Dasyuroides byrnei

El kowari o rata marsupial de coa de pinzell (Dasyuroides byrnei) és una espècie de marsupial dasiuromorfo de la família Dasyuridae endèmica d'Austràlia.

Distribució

Regió àrida en la confluència de Queensland, Austràlia Meridional i Territori del Nort en Austràlia.

Faneróptica i anatomia

Pesa 70-140 g i medix 13-18 cm més 12 cm de coa. El cos està cobert per pèl gris en dèbils tenyides rojoses sobre l'esquena i abdós laterals, deguts a pèls ralos de color cobrizo que descollen de la capa basal de color grisáceo. Les regions ventrales són més clares, casi blanques. Els machos són de major envergadura que les femella.

La cap és semblada a la d'un rata, els ulls són redons, negres i menuts, les orelles menudes i el morro puntagut. Les extremitats són curtes. Les posteriors són molt primes i carixen de primer dit. El respal és plantígrat.

La coa d'esta espècie, està coberta uniformemente de pèl rojós, pero en la mitat distal ademés, creixen pèls de color negre i major llongitut que formen crestes llongitudinals sobre les llínees miges. Mentres que Dasyuroides byrnei les posseïx sobre les superfícies dorsal i ventral, el mulgara (Dasycercus cristicauda) només la té en la dorsal.

Les femellas posseïxen un marsupi en el suficient grau de desenroll per a albergar les crío en el seu interior mentres s'alimenten d'una de les cinc a sèt mames, generalment sis, que estaja en el seu interior.

Dieta

El seu dieta està basada majoritàriament en insectes i uns atres artròpodes, completant-la en menuts vertebrats. Són animals molt voraços que poden ingerir fins al 25% del seu propi pes en una menjar. Si consumixen plantes suculentes, poden permanéixer durant llarc temps sense beure.

Són capaços de donar caça a menuts mamífers atacant-los en gran velocitat i devorar-los metódicamente des de la cap a la coa mentres va desollándolos en sorprenent destrea. Per a consumir grans artròpodes sol ajudar-se de les extremitats anteriors.

Reproducció

Les femelles de D. byrnei poden tindre més de quatre cicles estrales a l'any, en intervals de dos mésés si no hi ha crío lactants. Els parts poden tindre lloc des d'abril a decembre concentrant-se entre maig i juliol.

Les gestació dura una miqueta més d'un més, al final del com naixen entre tres i huit críos, normalment entre cinc i sis, que s'alimentaran de llet durant a lo manco 55-56 dies. Permaneixeran encara en la mare fins als 100-120 dies i alcançaran la madurea sexual entre els sèt o huit mésés d'edat.

Comportament

Poden anidar en forats abandonats per uns atres animals o construir les seues pròpies caus, que el seu interior tapizan en material vegetal suau. Els seus hàbits són bàsicament terrícolas, encara que poden escalar en gran mestrage

Es desenvuelven ben tant en hores del dia com de la nit i, encara que les de ple sol solen passar-les refugiats en els seus caus excavades en la arena, no dubten en aventurar-se a l'exterior si els és necessari. Estos animals marquen els seus territoris en #exudació de glándulas situades en la pell de la regió esternal, i pròximes a la cloaca.