Diferència entre les revisions de "Edifici del Banc de Castelló"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:bancox.jpg|thumb|Edifici Banc de Castelló, Plaça Porta del Sol (Castelló de la Plana)]]
 
[[File:bancox.jpg|thumb|Edifici Banc de Castelló, Plaça Porta del Sol (Castelló de la Plana)]]
  
L''''edifici del Banc de Castelló''' està situat en la [[Porta del Sol (Castelló)|Porta del Sol]] fent cantonera en el carrer Trinitat de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], és una sèu bancària que en un principi perteneixqué al [[Banc de Castelló]], més tart passà a ser la sèu del [[Banc de Valéncia]] i en l'actualitat perteneix a [[La Caixa]] (CaixaBank), que fon construït en l'any [[1923]], obra de l'arquitecte [[Francisco Tomás Traver]].
+
L''''edifici del Banc de Castelló''' està situat en la [[Porta del Sol (Castelló)|Porta del Sol]] fent cantonera en el carrer Trinitat de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], és una sèu bancària que en un principi pertanygué al [[Banc de Castelló]], més tart passà a ser la sèu del [[Banc de Valéncia]] i en l'actualitat perteneix a [[La Caixa]] (CaixaBank), que fon construït en l'any [[1923]], obra de l'arquitecte [[Francisco Tomás Traver]].
  
En [[1920]] el Círcul Mercantil posa en marcha l'iniciativa per al nou [[Banc de Castelló]]. Una volta constituït este i en D. [[Enrique Gimeno Tomás]] com a president del Consell d'Administració, l'entitat adquirix els terrenys a on alçar el nou edifici en el solar que ocupava la Posada del Ferrocarril.
+
En l'any [[1920]] el Círcul Mercantil posa en marcha l'iniciativa per al nou [[Banc de Castelló]]. Una volta constituït este i en [[Enrique Gimeno Tomás]] com a president del Consell d'Administració, l'entitat adquirix els terrenys a on alçar el nou edifici en el solar que ocupava la Posada del Ferrocarril.
  
La Porta del Sol, lloc en que s'ubica la construcció, va a constituir des de l'inici del [[sigle XX]] i en el pas dels anys el nou centre econòmic i social de la ciutat, confluència de camins procedents d'atres localitats i lloc de reunió social en els seus diversos cafens, hotels i posades. Es constituirà com un entorn urbà en edificis de rellevant interés arquitectònic.
+
La Porta del Sol, lloc a on s'ubica la construcció, constituirà des de l'inici del [[sigle XX]] i en el pas dels anys el nou centre econòmic i social de la ciutat, confluència de camins procedents d'atres localitats i lloc de reunió social en els seus diversos cafés, hotels i posades. Es constituirà com un entorn urbà en edificis de rellevant interés arquitectònic.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Porta del Sol (Castelló)|Porta del Sol]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* VV.AA. (Sergio Babiloni Mañanós) Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Bank of Castellón Building}}
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Edificio_del_Banco_de_Castell%C3%B3n Edifici del Banc de Castelló en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Edificio_del_Banco_de_Castell%C3%B3n Edifici del Banc de Castelló en Wikipedia]

Última revisió del 09:51 12 jul 2023

Edifici Banc de Castelló, Plaça Porta del Sol (Castelló de la Plana)

L'edifici del Banc de Castelló està situat en la Porta del Sol fent cantonera en el carrer Trinitat de la ciutat de Castelló de la Plana, és una sèu bancària que en un principi pertanygué al Banc de Castelló, més tart passà a ser la sèu del Banc de Valéncia i en l'actualitat perteneix a La Caixa (CaixaBank), que fon construït en l'any 1923, obra de l'arquitecte Francisco Tomás Traver.

En l'any 1920 el Círcul Mercantil posa en marcha l'iniciativa per al nou Banc de Castelló. Una volta constituït este i en Enrique Gimeno Tomás com a president del Consell d'Administració, l'entitat adquirix els terrenys a on alçar el nou edifici en el solar que ocupava la Posada del Ferrocarril.

La Porta del Sol, lloc a on s'ubica la construcció, constituirà des de l'inici del sigle XX i en el pas dels anys el nou centre econòmic i social de la ciutat, confluència de camins procedents d'atres localitats i lloc de reunió social en els seus diversos cafés, hotels i posades. Es constituirà com un entorn urbà en edificis de rellevant interés arquitectònic.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • VV.AA. (Sergio Babiloni Mañanós) Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons