El pillastre de plaja

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Quadro de Joaquim Sorolla "El pillastre de la plaja". Museu Sorolla. Madrit

El pillastre de la plaja és una obra del pintor postimpressioniste valencià Joaquín Sorolla. Pintada en l'any 1891 i està eixecutada a l'oli sobre llenç en unes dimensions de 80,50 x 124 cm. L'obra es troba en el Museu Sorolla de Madrit.

Descripció[editar | editar còdic]

En estos moments Sorolla ha terminat el seu periodo de formació , decidint anar-se a viure a Madrit , a on creu tindre més possibilitats per al desenroll de la seua futura carrera . Esta tela datada en l'any 1891, pot ser considerada com a punt del costumbrisme mariner que Sorolla desenrollarà, fonamentalment a partir de l'any 1894 quan pinta El regrés de la peixca.

Este quadro va ser enviat a l'Exposició Internacional de Berlin d'eixe any i d'ella conservem una de les poques descripcions completes que l'artiste fa de la seua obra:

Esta vesprada espere a Jiménez Aranda per a que veja qué tal porte el quadro per a Berlín, l'assunt és senzill, es titula “El pillastre de la plaja” , en dos figures de bon tamany, ella està assentada en l'arena, arreglant les rets , pero vista d'esquenes i ell tombat en l'arena està fascinant-la i dient-li coses, ella riu; el fondo és un tros de quilla d'un barco de peixca, la qual proyecta una ombra ( puix la llum és el sol ) sobre l'arena, passant l'assunt a l'ombra, en el fondo es veu la llínea blava de la mar i l'arena que s'interponen entre l'ombra del primer terme i l'aigua, li dona de ple el sol produint un efecte prou agradable, per lo fort del contrast.

Com queda ben clar a través de les paraules del propi Joaquim Sorolla, el llenç es dividix en dos mitats -una ombrejada i una atra lluminosa-que seguixen una marcada llínea diagonal. El segon terme, en llum alvança algunes de les característiques del seu personalíssim estil: eixecució solta, paleta en predomini de tons clars, us d'ombres colorejades, lluminisme solar...etc. No obstant, també és veritat que encara, en estos anys, Sorolla no ha abandonat el dibuix rigorós i l'atenta observació del natural, que es revelen en el conjunt de la composició, en la que criden l'atenció de l'espectador alguns detalls primorosament descrits, com els suros de les rets. No obstant, interpreta tot això en una tècnica personal de traç algo familiar i suau, que dona protagonisme fonamental al problema del clarobscur i els valors tonals.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Llorens, Tomàs; et álii. Sargent / Sorolla. 2006. p. 75.
  • Pantorba, Bernardino de. La vida y la obra de Joaquín Sorolla. Estudio biográfico y crítico (1970). 1970. p. 177. Nº Cat. 1268
  • Santa-Ana, Florencio de. Catálogo de pintura del Museo Sorolla. Madrid: Ministerio de Cultura, 2009. pp. 88. Nº Cat. 291
  • Santa-Ana, Florencio de; et álii. El Museo Sorolla visita Valencia (adición). 2001. p. 14; il. p. 2. Nº Cat. 59
  • Santa-Ana; Álvarez-Ossorio, Florencio de. Museo Sorolla, Catálogo de Pintura. 2002. p. 105. Nº Cat. 243
  • Santa-Ana; Álvarez-Ossorio, Florencio de. Sorolla no Brasil. 2001. p. 27. Nº Cat. 10
  • Torres González, Begoña. Sorolla: la magia de la luz. 2005. p. 233.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons