Diferència entre les revisions de "Forat negre"
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
m (Text reemplaça - 'tan sols' a 'a soles') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:BlackHole.jpg|350px|thumb|Visió artística d'un forat negre en [[disc d'acreció]]]] | [[Image:BlackHole.jpg|350px|thumb|Visió artística d'un forat negre en [[disc d'acreció]]]] | ||
| − | En [[astronomia]], un '''forat negre''' és una concentració de [[matèria]] d'altíssima [[densitat]], tal que la seua [[força gravitatòria]] és tan elevada que la [[velocitat d'escapament|velocitat de lliberament]] és superior a la [[velocitat de la llum]]. Per tant, res que es trobe dins del seu [[horisó d'acontenyiments]] pot escapar-se'n, excepte per mig de l'[[efecte túnel]] [[mecànica quàntica|quàntic]]. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual res pot escapar, ni | + | En [[astronomia]], un '''forat negre''' és una concentració de [[matèria]] d'altíssima [[densitat]], tal que la seua [[força gravitatòria]] és tan elevada que la [[velocitat d'escapament|velocitat de lliberament]] és superior a la [[velocitat de la llum]]. Per tant, res que es trobe dins del seu [[horisó d'acontenyiments]] pot escapar-se'n, excepte per mig de l'[[efecte túnel]] [[mecànica quàntica|quàntic]]. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual res pot escapar, ni a soles la [[llum]]. És per este motiu que se'ls nomena "negres". |
En el centre d'un forat negre, segons prediu la [[relativitat general]], hi ha sempre una [[singularitat gravitatòria|singularitat]], un punt de [[densitat]] i [[gravetat]] [[infinit]]es que arriba a un [[volum]] nul i a un [[Radi (geometria)|radi]] zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la [[relativitat general]] no és adequada per descriure'ls i que provablement es necessita una [[gravetat quàntica|teoria quàntica de la gravetat]]. | En el centre d'un forat negre, segons prediu la [[relativitat general]], hi ha sempre una [[singularitat gravitatòria|singularitat]], un punt de [[densitat]] i [[gravetat]] [[infinit]]es que arriba a un [[volum]] nul i a un [[Radi (geometria)|radi]] zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la [[relativitat general]] no és adequada per descriure'ls i que provablement es necessita una [[gravetat quàntica|teoria quàntica de la gravetat]]. | ||
Última revisió del 11:38 20 feb 2018
.jpg)
En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seua força gravitatòria és tan elevada que la velocitat de lliberament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobe dins del seu horisó d'acontenyiments pot escapar-se'n, excepte per mig de l'efecte túnel quàntic. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual res pot escapar, ni a soles la llum. És per este motiu que se'ls nomena "negres".
En el centre d'un forat negre, segons prediu la relativitat general, hi ha sempre una singularitat, un punt de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a un radi zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la relativitat general no és adequada per descriure'ls i que provablement es necessita una teoria quàntica de la gravetat.
L'horisó d'acontenyiments és la superfície que marca el llímit des del qual ya res no pot escapar, a on la llum orbita el forat i és el llímit estàtic, en l'interior del qual ya a soles hi ha un camí, el que marca la gravetat. L'ergosfera és la part que queda per fora de l'horisó d'acontenyiments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La matèria que cau a un forat negre usualment forma un disc d'acreció. Segons el propi Albert Einstein el radi de Schwarzschild és infranquejable, és dir, no es pot formar un forat negre per afonament gravitatori.