Edat fosca grega
Història de Grècia
| |
|---|---|
| Civilisació egea | abans del 1600 aC |
| Civilisació micènica | ca. 1600 aC - 1200 aC |
| Edat fosca grega | ca. 1200 aC - 800 aC |
| Antiga Grècia | 776 aC - 323 aC |
| Grècia helenística | 323 aC - 146 aC |
| Grècia romana | 146 aC - 330 dC |
| Imperi bizantí | 330 dC - 1453 dC |
| Grècia otomana | 1453 dC - 1832 dC |
| Grècia contemporània | en acabant del 1832 dC |
L'edat fosca grega és el periodo que transcorre des del colapse del món micènic (entre l'any 1200 a. C. i l'any 1100 a. C.), comprenent els periodos submicènic (Grècia continental) i subminoic (Creta) entre els anys 1125 a. C. i 1050 a. C. i el periodo protogeomètric (1050 a. C.-900 a. C.).
El terme "Edat Fosca" reflectix la decadència en térmens de riquea i cultura material enfront dels periodos anteriors i posteriors i es justifica el terme 'foscor' per escassea de senyes. Només la ciutadella de civilisació micènica d'Atenes, encimbellada a la part alta de l'Acròpolis, va resistir la destrucció.
NOTA: El terme "Edat Fosca" s'utilisa també per a referir-se al començament de l'edat mija, resaltant l'apagada cultural d'aquell temps, si be esta nomenclatura no és universalment acceptada, perqué hui dia tendix a considerar-se que esta época tenia una cultura diferent, pero no mancava d'ella.
Datació[editar | editar còdic]
Este periodo està basat en la datació d'estils ceràmics predominants en l'Àtica, que no sempre poden extrapolar-se en facilitat a atres regions de Grècia. Es tracta, puix, de fases arqueològiques, que marquen una evolució no idèntica en diferents àrees de l'Hélade, pero que s'empren per consens com una manera convenient de classificació general.
Causes[editar | editar còdic]
S'ha indicat que l'invasió dels doris, un poble d'orige helè, representa el començament de la destrucció i per tant de l'Edat Fosca. Este poble contava en el domini del ferro, que li proporcionava una tecnologia superior, encara que això per si solament no pot ser una explicació per a 400 anys d'història sumits en el caos i la destrucció.
Encara que normalment es parla de l'Edat Fosca en referència a Grècia, esta es va estendre a numeroses atres zones, en particular a les poblacions de l'esfera d'influència troyana i als hitites que també varen sucumbir. Una de les conseqüències de l'Edat Fosca va anar provablement- puix no és segur - el naiximent dels nomenats Pobles de la Mar, que en les seues migracions o les seues accions per a la supervivència pròpia varen amenaçar als Fenicis i als Egipcis. De fet tan sols el poderós Egipte de Ramsès III va conseguir repelir l'atac, encara que va quedar bastant afeblit.
Divisió[editar | editar còdic]
Periodo submicènic[editar | editar còdic]
Davant la destrucció i la dispersió de la població, la millor forma d'analisar l'evolució és l'anàlisis de les ceràmiques gregues.
Durant el periodo submicènic es constatarà un repertori tipològic reduït com una evolució de lestil graner micènic, en una decoració simple a força de llínies horisontals ondades, verticals, triànguls o semicírculs fets a mà. Es tracta de motius foscs sobre fons clar.
Periodo protogeomètric[editar | editar còdic]
Es produïx un gran alvanç en la ceràmica gràcies a alvanços tècnics com l'aparició del torn ràpit i l'us del compàs i el pinzell múltiple aixina com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la qualitat de la decantació i dels verniços.
Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics en predomini de llínies rectes paraleles. Els únics motius corps que apareixen es realisen en l'us del compàs. La part principal de la decoració se situa en la franja central del recipient.
Els millors eixemples de l'art protogeomètric i geomètric es troben en Atenes, en les necròpolis del Ceràmic i del Dipylon. Cap al final de protogeomètric apareix una variant decorativa denominada estil de Dipylon negre.