Edició de «Escritura musical»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
==Definició i formes d'escritura== | ==Definició i formes d'escritura== | ||
− | Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els | + | Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els termes més importants utilisats són: '''Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto'''. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps: |
+ | |||
{| class="wikitable" | {| class="wikitable" | ||
Llínea 18: | Llínea 19: | ||
| Prestissimo || Allegretto | | Prestissimo || Allegretto | ||
|} | |} | ||
+ | |||
Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació. | Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | [[Archiu:Adagio negra a 50.png]] | ||
+ | [[Archiu:Andante a 60.png]] | ||
+ | [[Archiu:Allegro negra a 126.png]] | ||
+ | |||
Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''. | Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''. | ||
Llínea 26: | Llínea 34: | ||
==Definició== | ==Definició== | ||
− | El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, | + | El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, s'anomenen '''llínies divisòries'''. |
− | [[Archiu: | + | |
+ | [[Archiu:Pentagrama.png|center]] | ||
Llínea 53: | Llínea 62: | ||
=Claus= | =Claus= | ||
==Definició== | ==Definició== | ||
+ | |||
La clau és un símbol o grafia que es coloca al principi del pentagrama i que influix directament sobre el nom, altura i colocació de les notes. Hi han tres claus diferents que són: Clau de Sol, Clau de Do i Clau de Fa. La Clau de Do i de Fa també se dividixen segons la seua colocació, tal i com podem vore en el quadro següent junt a la seua simbologia: | La clau és un símbol o grafia que es coloca al principi del pentagrama i que influix directament sobre el nom, altura i colocació de les notes. Hi han tres claus diferents que són: Clau de Sol, Clau de Do i Clau de Fa. La Clau de Do i de Fa també se dividixen segons la seua colocació, tal i com podem vore en el quadro següent junt a la seua simbologia: | ||
Llínea 59: | Llínea 69: | ||
| '''NOM''' || Clau de Sol || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Fa || Clau de Fa | | '''NOM''' || Clau de Sol || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Fa || Clau de Fa | ||
|- | |- | ||
− | | '''TIPO''' || En | + | | '''TIPO''' || En segnona llínea || En primera llínea || En segona llínea || En tercera llínea || En quarta llínea || En tercera llínea || En quarta llínea |
|- | |- | ||
− | | '''SÍMBOL''' || [[Archiu:Clave de sol.png | + | | '''SÍMBOL''' || [[Archiu:Clave de sol.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en primera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en segunda.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en cuarta.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en cuarta.png|center]] |
|} | |} | ||
Llínea 92: | Llínea 102: | ||
− | El pentagrama en cinc llínees començà a aparéixer en el sigle XVII, fruït d'una evolució. Lo mateix succeïx en les claus, les quals aparegueren pel sigle X, evolucionant fins als nostres dies tal i com les coneixem. És per això que el quadro de dalt | + | El pentagrama en cinc llínees començà a aparéixer en el sigle XVII, fruït d'una evolució. Lo mateix succeïx en les claus, les quals aparegueren pel sigle X, evolucionant fins als nostres dies tal i com les coneixem. És per això que el quadro de dalt només es pot tindre en consideració a partir del sigle XVII, i entenent que poden haver excepcions, puix hui en dia hi ha gent que utilisa la distribució de les claus que està en la fila “més actual” i atres utilisen la que està en la fila “actualitat”, puix l'evolució continua. |
==Les claus i els instruments== | ==Les claus i els instruments== | ||
− | |||
− | |||
− | * '''Clau de Sol:''' Utilisada per instruments com la flauta, clarinet, part mija i aguda del piano, trompeta, violí... | + | L'escritura instrumental també utilisa diferents claus, atenent, sobre tot, a l'altura del sò i a les necessitats del compositor. Es per això que en llínies generals els instruments més aguts utilisaran la clau de Sol, i els més greus la de Fa en quarta. Vejam alguns eixemples: |
− | * '''Clau de Do en tercera:''' l'instrument que més l'utilisa és la viola, i també la viola da gamba. | + | |
− | * '''Clau de Do en quarta:''' l'utilisen instruments com el fagot, a vegades el violoncel, el trombó tenor i el bombardí a l'hora de tocar notes agudes. | + | * [[Archiu:Clave de sol.png]] '''Clau de Sol:''' Utilisada per instruments com la flauta, clarinet, part mija i aguda del piano, trompeta, violí... |
