Entitat subnacional
Els térmens demarcació administrativa, divisió política, subdivisió administrativa, subdivisió territorial, entitat subestatal, entitat subnacional i uns atres similars s'apliquen de manera genèrica per a designar entitats polítiques que funcionen com #demarcació o divisions del territori de cada Estat, realisades en caràcter formal per al seu organisació territorial, i les institucions que les administren. Es creen i funcionen a distints nivells, des del superior o regional fins a l'inferior o local, passant per nivells intermijos (provincial, comarcal, etcétera). Les divisions de caràcter polític-administratiu poden coincidir o no en les que es realisen per a atres fins (militarés, eclesiàstics, judicialés) o en les que es realisen en estudis geogràfics (geocoras).
La Unió Europea considera tres nivells de #demarcació administratives, inferiors al Estat membre i superiors al municipi, denominades NUTS (Nomenclatura de les Unitats Territorials Estadístiques). També existixen els conceptes d'eurorregión (transfronterizo entre Estats membres) o el de regió ultraperiférica (les geogràficament alluntades del continent europeu, pero pertanyents a un Estat membre).
El grau d'autogovern de cada una d'estes entitats depén de la concepció centralista o descentralisada de l'Estat. Diferent consideració tenen els territoris depenents (per eixemple les colónies d'un Imperi colonial), que no formen part del núcleu d'un Estat-nació.
El terme genèric utilisat per a identificar a l'entitat estatal o nacional a la que tals #demarcació pertanyen pot ser molt divers. A la seua condició d'entitat geogràfica («país») o política («Estat» o «nació», conceptes-térmens de molt complexa identificació o diferenciació), s'afig la seua forma d'Estat sobre la relació o articulació que s'establix entre territori, població i poder (Estat unitari, Estat complex, Estat compost, Estat regional, Estat de les autonomies, Estat integral, federació, confederació, unió, imperi, mancomunidad i moltes atres).
La creació de divisions administratives és un procés complex influenciat per factors polítics, geogràfics, socials, econòmics i històrics. Cada criteri servix per a abordar les necessitats pràctiques de la gobernanza, al mateix temps que considera les necessitats i les identitats de les poblacions diverses dins d'un territori determinat. Equilibrar estos diversos principis és essencial per a assegurar que les divisions administratives siguen efectives, equitatives i sostenibles.