Diferència entre les revisions de "Guerra del Yom Kippur"
(Pàgina nova, en el contingut: «Laguera aràbic-israelí de 1973, també coneguda pel nom defestivitats religioses judeu (Guerra del Yom Kippur) i musulmana(Guerra del Ramada), enfrontà a Is...».) |
m |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Image:Bridge Crossing.jpg|thumb|250px|Forces egipcies creüen el canal de Suez el 7 d'octubre]] | |
| − | + | La guerra aràbic-israelí de l'any [[1973]], també coneguda pel nom de festivitats religioses judeu ('''Guerra del Yom Kippur)''' i musulmana ('''Guerra del Ramadà'''), enfrontà a [[Israel]] contra [[Egipte]] i [[Síria]]. Fon la quarta de les guerres que enfrontaren a l'estat hebreu en els països araps. | |
| − | L' | + | |
| + | Dos factors principals expliquen el seu desencadenament. En primer lloc, el fracàs en la resolució dels problemes sorgits de la guerra de [[1967]]. La negativa israelí a tornar els territoris arrapats a Síria (els [[alts del Golá]]) i a Egipte (la [[península del Sinaí]]) i el fracàs de les propostes de pau d'[[Anuar el Sadat]], el nou líder egipcíac portaren la situació a un punt mort. La resolució 242 del [[Consell de Seguritat]] de la [[ONU]] demanava en térmens socoltres la retirada d'Israel dels territoris ocupats en 1967. Fon votada per 13 membres, [[China]] se abstingué i [[Estat Units]] la vetà. | ||
| + | |||
| + | Egipte cada volta se trobava més decidit a llançar una guerra llimitada. En segon lloc, Israel era conscient de la seua superioritat militar. Eixa confiança li portà a negar-se a qualsevol cessió de territoris, pero també feu que l'atac aràbic de l'any 1973 agarrara per sorpresa a les seues forces armades. | ||
| + | |||
| + | L'atac aràbic per sorpresa començà el [[6 d'octubre]] de [[1973]] (el dia del [[Yom Kippur]], la festivitat religiosa judeu més important). Els alvanços egipcíac i siri foren fulgurants. Els egipcíacs creuaren el [[Canal de Sues]] i els siris prengueren els Alts del Golán. No obstant, a partir del 10 d'octubre s'inicià el contraatac israelí. En eixe moment tant la [[URSS]] com [[Estats Units]] organisaren ponts aéreus massius portant armes als seus aliats. Els tropes israelites reconquistaren els Alts del Golán i tornaren a creuar Sues. | ||
| + | |||
| + | Les dificultats egipcíaques feren que [[Moscou]] advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. [[Henri Kissinger]], Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de la ONU que demanava l'immediat alt el foc. El [[25 d'octubre]] de 1973 callaren les armes. | ||
| + | |||
| + | Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de la URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent de EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que la [[OPEP]], a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petròleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis econòmica. | ||
[[Categoria:Israel]] | [[Categoria:Israel]] | ||
Revisió de 11:54 2 maig 2020
La guerra aràbic-israelí de l'any 1973, també coneguda pel nom de festivitats religioses judeu (Guerra del Yom Kippur) i musulmana (Guerra del Ramadà), enfrontà a Israel contra Egipte i Síria. Fon la quarta de les guerres que enfrontaren a l'estat hebreu en els països araps.
Dos factors principals expliquen el seu desencadenament. En primer lloc, el fracàs en la resolució dels problemes sorgits de la guerra de 1967. La negativa israelí a tornar els territoris arrapats a Síria (els alts del Golá) i a Egipte (la península del Sinaí) i el fracàs de les propostes de pau d'Anuar el Sadat, el nou líder egipcíac portaren la situació a un punt mort. La resolució 242 del Consell de Seguritat de la ONU demanava en térmens socoltres la retirada d'Israel dels territoris ocupats en 1967. Fon votada per 13 membres, China se abstingué i Estat Units la vetà.
Egipte cada volta se trobava més decidit a llançar una guerra llimitada. En segon lloc, Israel era conscient de la seua superioritat militar. Eixa confiança li portà a negar-se a qualsevol cessió de territoris, pero també feu que l'atac aràbic de l'any 1973 agarrara per sorpresa a les seues forces armades.
L'atac aràbic per sorpresa començà el 6 d'octubre de 1973 (el dia del Yom Kippur, la festivitat religiosa judeu més important). Els alvanços egipcíac i siri foren fulgurants. Els egipcíacs creuaren el Canal de Sues i els siris prengueren els Alts del Golán. No obstant, a partir del 10 d'octubre s'inicià el contraatac israelí. En eixe moment tant la URSS com Estats Units organisaren ponts aéreus massius portant armes als seus aliats. Els tropes israelites reconquistaren els Alts del Golán i tornaren a creuar Sues.
Les dificultats egipcíaques feren que Moscou advertira sobre la possibilitat d'enviar tropes a ajudar al regim de Sadat. Henri Kissinger, Secretari d'Estat nortamericà, viajà a Moscou per a negociar una solució. Finalment les parts enfrontades seguiren una resolució de la ONU que demanava l'immediat alt el foc. El 25 d'octubre de 1973 callaren les armes.
Ademés dels casi 15.000 morts del conflicte (8.500 araps i en torn a 6.000 israelíes), la guerra de 1973 tingué importants repercussions: l'alliniament dels països araps de la URSS se feu més estret, l'image d'invencibilitat de l'eixercit israelí fon destruída, Israel se feu més dependent de EE.UU i, sobre tot, la guerra propicià que la OPEP, a on els estats araps tenien un pes decisiu, decidira una brusca pujada del preu del petròleu que desencadenà un espiral inflacionista que portaria a una gran crisis econòmica.