− | * '''Clau de Fa en quarta:''' l'utilisen instruments que tenen l'altura del sò més be baixa, com és el cas del contrabaix, tuba, violoncel, trompa, trombó... | + | * [[Archiu:Clave de do en tercera.png]] '''Clau de Do en tercera:''' l'instrument que més l'utilisa és la viola, i també la viola da gamba. |
+ | * [[Archiu:Clave de do en cuarta.png]] '''Clau de Do en quarta:''' l'utilisen instruments com el fagot, a vegades el violoncel, el trombó tenor i el bombardí a l'hora de tocar notes agudes. | ||
+ | * [[Archiu:Clave de fa en cuarta.png]] '''Clau de Fa en quarta:''' l'utilisen instruments que tenen l'altura del sò més be baixa, com és el cas del contrabaix, tuba, violoncel, trompa, trombó... | ||
+ | |||
− | La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús. | + | La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús. |
=Compàs= | =Compàs= | ||
Llínea 117: | Llínea 128: | ||
* '''L'unitat de compàs:''' és la suma de tots els temps que formen el compàs. Ve representat per una figura, símbol o grafia, que pren el valor de tot eixe compàs. | * '''L'unitat de compàs:''' és la suma de tots els temps que formen el compàs. Ve representat per una figura, símbol o grafia, que pren el valor de tot eixe compàs. | ||
− | Per convenció, el compàs que servix com a referència per a traure tots els demés, és el '''compàs de compasillo o de 4/4''', en el que la divisió de la seua unitat de compàs fa possible que el compositor puga triar | + | Per convenció, el compàs que servix com a referència per a traure tots els demés, és el '''compàs de compasillo o de 4/4''', en el que la divisió de la seua unitat de compàs fa possible que el compositor puga triar el que millor li convinga atenent a les seues necessitats musicals. |
Llínea 148: | Llínea 159: | ||
'''Compàs de 4/4. Compàs binari de subdivisió binària.''' | '''Compàs de 4/4. Compàs binari de subdivisió binària.''' | ||
− | + | ||
+ | |||
* '''L'unitat de temps''' és la negra, com és dividix en 2 corchees és de subdivisió binaria. El quatre del numerador nos diu els temps en que es dividix el compàs. | * '''L'unitat de temps''' és la negra, com és dividix en 2 corchees és de subdivisió binaria. El quatre del numerador nos diu els temps en que es dividix el compàs. | ||
Llínea 157: | Llínea 169: | ||
'''Compàs de 12/8. Compàs binari de subdivisió ternària.''' | '''Compàs de 12/8. Compàs binari de subdivisió ternària.''' | ||
− | + | ||
* '''L'unitat de temps''' és la negra en puntet, es a dir, 3 corchees, com és divisible entre 3 serà de subdivisió ternària. En este cas, el numerador no nos diu la cantitat de polsos en que es dividix el compàs, sino la cantitat de figures que prenem en relació al huit del denominador, que fa referència al compàs 4/4, són 12 corchees agrupades en quatre negres en puntet. | * '''L'unitat de temps''' és la negra en puntet, es a dir, 3 corchees, com és divisible entre 3 serà de subdivisió ternària. En este cas, el numerador no nos diu la cantitat de polsos en que es dividix el compàs, sino la cantitat de figures que prenem en relació al huit del denominador, que fa referència al compàs 4/4, són 12 corchees agrupades en quatre negres en puntet. | ||
Llínea 166: | Llínea 178: | ||
'''Compàs 2/4. Compàs binari de subdivisió binària.''' | '''Compàs 2/4. Compàs binari de subdivisió binària.''' | ||
− | + | ||
+ | |||
* '''L'unitat de temps''' és la negra, com la negra es dividix en dos corchees serà de subdivisió binaria. El dos del numerador nos diu els temps en que es dividix el compàs. | * '''L'unitat de temps''' és la negra, com la negra es dividix en dos corchees serà de subdivisió binaria. El dos del numerador nos diu els temps en que es dividix el compàs. | ||
Llínea 175: | Llínea 188: | ||
'''Compàs 6/8. Compàs binari de subdivisió ternària.''' | '''Compàs 6/8. Compàs binari de subdivisió ternària.''' | ||
− | + | ||
+ | |||
* '''L'unitat de temps''' és la negra en puntet, com es dividix en tres corchees serà de subdivisió ternària. En este cas el numerador no nos diu la cantitat de polsos en que es dividix el compàs, sino la cantitat de figures que prenem en relació al huit del denominador, que fa referència al compàs 4/4, són 6 corchees agrupades en dos negres en puntet. | * '''L'unitat de temps''' és la negra en puntet, com es dividix en tres corchees serà de subdivisió ternària. En este cas el numerador no nos diu la cantitat de polsos en que es dividix el compàs, sino la cantitat de figures que prenem en relació al huit del denominador, que fa referència al compàs 4/4, són 6 corchees agrupades en dos negres en puntet. | ||
