Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • [[Archiu:Shroudofturin1.jpg|miniaturadeimagen|250px|Vista frontal del Sudari]] …, [[duc de Saboya]]—, una obra mestra del [[Arquitectura barroca en Itàlia|barroc italià]] finalisada per [[Guarino Guarini]] que es troba dins d'un complex
    1 kB (188 paraules) - 17:11 3 abr 2019
  • …tà]], a on treballà entre l'última década del [[sigle XVIII]] i la primera del [[sigle XIX]]. …especial de temples [[Arquitectura neoclàssica|neoclàssics]] i d'estil [[barroc]] popular, com la Catedral de Santa Fe d'Antioquia en [[1799]], la Catedral
    3 kB (421 paraules) - 19:04 13 març 2024
  • …a'',<ref>{{DGLV|Església}}</ref> paraula que encara es diu en alguns llocs del territori llingüístic, pero la forma més usual actualment és ''iglésia …'<ref>{{DGLV|Esgleya}}</ref> venen del llatí ''ecclesia'', que a l'hora ve del grec ''ἐκκλησία'' (''ekklēsía''), que vol dir "assamblea".
    5 kB (762 paraules) - 21:30 18 set 2022
  • [[File:Palau2.jpg|thumb|250px|Palau del Marqués de Sant Josep]] El '''Palau del Marqués de Sant Josep''' és un edifici situat en la localitat d'[[Otos]]
    3 kB (510 paraules) - 18:40 19 jul 2023
  • …na mateix és capital de la [[comarca]] natural de la [[Horta de Múrcia]] i del seu [[Àrea metropolitana de Múrcia|àrea metropolitana]]. …de frontera [[Arquitectura del Barroc|barroca]] i interior principalment [[Arquitectura gòtica|gòtic]]; el [[Belem de Salzillo]], i un gran conjunt d'edificis ba
    3 kB (400 paraules) - 10:58 1 jun 2022
  • …la Real Capella en el sepulcre de Sant Pasqual Baylón, el museu del Pouet del Sant i el convent de clausura de les monges clarises. …lbergar les despulles del Sant, era considerada com el primer monument del barroc valencià en orde de temps i mèrit. No obstant, l'antiga iglésia conventu
    2 kB (400 paraules) - 17:01 2 jul 2023
  • …ic Camí real, va ser erigida en el [[sigle XIV]] segons modos constructius del sigle precedent. …centrals, i recentment restaurada. Conserva el cor de [[fusta]], als peus del temple, sobre l'entrada.
    3 kB (471 paraules) - 11:08 25 abr 2022
  • …a de Santa Creu''' està situada en el cantó del [[carrer de Santa Creu]] i del [[carrer Sant Llorenç]] de [[Palma]], en l'illa de [[Mallorca]]. És una de les primeres parròquies de Palma, originària del [[sigle XIV]], d'estil [[gòtic]]. Té la coberta de [[volta de creueria]],
    4 kB (627 paraules) - 10:00 22 set 2023
  • …te]] en la població valenciana i castellonenca d'[[Alcalà de Chivert]]. És del [[sigle XVIII]], construït entre els anys [[1784]] i [[1803]] que en els s …l del conflicte entre barroc i neoclassicisme, supon una utilisació lliure del classicisme en components gòtics, en una estètica oposta a la decoració
    3 kB (511 paraules) - 07:08 16 maig 2024
  • …l'Antiga Grècia|escultura grega antiga]] i representen la culminació del "barroc helenistic". …cult.<ref>[http://www.dw-world.de/dw/article/0,,3800830,00.html «La odisea del gran altar de Pérgamo» (en español). Deutsche Welle (17 de novembre de 2
    2 kB (312 paraules) - 16:34 26 jul 2022
  • …de setembre]] de [[1276]], jurant els privilegis i el tractat de franquea del [[Regne de Mallorca]]. …es]] del [[Regne de Mallorca]] davant el [[Gran General Consell]] per part del futur rei [[Jaume el Just]] ([[1256]]). En l'any [[1414]] s'acabà la [[cap
    4 kB (627 paraules) - 10:57 21 feb 2018
  • …ra de la frontera. Les últimes obres de reforma del presbiteri i decoració del temple daten de [[1981]]. …les laterals i presbiteri rematat en cúpula cega. La frontera és senzilla, del [[sigle XIX]], la decoració de la mateixa es reduïx a una portada allinda
    3 kB (426 paraules) - 09:49 17 jul 2023
  • …stell, en la part alta d'un tossal, en l'estil que imperava en el primer [[Barroc]], sobre una antiga capella migeval que albergava un ''[[Lignum Crucis]]'', …[[Basílica|Basílica Menor]] el [[2 de febrer]] de [[2008]], segons decret del [[papa]] [[Benet XVI]] de [[3 de decembre]] de [[2007]].
    2 kB (259 paraules) - 11:06 8 jun 2020
  • …tià en el [[sigle XIII]]. En el [[sigle XIV]] es va iniciar la construcció del nou temple cristià. En el [[sigle XVII]] es varen fer reformes, se va ampl …rta de mig canó. En l'interior, despuix d'una reforma, l'estil és més be [[Barroc]], a soles hi queda una volta i hi ha un [[arc gòtic]] en la primera capel
    2 kB (280 paraules) - 09:27 19 abr 2022
  • …a, Onofre Vicente de Íxar. Fon també coneguda com l''''Acadèmia del Carrer del Bisbe''' pel lloc a on es reunien el seus membres. …apegades als residus del Barroc) a les estrictament científiques de finals del sigle, com a index de la maduració dels núcleus preilustrats valencians.
    2 kB (279 paraules) - 11:04 27 abr 2024
  • La '''font de la Plaça de Vicent Iborra''', del [[Barri del Carme]] de [[Valéncia]], està situada en un quadrat ajardinat que se cent …arroc, com tota ella, que sosté, a distinta alçada, dos plats sobreeixint, del superior, el remat, pel que ascendix l'[[aigua]] que s'aboca al plat més a
    2 kB (353 paraules) - 12:56 12 maig 2022
  • [[File:SantJeroniClaustreEscala06.jpg|thumb|250px|Claustre del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]]] …s pròpies que es va donar en el [[Regne de Valéncia]] entre el segon quart del [[sigle XIII]] i el [[sigle XV|XV]]; és dir, al final de l'Europa gòtica,
    6 kB (1037 paraules) - 19:02 20 maig 2024
  • …un temple de cult [[Catolicisme|catòlic]] d'estil gòtic situat en la plaça del mateix nom de la ciutat de [[Jerez de la Frontera]] ([[Cadis]]), [[Espanya] …itectònic i artístic li va valdre la declaració de Monument, la publicació del qual va aparéixer en [[La Gaceta de Madrid]] en l'any [[1931]].
    3 kB (556 paraules) - 12:29 16 maig 2020
  • …àriament el vocable grec ''basiliké stoa'' designava la sèu administrativa del juge ''Archon Basileus''; també una estància règia, palau o casa ..digna ==Arquitectura==
    5 kB (751 paraules) - 19:00 16 maig 2024
  • …ntre els [[sigle XVI|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] sobre una construcció del [[sigle XIII]] de maneres [[mudéixar]]s i sostre de [[fusta]]. …en els peus, en la que destaca l'escut d'Orellana i els permòdols romànics del rebanc. L'iglésia té una sola torre, [[renaixença|renaixentista]] de tre
    4 kB (669 paraules) - 11:45 14 gin 2019

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).