Epicyon
.jpg){kind=link}
Epicyon és un gènero extint de cánido de la subfamília Borophaginae, natiu d'Amèrica del Nort. Va viure durant el Mioceno Inferior fins al Mioceno Superior (des de fa 20,6 fins a 5,3 millons d'anys).[1] Epicyon va existir durant prop de 15,5 millons d'anys.
Epicyon va ser un dels últims borofagínidos i compartia el seu hàbitat en Amèrica del Nort en atres cánidos: Borophagus (23,3—3,6 millons d'anys), Paratomarctus (16,3—5,3 millons d'anys), Carpocyon (20,4—3,9 millons d'anys), Aelurodon (23,03—4,9 millons d'anys), i el primer llop, Canis lepophagus que va aparéixer fa 10,3 millons d'anys.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero Epicyon va ser establit per Joseph Leidy en 1858 com un subgénero de Canis. També se li va ubicar en Aelurodontina per William Diller Matthew & Stirton en 1930.
Ranc fòssil
[editar | editar còdic]Els #espècimen fòssils es distribuïxen en Amèrica del Nort des de Florida fins a Alberta, Canadà i Califòrnia; des de Nebraska i Kansas fins a Nou Mèxic i Texas.
Espècies
[editar | editar còdic]- Epicyon aelurodontoides: va existir des de fa 10,3 fins a fa 4,9 millons d'anys (durant 5,4 millons d'anys). Va ser designat per X. Wang et al. en 1999. Es va descobrir inicialment al sur del rancho Young Brothers, en Kansas.
- Epicyon haydeni: va existir des de fa 20,6 fins a 5,3 millons d'anys; és sinònim de Aelurodon aphobus, Osteoborus ricardoensis, Osteoborus validus, Tephrocyon mortifer, va ser designat per Joseph Leidy com un subgénero. Va ser recombinado com Aelurodon haydeni per Scott i Osborn en 1890. Va ser estudiat posteriorment per Matthew en 1899, Matthew i Gidley en 1904, VanderHoof i Gregory en 1940, McGrew en 1944, Bennett en 1979, (1979) i Becker (1980). Va ser recombinado de nou com Epicyon haydeni per Baskin en 1980, Voorhies en 1990, (1990), Baskin (1998), Wang et al. en 1999.
- Morfologia: l'eixemplar més gran conegut tenia un pes estimat de 170 kg.[2]
- Epicyon saevus: va existir des de fa 16,3 fins a 4,9 millons d'anys. És sinònim de Aelurodon inflatus. Va ser designat per Joseph Leidy en 1858 o 1859. A finals de la década de 1880 i principis de 1900, Scott, Matthew, Cope i Matthew, Troxell recombinaron l'espècie com Aelurodon saevus. Va ser recombinado com Epicyon saevus per Baskin en 1980, Munthe en 1989, Voorhies en 1990, i Wang et al. en 1999.
- Morfologia: el pes d'un espècimen va ser estimat en 50,8 kg. D'un segon eixemplar es va estimar un pes de 44.8 kg.
Referències
[editar | editar còdic]- Alan Turner, "National Geographic: Prehistoric Mammals" (Washington, D.C.: Firecrest Books Ltd., 2004), pp. 112-114. ISBN 0-7922-7134-3