Llínea 182: | Llínea 196: | ||
− | '''Compàs 3/4. Compàs ternari de subdivisió binària.''' | + | '''Compàs 3/4. Compàs ternari de subdivisió binària. |
+ | ''' | ||
+ | |||
− | |||
* '''L'unitat de temps''' és la negra, com es dividix en dos corchees serà de subdivisió binària. El tres del numerador nos diu els temps en que es dividix el compàs. | * '''L'unitat de temps''' és la negra, com es dividix en dos corchees serà de subdivisió binària. El tres del numerador nos diu els temps en que es dividix el compàs. | ||
Llínea 193: | Llínea 208: | ||
'''Compàs 9/8. Compàs ternari de subdivisió ternària.''' | '''Compàs 9/8. Compàs ternari de subdivisió ternària.''' | ||
− | + | ||
* '''L'unitat de temps''' és la negra en puntet. Com es dividix en tres corchees serà de subdivisió ternària. En este cas el numerador no nos diu la cantitat de polsos en que es dividix el compàs, sino la cantitat de figures que prenem en relació al huit del denominador, que fa referència al compàs 4/4, són 9 corchees agrupades en tres negres en puntet. | * '''L'unitat de temps''' és la negra en puntet. Com es dividix en tres corchees serà de subdivisió ternària. En este cas el numerador no nos diu la cantitat de polsos en que es dividix el compàs, sino la cantitat de figures que prenem en relació al huit del denominador, que fa referència al compàs 4/4, són 9 corchees agrupades en tres negres en puntet. | ||
− | * '''L'unitat de compàs''' és la blanca en puntet més negra en puntet, es a dir, quatre temps més una corchea. Ací passa lo mateix que en el compàs 12/8 i 6/8, per convenció l'agrupació de les notes en este compàs són de tres negres en puntet, que dona com | + | * '''L'unitat de compàs''' és la blanca en puntet més negra en puntet, es a dir, quatre temps més una corchea. Ací passa lo mateix que en el compàs 12/8 i 6/8, per convenció l'agrupació de les notes en este compàs són de tres negres en puntet, que dona com resultat tres temps, com tres és divisible entre tres, tindrem un compàs ternari. |
'''Compàs d'amalgama 7/4 = 4/4+3/4''' | '''Compàs d'amalgama 7/4 = 4/4+3/4''' | ||
− | + | ||
+ | |||
* '''Unitat de temps.''' Este compàs el formen la suma dels compassos 4/4+3/4, que tenen com a unitat de pols o temps la negra, unitat que passarà a formar part d'este nou compàs. | * '''Unitat de temps.''' Este compàs el formen la suma dels compassos 4/4+3/4, que tenen com a unitat de pols o temps la negra, unitat que passarà a formar part d'este nou compàs. | ||
Llínea 211: | Llínea 227: | ||
'''Compàs irregular 5/4+1/2 = 3/4+2/4+1/2''' (1/2 és la fracció de temps o pols que es suma al compàs, vore dibuix per a saber a on es coloca). | '''Compàs irregular 5/4+1/2 = 3/4+2/4+1/2''' (1/2 és la fracció de temps o pols que es suma al compàs, vore dibuix per a saber a on es coloca). | ||
− | |||
* '''Unitat de temps.''' Este compàs el formen la suma de dos compassos, que són el 3/4 i el 2/4 més una fracció, que és 1/2 de l'unitat de temps. Com l'unitat de temps del 3/4 i 2/4 és la negra, prendrem esta unitat per a marcar el temps de negres, i quan arribem a la part irregular (1/2) marcarem eixe temps el doble de ràpit, puix té la mitat de valor que l'unitat de temps. | * '''Unitat de temps.''' Este compàs el formen la suma de dos compassos, que són el 3/4 i el 2/4 més una fracció, que és 1/2 de l'unitat de temps. Com l'unitat de temps del 3/4 i 2/4 és la negra, prendrem esta unitat per a marcar el temps de negres, i quan arribem a la part irregular (1/2) marcarem eixe temps el doble de ràpit, puix té la mitat de valor que l'unitat de temps. | ||
Llínea 218: | Llínea 233: | ||
− | = | + | =Notes musicals= |
==Definició i parts== | ==Definició i parts== | ||
− | + | ==Figures== | |
− | + | ==Duració== | |
− | + | ==El punt== | |
− | + | ==Agrupació== | |
− | + | =Alteracions= | |
− | + | ==Definició== | |
− | + | ==Símbols== | |
− | + | =Silencis musicals= | |
− | + | ==Definició== | |
− | ==El | + | ==Figures== |
− | + | ==Duració== | |
− | + | ==El punt== | |
− | + | ==Agrupació== | |
− | + | =Llínies divisories= | |
− | == | + | ==Definició== |
− | + | ==Tipos== | |
− | + | ==Representació gràfica== | |
− | + | =Dinàmica= | |
− | + | ==Definició== | |
− | + | ==Representació gràfica== | |
− | ==Figures | + | =Agògica= |
− | + | ==Definició== | |
− | + | ==Representació gràfica== | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | ==Agrupació | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | == | ||
− | |||
− | |||
− |