Diferència entre les revisions de "Espill"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Spill o libre de les dones (1905).djvu|thumb|160px|page=7|''Spill o libre de les dones per Mestre Jacme Roig'', edició crítica de [[Roque Chabás]], 1905.]]
 
[[Archiu:Spill o libre de les dones (1905).djvu|thumb|160px|page=7|''Spill o libre de les dones per Mestre Jacme Roig'', edició crítica de [[Roque Chabás]], 1905.]]
'''''Espill''''' és una obra [[misogínia|misògina]] atribuïda al mege valencià [[Jaume Roig]], escrita segons la tradició d'estudis al voltant del [[1460]], el mateix any que [[Joanot Martorell]] va començar a escriure el seu ''[[Tirant lo Blanc]]''. Esta datació ha sigut contundentment qüestionada per Guia d'acort en els manllevencs de l'Espill a obres publicades fins al 1479, data d'aparició del primer volum de la traducció de Lo Cartoixà a càrrec de Joan Roïs de Corella. La ''persona loquens'', que s'identifica com a Jaume Roig, s'adreça a Baltasar Bou, nebot seu en la ficció, per explicar-li com l'han maltractat les dones al llarc de la seua desafortunada vida i per convéncer-lo que n'ha de viure al marge per obtindre la salvació. L'obra és una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret d'Isabel Pellicer (l'esposa real de Jaume Roig) i de la [[Mare de Deu]].  
+
'''''Espill''''' és una obra [[misogínia|misògina]] atribuïda al mege valencià [[Jaume Roig]], escrita segons la tradició d'estudis al voltant del [[1460]], el mateix any que [[Joanot Martorell]] va començar a escriure el seu "[[Tirant lo Blanc]]". Esta datació ha sigut contundentment qüestionada per Guia d'acort en els manllevencs de l'Espill a obres publicades fins al 1479, data d'aparició del primer volum de la traducció de Lo Cartoixà a càrrec de Joan Roïs de Corella. La ''persona loquens'', que s'identifica com a Jaume Roig, s'adreça a Baltasar Bou, nebot seu en la ficció, per explicar-li com l'han maltractat les dones al llarc de la seua desafortunada vida i per convéncer-lo que n'ha de viure al marge per obtindre la salvació. L'obra és una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret d'Isabel Pellicer (l'esposa real de Jaume Roig) i de la [[Mare de Deu]].  
  
 
Seguint la tradició narrativa romànica, l'''Espill'' està escrit en més de 16.000 versos de quatre sílabes, que rimen de dos en dos. Només se'n conserva un manuscrit, tot i que durant el [[segle XVI]] fon imprés tres vegades, la qual cosa prova el seu èxit. En estes impressions modernes, els editors afegiren al títul "'''''Llibre de les dones'''''", nom en el qual, impròpiament, és coneguda encara hui.
 
Seguint la tradició narrativa romànica, l'''Espill'' està escrit en més de 16.000 versos de quatre sílabes, que rimen de dos en dos. Només se'n conserva un manuscrit, tot i que durant el [[segle XVI]] fon imprés tres vegades, la qual cosa prova el seu èxit. En estes impressions modernes, els editors afegiren al títul "'''''Llibre de les dones'''''", nom en el qual, impròpiament, és coneguda encara hui.

Revisió de 14:06 11 maig 2014

Archiu:Spill o libre de les dones (1905).djvu Espill és una obra misògina atribuïda al mege valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu "Tirant lo Blanc". Esta datació ha sigut contundentment qüestionada per Guia d'acort en els manllevencs de l'Espill a obres publicades fins al 1479, data d'aparició del primer volum de la traducció de Lo Cartoixà a càrrec de Joan Roïs de Corella. La persona loquens, que s'identifica com a Jaume Roig, s'adreça a Baltasar Bou, nebot seu en la ficció, per explicar-li com l'han maltractat les dones al llarc de la seua desafortunada vida i per convéncer-lo que n'ha de viure al marge per obtindre la salvació. L'obra és una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret d'Isabel Pellicer (l'esposa real de Jaume Roig) i de la Mare de Deu.

Seguint la tradició narrativa romànica, l'Espill està escrit en més de 16.000 versos de quatre sílabes, que rimen de dos en dos. Només se'n conserva un manuscrit, tot i que durant el segle XVI fon imprés tres vegades, la qual cosa prova el seu èxit. En estes impressions modernes, els editors afegiren al títul "Llibre de les dones", nom en el qual, impròpiament, és coneguda encara hui.