Exposició Internacional de Barcelona de 1929

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'Exposició Internacional de Barcelona[1] tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de giner de 1930 a Barcelona. Se celebrà a la muntanya de Montjuïc, on ocupà una superfície de 118 hectàrees, i tingué un cost de 130 millons de pessetes. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren hi havia països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania o Suïssa. També participaren expositors privats japonesos i nort-americans.

Cal destacar que a Barcelona es guardava un grat recort de l'Exposició Universal de 1888, acontenyiment que supondrà un gran avanç per la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, així com la remodelació del Parc de la Ciutadella. Per això es proyectà esta nova exposició, per donar a conéixer els nous avanços tecnològics i proyectar la image de la indústria catalana a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la muntanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la Plaça d'Espanya.

L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, així com un banc de proves pels nous estils arquitectònics gestats a començaments del segle XX. A nivell local, representà la consolidació del noucentisme, estil d'aire clàssic que substituí al modernisme preponderant a Catalunya durant la transició de segle; a més a més, supondrà la introducció a Espanya dels corrents de vanguarda internacionals, especialment el racionalisme, a través del Pavelló d'Alemanya de Ludwig Mies van der Rohe.[2] L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals han esdevingut emblemes de la ciutat, com el Palau Nacional, la Font Màgica, el Teatre Grec, el Poble Espanyol i l'Estadi Olímpic.

Referències

  1. La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.
  2. Roig, pàg. 190.