Diferència entre les revisions de "El genuïnisme i l'autoodi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Archiu:Genuisme.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
 +
 
'''El genuïnisme i l'autoodi''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Antoni Fontelles]], professor, escritor i periodiste [[Valencians|valencià]].  
 
'''El genuïnisme i l'autoodi''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Antoni Fontelles]], professor, escritor i periodiste [[Valencians|valencià]].  
  
Llínea 17: Llínea 19:
 
La sinopsis del llibre segons l'autor:
 
La sinopsis del llibre segons l'autor:
  
El genuïnisme es un subproducte del [[catalanisme]], el paradigma dominant epistemicament en la controversia valencià / catala. L'analisis d'alguns elements prototipics en diverses obres de divulgadors, lexicolecs, gramatics o filolecs d'est ambit valída, de forma extensa i en pocs dubtes, la meua l'hipotesis. El genuïnisme es una ideologia –perque es conforma com un vore orientat– llingüistica –perque es referix a un camp de debat en la nostra societat– redentora –perque exculpa als censors idiomatics, durant decades, i restituix magicament la competencia als valencianoparlants–.
+
El genuïnisme és un subproducte del [[catalanisme]], el paradigma dominant epistemicament en la controversia valencià / catala. L'analisis d'alguns elements prototipics en diverses obres de divulgadors, lexicòecs, gramàtics o filòlecs d'est àmbit valida, de forma extensa i en pocs dubtes, la meua l'hipòtesis. El genuïnisme és una ideologia –perque es conforma com un vore orientat– llingüística –perque es referix a un camp de debat en la nostra societat– redentora –perque exculpa als censors idiomàtics, durant décades, i restituïx màgicament la competència als valencianoparlants–.
  
L'atra cara de la moneda, es l'autoodi, el despreci o l'infravaloracio de lo propi que justificaria la condena d'una part de la [[llengua valenciana]], i, en simultanea compensacio, l'estima o apreci per lo foraster. Este proces sicosocial unitari i doble està en la base de la conducta idiomatica historica dels castellanistes i dels catalanistes.
+
L'atra cara de la moneda, és l'autoodi, el despreci o l'infravaloració de lo propi que justificaria la condena d'una part de la [[llengua valenciana]], i, en simultanea compensació, l'estima o apreci per lo foraster. Este procés sicosocial unitari i doble està en la base de la conducta idiomàtica històrica dels castellanistes i dels catalanistes.
  
Lo que ara, circumstancialment, defenen els catalanistes-genuïnistes de sempre (transmutats nominalment en ‘valencianistes’) es lo que hem defes els valencianistes de tota la vida.
+
Lo que ara, circumstancialment, defenen els catalanistes-genuïnistes de sempre (transmutats nominalment en ‘valencianistes’) es lo que hem defés els valencianistes de tota la vida.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
  
 
* [http://www.edicionsmosseguello.com/98-el-genuinisme-i-l-autoodi.html ''El genuïnisme i l'autoodi.'' - Edicions Mosseguello]
 
* [http://www.edicionsmosseguello.com/98-el-genuinisme-i-l-autoodi.html ''El genuïnisme i l'autoodi.'' - Edicions Mosseguello]
 +
 +
[[Categoria:Bibliografia]]
 +
[[Categoria:Llibres]]
 +
[[Categoria:Lliteratura]]
 +
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
 +
[[Categoria:Valencià]]

Última revisió del 18:27 5 ago 2023

Portada del llibre

El genuïnisme i l'autoodi és el títul d'un llibre de l'autor Antoni Fontelles, professor, escritor i periodiste valencià.

Ficha del llibre[editar | editar còdic]

Títul: El genuïnisme i l'autoodi.

Autor: Antoni Fontelles i Fontestad

Lloc i any d'edició: (Valéncia, 2020).

Editorial: Edicions Mosseguello.

ISBN: 978-84-122763-0-5.

Sinopsis[editar | editar còdic]

La sinopsis del llibre segons l'autor:

El genuïnisme és un subproducte del catalanisme, el paradigma dominant epistemicament en la controversia valencià / catala. L'analisis d'alguns elements prototipics en diverses obres de divulgadors, lexicòecs, gramàtics o filòlecs d'est àmbit valida, de forma extensa i en pocs dubtes, la meua l'hipòtesis. El genuïnisme és una ideologia –perque es conforma com un vore orientat– llingüística –perque es referix a un camp de debat en la nostra societat– redentora –perque exculpa als censors idiomàtics, durant décades, i restituïx màgicament la competència als valencianoparlants–.

L'atra cara de la moneda, és l'autoodi, el despreci o l'infravaloració de lo propi que justificaria la condena d'una part de la llengua valenciana, i, en simultanea compensació, l'estima o apreci per lo foraster. Este procés sicosocial unitari i doble està en la base de la conducta idiomàtica històrica dels castellanistes i dels catalanistes.

Lo que ara, circumstancialment, defenen els catalanistes-genuïnistes de sempre (transmutats nominalment en ‘valencianistes’) es lo que hem defés els valencianistes de tota la vida.

Referències[editar | editar còdic]