Diferència entre les revisions de "Estat Modern"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 5: Llínea 5:
 
* '''Monarquia Absoluta''' (Segle XVII) S'utilisa l'ideologia i la religió per a tindre un major control social.
 
* '''Monarquia Absoluta''' (Segle XVII) S'utilisa l'ideologia i la religió per a tindre un major control social.
 
* '''Despotisme Ilustrat''' (Segle XVIII) El poder monàrquic y la centralisació es major i es pretén la felicitat de la població. "Tot per al poble, pero sense el poble".
 
* '''Despotisme Ilustrat''' (Segle XVIII) El poder monàrquic y la centralisació es major i es pretén la felicitat de la població. "Tot per al poble, pero sense el poble".
 +
 +
[[Categoria:Formes d'estat]]

Revisió de 13:48 8 gin 2016

Estat Modern es un terme per a denominar els primers estats centralisats de les monarquies europees que s'urgiren després d'un predomini del sistema feudal en la edat mija. Portugal, Castella, França i Anglaterra encapçalen els primers estats en solidificar-se. Italia encara esta formada per chicotets estats, siguen el papat un dels mes importants pero en estat de decadència. En el centre i orient d'Europa, encara estaven enclavats en el feudalisme que en els següents segles aniran desapareguen y convertint-se en monarquies centralisades. El motiu d'este canvi als estats centralisats que donaven poder absolut als reis fon per dissolucions de corts y parlaments, major gast de manteniment dels eixercits, soport dels senyors feudals degut a la crisis d'aquella época i a les revoltes dels súbdits. Tot això comportaria un sistema monàrquic que passaria per diverses fases:

  • Monarquia Autoritària (Finals del segle XV i XVI) Pretenia la consolidació i centralisació del estats mediant el poder.
  • Monarquia Absoluta (Segle XVII) S'utilisa l'ideologia i la religió per a tindre un major control social.
  • Despotisme Ilustrat (Segle XVIII) El poder monàrquic y la centralisació es major i es pretén la felicitat de la població. "Tot per al poble, pero sense el poble".