Diferència entre les revisions de "Francesc Ribalta"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 19: Llínea 19:
 
Encara a mitan de [[1627]] va rebre un nou encàrrec, el dorat d'un altar en la parròquia de Sant Martín a costa de la comtesa de Fonts, que no va poder completar en morir repentinament el 13 de giner de 1628.
 
Encara a mitan de [[1627]] va rebre un nou encàrrec, el dorat d'un altar en la parròquia de Sant Martín a costa de la comtesa de Fonts, que no va poder completar en morir repentinament el 13 de giner de 1628.
  
== Enlaces externos ==
+
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Francisco Ribalta}}
 
{{commonscat|Francisco Ribalta}}
  

Revisió de 11:41 22 ago 2021

Sant Lucas, oli sobre llenç, 83 x 36 cm, Museu de Belles Arts San Pio V de Valéncia. Procedent del retaule de Porta-Coeli, en la figura de l'evangeliste sense orla, que pinta el retrat de la Verge de les toques, sol vore's un autorretrat del pintor.

Frances Ribalta (Solsona, Lleida, 1565 - Valéncia, 1628) va ser un pintor barroc espanyol, format en l'òrbita de la pintura escurialense i establit des de l'any 1599 en Valéncia, a on en dates molt primerenques va cultivar un naturalisme de cunye personal i intens claroscur que aplegaria a ser la senya d'identitat de l'escola valenciana del sigle XVII.

És provable que l'elecció de Valéncia com a destí es deguera a la seua amistat en Lope de Vega, secretari personal del marqués de Malpica que, a la seua volta, era cunyat de l'arquebisbe Joan de Ribera, conegut per les seues demandes artístiques i a l'adop ocupat en la decoració del seu Colege del Corpus Christi. A lo manco des del més de febrer de 1599 Ribalta es trobava ya en Valéncia a on, home piadós segons els testimonis d'els qui li varen conéixer, es va inscriure en la confraria de la Verge dels Desamparats.

Immediatament despuix de la seua arribada a la ciutat va gojar de la protecció de l'arquebisbe, per a qui va pintar alguns retrats, d'els que es conserven en el Colege del Patriarca els de Sor Margarita Agulló i el Germà Francisco del Chiquet Jesús, còpies dels retrats que els fera Juan Sariñena ya que ell no va aplegar a conéixer als retratats.

Entre els anys 1603 i 1605 va residir en Algemesí, ocupat en la realisació del retaule major de la seua iglésia parroquial, per a la que va seguir treballant fins a l'any 1610 en distints retaules, en evidents recorts de la seua passada estància en L'Escorial.

En l'any 1611 va morir el seu mecenes, l'arquebisbe Joan de Ribera, de qui va pintar un retrat difunt conservat en el Colege del Patriarca.

A partir de l'any 1620, en l'etapa final i més madura de la seua producció, Ribalta va evolucionar cap a un naturalisme més estricte. L'absència de notícies per als anys immediatament anteriors va portar a situar en ells el pretés viage a Itàlia, en el que hauria conegut l'obra de Caravaggio. Una còpia en chicotet tamany de la célebre Crucifixió de Sant Pedro de Caravaggio, firmada F. Ribalta, en la colecció Príncip Pío de Saboya en Mombello (Itàlia), reforçaria eixa hipòtesis.

En qualsevol cas Ribalta apareix novament documentat en Valéncia en l'any 1620, pintant un Últim Sopar, per al refectorio dels Capuchins de la Sanc de Crist. De data pròxima han de ser les visions de Sant Francisco pintades en el seu nou estil, que segons les fonts antigues es trobaven en l'iglésia del mateix convent: la Visió de l'àngel músic, que adquirida per Carlos IV en 1801 va passar al Museu del Prado, i Sant Francisco abraçant al crucificat, originalment emplaçada en un altar propenc a la porta, transferida al Museu de Belles arts de Valéncia.

A fins de l'any 1625 Ribalta va contractar el dorat i pintures del nou retaule major del monasteri cartujo de Porta-Coeli.

Encara a mitan de 1627 va rebre un nou encàrrec, el dorat d'un altar en la parròquia de Sant Martín a costa de la comtesa de Fonts, que no va poder completar en morir repentinament el 13 de giner de 1628.

Enllaços externs

Commons