carroñero i menja grans cantitats de carronya. És una de les aus més longeves del món, en una vida útil de fins a 60 anys.[3]
Els números d'estes aus varen disminuir dramàticament en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
per la caça furtiva, el enverinament per plom i la destrucció d'hàbitat.[4] Un pla de conservació posat en marcha pel govern d'Estats Units va dur a la captura dels 22 còndors selvats restants en 1987. Estes aus supervivents varen ser criades en el Sant Diego Zoo Safari Park i el zoològic de Los Àngeles. Els números es varen elevar a través la crío en captivitat i a partir de 1991 varen ser reintroducidos en la naturalea.
El còndor de Califòrnia és una de les espècies d'aus més rares del món. A partir de maig de 2012 els recontes de població per a eixe any, sifraven el número de còndors coneguts a 405, incloses 226 aus que viuen en la naturalea i 179 en captiveri.[5]
Les coses havien millorat notablement per a l'any 2020: En 336 aus vivint en la naturalea, 201 encara en captiveri, per a un total de 537 còndors californians en existència fins a eixe llavors, #lo que les estadístiques nos indiquen és que per a fins del 2025, ya estaríem vorejant els 600 eixemplars.
El còndor és un au significativa per a molts grups natius americans de Califòrnia i juga un paper important en varis dels seus mits tradicionals. Els navajos li diuen jeeshóóʼ i els kiliwas criden a esta au com see tay, ells creuen que en esta au viu l'esperit dels seus antepassats.'CR
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1994). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/285.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Segona part: Falconiformes i Galliformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 41 (2): 183-191. ISSN 0570-7358. Consultat el 12 de novembre de 2012.
- ↑ (xls). Cornell University Press. Archivat des d'el original, el 2 de juny de 2011. Consultat el 12 de juny de 2011.
- ↑ «[1]», CNN.
- ↑ . The Zoological Society of Sant Diego's Center for Conservation and Research for Endangered Species. Consultat el 18 d'abril de 2012.
- ↑ «[2]», The Oregonian. Consultat el 20 de maig de 2012.