Edició de «Escritura musical»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | L''''escritura musical''' és la representació escrita d'un [[sò]] o sons, individual o simultàneus per mig d'una simbologia que pot variar atenent al sistema musical que s'utilise. El més utilisat és el sistema gràfic occidental, en el que tota la notació gira al voltant d'un pentagrama, en el que s'afigen uns símbols que poden variar segons les característiques | + | L''''escritura musical''' és la representació escrita d'un [[sò]] o sons, individual o simultàneus per mig d'una simbologia que pot variar atenent al sistema musical que s'utilise. El més utilisat és el sistema gràfic occidental, en el que tota la notació gira al voltant d'un pentagrama, en el que s'afigen uns símbols que poden variar segons les característiques del instrument al que va dirigit i les intencions musicals del compositor. |
=Temps o velocitat= | =Temps o velocitat= | ||
==Definició i formes d'escritura== | ==Definició i formes d'escritura== | ||
− | Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els | + | Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els termes més importants utilisats són: '''Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto'''. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps: |
+ | |||
{| class="wikitable" | {| class="wikitable" | ||
Llínea 18: | Llínea 19: | ||
| Prestissimo || Allegretto | | Prestissimo || Allegretto | ||
|} | |} | ||
+ | |||
Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació. | Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | [[Archiu:Adagio negra a 50.png]] | ||
+ | [[Archiu:Andante a 60.png]] | ||
+ | [[Archiu:Allegro negra a 126.png]] | ||
+ | |||
Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''. | Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''. | ||
Llínea 26: | Llínea 34: | ||
==Definició== | ==Definició== | ||
− | El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, | + | El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, s'anomenen '''llínies divisòries'''. |
− | [[Archiu: | + | |
+ | [[Archiu:Pentagrama.png|center]] | ||
Llínea 53: | Llínea 62: | ||
=Claus= | =Claus= | ||
==Definició== | ==Definició== | ||
+ | |||
La clau és un símbol o grafia que es coloca al principi del pentagrama i que influix directament sobre el nom, altura i colocació de les notes. Hi han tres claus diferents que són: Clau de Sol, Clau de Do i Clau de Fa. La Clau de Do i de Fa també se dividixen segons la seua colocació, tal i com podem vore en el quadro següent junt a la seua simbologia: | La clau és un símbol o grafia que es coloca al principi del pentagrama i que influix directament sobre el nom, altura i colocació de les notes. Hi han tres claus diferents que són: Clau de Sol, Clau de Do i Clau de Fa. La Clau de Do i de Fa també se dividixen segons la seua colocació, tal i com podem vore en el quadro següent junt a la seua simbologia: | ||
Llínea 59: | Llínea 69: | ||
| '''NOM''' || Clau de Sol || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Fa || Clau de Fa | | '''NOM''' || Clau de Sol || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Fa || Clau de Fa | ||
|- | |- | ||
− | | '''TIPO''' || En | + | | '''TIPO''' || En segnona llínea || En primera llínea || En segona llínea || En tercera llínea || En quarta llínea || En tercera llínea || En quarta llínea |
|- | |- | ||
− | | '''SÍMBOL''' || [[Archiu:Clave de sol.png | + | | '''SÍMBOL''' || [[Archiu:Clave de sol.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en primera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en segunda.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en cuarta.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en cuarta.png|center]] |
|} | |} | ||
Llínea 92: | Llínea 102: | ||
− | El pentagrama en cinc llínees començà a aparéixer en el sigle XVII, fruït d'una evolució. Lo mateix succeïx en les claus, les quals aparegueren pel sigle X, evolucionant fins als nostres dies tal i com les coneixem. És per això que el quadro de dalt | + | El pentagrama en cinc llínees començà a aparéixer en el sigle XVII, fruït d'una evolució. Lo mateix succeïx en les claus, les quals aparegueren pel sigle X, evolucionant fins als nostres dies tal i com les coneixem. És per això que el quadro de dalt només es pot tindre en consideració a partir del sigle XVII, i entenent que poden haver excepcions, puix hui en dia hi ha gent que utilisa la distribució de les claus que està en la fila “més actual” i atres utilisen la que està en la fila “actualitat”, puix l'evolució continua. |
==Les claus i els instruments== | ==Les claus i els instruments== | ||
− | |||
− | |||
− | + | L'escritura instrumental també utilisa diferents claus, atenent, sobre tot, a l'altura del sò i a les necessitats del compositor. Es per això que en llínies generals els instruments més aguts utilisaran la clau de Sol, i els més greus la de Fa en quarta. Vejam alguns eixemples: | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús. | + | * [[Archiu:Clave de sol.png]] '''Clau de Sol:''' Utilisada per instruments com la flauta, clarinet, part mija i aguda del piano, trompeta, violí... |
