Edició de «Faust Hernández Casajuana»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Valéncia]]
 
| lloc_mort = [[Valéncia]]
 
}}
 
}}
'''Faust Hernández Casajuana''' ([[Valéncia]], [[13 de novembre]] de [[1888]] - [[29 de juliol]] de [[1972]]) va ser un dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]]. La major part de la seua obra va ser produïda en [[llengua valenciana]].
+
'''Faust Hernández Casajuana''' ([[Valéncia]], [[13 de novembre]] de [[1888]] - [[29 de juliol]] de [[1972]]) va ser un dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]]. La major part de la seua obra va ser produïda en [[llengua valenciana]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
 
L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en [[castellà]], ''Marcelo'', que afortunadament, se conserva manuscrita.
 
L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en [[castellà]], ''Marcelo'', que afortunadament, se conserva manuscrita.
  
En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un [[sainet]] líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Esta obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].
+
En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un sainet líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Esta obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].
  
Captà perfectament l'idiosincràsia social del barri a on va nàixer, el [[Barri del Carme]] de Valéncia. La seua lliteratura va estar molt influenciada per la forma de parlar de la seua família i veïns, de la que es sentia molt orgullós.
+
A partir de [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en vàries representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.
  
Reiteradament demostrà la seua preocupació per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana, la del seus ''agüelos'', sobretot en la capital, com es pot vore en la seua obra [[Tra-ca-trac]].
+
El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un genero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana. La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.
  
Referent ente els dramaturcs de la seua época, deixà constància en els seus escrits de la realitat social del moment a travès d'un vocabulari coloquial i pròxim al públic.
+
Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comèdia intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].
  
A partir de l'any [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en diverses representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.
+
La primera obra en valenciá de la posguerra és ''Els Reis vagos'', un apropòsit estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en [[1945]].
  
En l'any [[1914]] colaborà en l'editor [[Vicent Miquel Carceller]] com a redactor en cap de la revista [[El Cuento del Dumenche]].
+
En l'any [[1952]], Hernández Casajuana, en l'obra ''La Masia de Masiá'' és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà deu anys més en pujar a un escenari. L'obra no sería escenificada fins a [[1962]].
 
 
El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana, a on estrenà varies obres pròpies, com ara ''L'airet de la matinà'' , sainet en un acte, en vers i prosa, el 18/12/1925; i ''!No és per ahí...!'', comèdia còmica bilingüe en un acte i en prosa, el 18/12/1925. També ''La flor del voler'', sainet en un acte i en prosa, estrenat en el Teatre Novedades de Valéncia el 28/10/1927 i ''La vista causa de Mary Hetta'', estrenada en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]] el 19/02/1931 per la companyia de Vicente Mauri, en [[Ampar Rivelles]] i Pilar Martí.
 
 
 
La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.
 
 
 
Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra [[comèdia]] intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].
 
 
 
La primera obra en valenciá de la posguerra és ''Els Reis vagos'', un [[apropòsit]] estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en [[1945]].
 
 
 
En l'any [[1952]], Hernández Casajuana, en l'obra ''La Masia de Masiá'' és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà dèu anys més en pujar a un escenari. L'obra no seria escenificada fins a [[1962]].
 
  
 
Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.
 
Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.
  
En l'any [[1968]] s'estrenava en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]], la que sería l'última obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'èxit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.
+
En [[1968]] s'estrenava en el Teatre Alcázar de Valéncia, la que sería la darrera obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com a els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'exit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.
  
 
Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.  
 
Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.  
  
Actualment ne té dedicada una plaça en el seu nom en l'emblemàtic Barri del Carme de Valéncia.
+
Actualment te dedicada una plaça en el seu nom en el emblemàtic [[Barri del Carme]] de Valéncia.
  
==Obres==
+
== Obres ==
  
Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals són:
+
Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals son:
  
*''Marcelo'' (en castellà, 1903)
+
* ''Marcelo'' (en castellà, 1903)
*''L'amor que Torna'' (1909)
+
* ''L'amor que Torna'' (1909)
*''¡Quina Animeta!'' (1910)
+
* ''¡Quina Animeta!'' (1910)
*''La Bella Codony'' (1913)
+
* ''La Bella Codony'' (1913)
*''El Pati dels canyarets'' (1914)
+
* ''El Pati dels canyarets'' (1914)
*''La bella codoñ: apropósit de un despropósit'' (1916) junt a [[Maximilià Thous]]
+
* ''El tercio Extranjero'' (1921)
*''!Eh, la beta!'' (1917)
+
* ''¿Qué passa, che?'' (1926)
*''El carreró de la LLanda'' (1917)
+
* ''¡No es per ahí...!''
*''La sombra del Miguelete'' (1917)
+
* ''Valencia a la garçón'' (1928)
*''Capitulé tonico: Sainete de cría, orichinal y en prosa (1918)
+
* ''Valencia la Bonica'' (1929)
*''El pati dels Cañarets'' (1918)
+
* ''Arros en Res'' (1930)
*''El tercio Extranjero'' (1921)
+
* ''Arros en Fesols i Naps'' (1932)
*''¡M'he deixat les espardenyes! (1921) junt a [[Maximilià Thous]]
+
* ''Tra-ca-trac'' (1932)
*''El ingenioso hidalgo' (1923) junt a Ramón Peña.
+
* ''Al Capone'' (1933)
*''El solar de la pobrea'' (1925)
+
* ''Dona'm un bes i ves-te'' (1943)
*''La Dóna fa la casa'' (1925)
+
* ''La Masia de Masiá'' (1952)
*''¿Qué passa, che?'' (1926)
+
* ''Casa dels obrers'' (1962)
* ''L'airet de la matinà'' (1926)
+
* ''Bomba Va'' (1968)
*''Pagar el pato'' (1926)
 
*''¡No es per ahí...!'' (1927)
 
*''Melchor, Gaspar y Baltasar'' (1927)
 
*''Valencia a la garçón'' (1928)
 
*''El portalet de la chunga'' (1928)
 
*''El tenedor de culler'' (1928)
 
*''¿Qué pasa, ché?'' (1928)
 
*''Valensia a la garsón'' (1928)
 
*''Valencia la Bonica'' (1929)
 
*''Arros en Res'' (1930)
 
*''La flor del voler'' (1930)
 
*''La Marcelina'' (1931)
 
*''La vista causa de Mary Hetta'' (1931)
 
*''Pilareta... miramos'' (1931)
 
*''Arros en Fesols i Naps'' (1932)
 
*''[[Tra-ca-trac]]'' (1932)
 
*''Al Capone'' (1933)
 
*''La pandilla'' (1936)
 
*''Dona'm un bes i ves-te'' (1943)
 
*''La Masia de Masiá'' (1952)
 
*''Casa dels obrers'' (1962)
 
*''El sol de la bolseria'' (1962)
 
*''Valéncia és teua'' (1962)
 
*''La bella dona'' (1963)
 
*''La Masia de Masià'' (1964)
 
*''Gildo'' (1965)
 
*''Bomba Va'' (1968)
 
  
==Enllaços externs==
+
== Enllaços externs ==
  
 
*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fausto_Hern%C3%A1ndez_Casajuana Fausto Hernández Casajuana en Wikipedia]
 
*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fausto_Hern%C3%A1ndez_Casajuana Fausto Hernández Casajuana en Wikipedia]
Llínea 102: Llínea 65:
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
 
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]  
 
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]  
 
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianisme]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: