Diferència entre les revisions de "Gaucho"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Bolivia' a 'Bolívia')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 32 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Probablement el vocablo quichua huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als orfens.
+
[[File:Gaucho1868b.jpg|right|thumb|<center>Gaucho argentí en l'any [[1868]]</center>]]
Tambe existix l’hipotesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocablo chaouch, que en arap significa arreador d’animals.
 
  
La denominacio s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indigenes), encara que sense sentit racial sino etnic ya que tambe foren gauchos els fills dels immigrants europeus, els negres i els mulats que acceptaren la seua clase de vida.
+
'''Gaucho''' (gaucho en castellà) és un terme d'us general per a descriure als residents de parts d'[[Argentina]], d'[[Uruguai]] i de la regió sur de [[Brasil]] (estat del Rio Grande do Sul).
  
L’ambient del gaucho fon la planura que s’exte des de la [[Patagonia]] fins els confins orientals d’[[Argentina]], les serres i trencalls del noroest argenti i sur de Tarija ([[Bolivia]]), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en [[Brasil]] (gaúcho).
+
== Etimologia ==
  
El proces evolutiu del gaucho i l’us de eixa paraula se desenrrollà sense solucio de continuitat. Diferents tipus de gaucho existiren en [[Argentina]] ans de 1810, es a dir ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hajan segut poques al principi. El tercer tipus - que despres es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït numero. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" quins li donaren la caracteristica suficientment fort per a cridar l’atencio.
+
Provablement el vocable [[quichua]] huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als òrfens.
  
Habils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea fisica, la seua altivea, el seu caracter reservat i melancolic.
+
També existix l’hipòtesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocable chaouch, que en [[àrap]] significa arreador d’animals.
Casi totes les faenes eran realisades a cavall, animal que va constituïr son millor companyo i tota la seua riquea. El llançameno del llaç, la domada i el rodeig de facenda, les travesies, eran realisats per estos ginets, que feyen del cavall el seu millor instrument.
 
  
Quan el païs convocà a ses fills per a lluitar per l’indepencia, els gauchos ingresaren en les files patriotes. L’audacia, l’habilitat per a cavalcar i l’enorm coneiximent del terreny, van fer d’ell un excelent soldat.
+
La denominació s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indígenes), encara que sense sentit racial sino ètnic ya que també foren gauchos els fills dels immigrants [[Europa|europeus]], els negres i els mulats que acceptaren la seua classe de vida.
Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l’Alt Peru a les ordens de Belgrano o en San Martín en Chacabuco i Maipu.
+
 
En el nort del païs atres homens defenderen en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, feent la [[Guerra Gaucha]].
+
== Àmbit ==
 +
L’ambient del gaucho fon la planura que s’estén des de la [[Patagonia]] fins als confins orientals d’[[Argentina]], les serres i trencalls del noroest argentí i sur de Tarija ([[Bolívia]]), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en [[Brasil]] (gaúcho).
 +
 
 +
[[File:Gauchos.jpg  |right|thumb|<center>Gauchos ballant</center>]]
 +
 
 +
El procés evolutiu del gaucho i l'us d'eixa paraula se desenrollà sense solució de continuïtat. Diferents tipos de gaucho existiren en [[Argentina]] ans de [[1810]], es dir, ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hagen segut poques al principi. El tercer tipo - que despuix es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït número. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" els qui li donaren la característica suficientment fort per a cridar l'atenció.
 +
 
 +
Hàbils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea física, la seua altivea, el seu caràcter reservat i melancòlic.
 +
 
 +
Casi totes les faenes eren realisades a [[cavall]], animal que va constituir el seu millor companyó i tota la seua riquea. El llançament del llaç, la doma i el rodeig de facenda, les travessies, eren realisades per estos ginets, que feyen del [[cavall]] el seu millor instrument.
 +
 
 +
Quan el país convocà als seus fills per a lluitar per l'independència, els gauchos ingressaren en les files patriotes. L'audàcia, l'habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, varen fer d’ells uns excelents soldats.
 +
 
 +
Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l'Alt Perúa les órdens del General [[Manuel Belgrano]] o en el General [[José de San Martín]] en [[Chacabuco]] i [[Maipu]].
 +
 
 +
En el nort del país atres hòmens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, fent la [[Guerra Gaucha]].
 +
 
 +
== Activitats tradicionals ==
 +
 
 +
 
 +
[[Categoria:Cultura]]
 +
[[Categoria:Cultura Argentina]]

Última revisió del 00:06 27 ago 2023

Gaucho argentí en l'any 1868

Gaucho (gaucho en castellà) és un terme d'us general per a descriure als residents de parts d'Argentina, d'Uruguai i de la regió sur de Brasil (estat del Rio Grande do Sul).

Etimologia[editar | editar còdic]

Provablement el vocable quichua huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als òrfens.

També existix l’hipòtesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocable chaouch, que en àrap significa arreador d’animals.

La denominació s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indígenes), encara que sense sentit racial sino ètnic ya que també foren gauchos els fills dels immigrants europeus, els negres i els mulats que acceptaren la seua classe de vida.

Àmbit[editar | editar còdic]

L’ambient del gaucho fon la planura que s’estén des de la Patagonia fins als confins orientals d’Argentina, les serres i trencalls del noroest argentí i sur de Tarija (Bolívia), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en Brasil (gaúcho).

Gauchos ballant

El procés evolutiu del gaucho i l'us d'eixa paraula se desenrollà sense solució de continuïtat. Diferents tipos de gaucho existiren en Argentina ans de 1810, es dir, ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hagen segut poques al principi. El tercer tipo - que despuix es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït número. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" els qui li donaren la característica suficientment fort per a cridar l'atenció.

Hàbils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea física, la seua altivea, el seu caràcter reservat i melancòlic.

Casi totes les faenes eren realisades a cavall, animal que va constituir el seu millor companyó i tota la seua riquea. El llançament del llaç, la doma i el rodeig de facenda, les travessies, eren realisades per estos ginets, que feyen del cavall el seu millor instrument.

Quan el país convocà als seus fills per a lluitar per l'independència, els gauchos ingressaren en les files patriotes. L'audàcia, l'habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, varen fer d’ells uns excelents soldats.

Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l'Alt Perúa les órdens del General Manuel Belgrano o en el General José de San Martín en Chacabuco i Maipu.

En el nort del país atres hòmens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, fent la Guerra Gaucha.

Activitats tradicionals[editar | editar còdic]