+ | * [[Archiu:Clave de do en tercera.png]] '''Clau de Do en tercera:''' l'instrument que més l'utilisa és la viola, i també la viola da gamba. | ||
+ | * [[Archiu:Clave de do en cuarta.png]] '''Clau de Do en quarta:''' l'utilisen instruments com el fagot, a vegades el violoncel, el trombó tenor i el bombardí a l'hora de tocar notes agudes. | ||
+ | * [[Archiu:Clave de fa en cuarta.png]] '''Clau de Fa en quarta:''' l'utilisen instruments que tenen l'altura del sò més be baixa, com és el cas del contrabaix, tuba, violoncel, trompa, trombó... | ||
+ | |||
+ | |||
+ | La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús. | ||
=Compàs= | =Compàs= | ||
Llínea 113: | Llínea 124: | ||
'''L'unitat de temps i l'unitat de compàs''' se definixen de la següent manera: | '''L'unitat de temps i l'unitat de compàs''' se definixen de la següent manera: | ||
− | * '''L'unitat de temps:''' és el valor, grafia o figura musical que representa un temps en un compàs. Quan l'unitat de temps es pot dividir en dos parts iguals parlarem de | + | * '''L'unitat de temps:''' és el valor, grafia o figura musical que representa un temps en un compàs. Quan l'unitat de temps es pot dividir en dos parts iguals parlarem de compassos simples, si pel contrari, la figura de l'unitat de temps va acompanyada per un puntet estarem parlant de compassos composts. |
* '''L'unitat de compàs:''' és la suma de tots els temps que formen el compàs. Ve representat per una figura, símbol o grafia, que pren el valor de tot eixe compàs. | * '''L'unitat de compàs:''' és la suma de tots els temps que formen el compàs. Ve representat per una figura, símbol o grafia, que pren el valor de tot eixe compàs. | ||
− | Per convenció, el compàs que servix com a referència per a traure tots els demés, és el '''compàs de compasillo o de 4/4''', en el que la divisió de la seua unitat de compàs fa possible que el compositor puga triar | + | Per convenció, el compàs que servix com a referència per a traure tots els demés, és el '''compàs de compasillo o de 4/4''', en el que la divisió de la seua unitat de compàs fa possible que el compositor puga triar el que millor li convinga atenent a les seues necessitats musicals. |
Llínea 123: | Llínea 134: | ||
− | |||
− | |||
− | |||
+ | Són molts els tipos de compàs que podem trobar, es pot dir que no hi ha llímit, simplement s'adequa a les necessitats melòdiques i rítmiques del compositor. Podem trobar compassos de pols binari, ternari o irregular. També podem trobar compassos de subdivisió binària o ternària segons les necessitats musicals del compositor. | ||
− | |||
Els compassos els podem classificar en: | Els compassos els podem classificar en: | ||
Llínea 139: | Llínea 147: | ||
* '''Compassos ternaris''', són aquells que són divisibles entre tres. En estos compassos també podem trobar una '''subdivisió binària''', que seria quan la seua unitat de temps és divisible entre dos, o '''subdivisió ternària''', que seria també quan la seua unitat de temps és divisible entre tres. | * '''Compassos ternaris''', són aquells que són divisibles entre tres. En estos compassos també podem trobar una '''subdivisió binària''', que seria quan la seua unitat de temps és divisible entre dos, o '''subdivisió ternària''', que seria també quan la seua unitat de temps és divisible entre tres. | ||
− | * '''Compassos | + | * '''Compassos de amalgama''', amalgama vol dir mescla, barreja, són el resultat de l'unió de dos o més compassos, donant com a resultat un nou compàs en un pols o temps concret. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | * Compassos irregulars, són compassos d'invenció molt recents. Consistix en afegir o llevar fraccions de temps a un compàs donat. | |
− | |||
− | |||
− | + | ==Tipos 2/4, 3/4, 4/4...== | |
− | + | ==Classificació, binari, ternari, amalgama i irregulars== | |
− | + | =Notes musicals= | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | = | ||
==Definició i parts== | ==Definició i parts== | ||
− | + | ==Figures== | |
− | + | ==Duració== | |
− | + | ==El punt== | |
− | + | ==Agrupació== | |
− | + | =Alteracions= | |
− | + | ==Definició== | |
− | + | ==Símbols== | |
− | + | =Silencis musicals= | |
− | + | ==Definició== | |
− | ==El | + | ==Figures== |
− | + | ==Duració== | |
− | + | ==El punt== | |
− | + | ==Agrupació== | |
− | + | =Llínies divisories= | |
− | == | + | ==Definició== |
− | + | ==Tipos== | |
− | + | ==Representació gràfica== | |
− | + | =Dinàmica= | |
− | + | ==Definició== | |
− | + | ==Representació gràfica== | |
− | ==Figures | + | =Agògica= |
− | + | ==Definició== | |
− | + | ==Representació gràfica== | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | ==Agrupació | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | == | ||
− | |||
− | |||
− |