Edició de «Cordillera dels Andes»

Es una cadena montanyosa d’America del Sur que corre casi paralela a la costa del Pacífic, des del cap d’Hornos fins les proximitats de [[Panamà]]. Es un dels sistemes montanyoses mes grans del mon ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de [[Chile]], els Andes s’estenen en cadenes paraleles per [[Argentina]], [[Bolivia]], [[Peru]], [[Equador]] i [[Colombia]]. En [[Venezuela]] es dividix en tres cadenes diferents.

Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la Patagonia, s’ubiquen a gran altitut i son estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en Peru, esta a 4.468 m sobre el nivell del mar; el de Lima a Tarma i Cerro de Pasco, tambe en Peru, esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre Mendoza, [[Argentina]] i Santiago de Chile, esta a 3.900 m d’altitut.

S’han tingut que construir diverses vies ferrees a traves d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del llac Titicaca; el ferrocarril central de Peru, que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi.

Els Andes alberguen numeroses volcans, entre els quales estan: el Cotopaxi (5.897 m) y el Chimborazo (6.267 m), en [[Equador]]; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre [[Argentina]] i [[Chile]]; i l’[[Aconcagua]] (6.959 m), en [[Argentina]], la montanya mes alta del continent americà.

Les caps estan cobertes de neu a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut esta entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llinea equatorial. Els rius que desemboquen en l’[[oceà Pacific]] son corts en recorregut i menuts en caudal, degut a que en la regio montanyosa andina les plujes son estacionals. Pel contrari, els rius de l’est son llarcs i suministren aigua en abundancia portada pels vents alisios, que produixen precipitacions en quant els nuvols s’aproximen a la cordillera andina.

Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en el mar Caribe a traves dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigues caribenys, pero cap al est, pel [[riu Orinoc]]; i en l’Atlantic pels rius Negro i Japurá, que son tributaris del [[riu Amaçones]].

[[Categoria:Geografia]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Nasa_anden.jpg|thumb|La Cordillera dels Andes]]
+Es una cadena montanyosa d’America del Sur que corre casi paralela a la costa del Pacífic, des del cap d’Hornos fins les proximitats de [[Panamà]]. Es un dels sistemes montanyoses mes grans del mon ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de [[Chile]], els Andes s’estenen en cadenes paraleles per [[Argentina]], [[Bolivia]], [[Peru]], [[Equador]] i [[Colombia]]. En [[Venezuela]] es dividix en tres cadenes diferents.
-La '''Cordillera dels Andes''' és una cadena montanyosa d’[[Amèrica del Sur]] que corre casi paralela a la costa del [[Pacífic]], des del [[cap d’Hornos]] fins les proximitats de [[Panamà]]. És un dels sistemes montanyoses més grans del [[Terra|món]] ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de [[Chile]], els Andes s’estenen en cadenes paraleles per [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Perú]], [[Equador]] i [[Colòmbia]]. En [[Veneçuela]] es dividix en tres cadenes diferents.
-Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la [[Patagonia]], s’ubiquen a gran altitut i són estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en [[Perú]], està a 4.468 m sobre el nivell del [[mar]]; el de [[Lima]] a Tarma i Cerro de Pasco, també en [[Perú]], esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre [[Mendoza]], [[Argentina]] i Santiago de [[Chile]], esta a 3.900 m d’altitut.
+Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la Patagonia, s’ubiquen a gran altitut i son estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en Peru, esta a 4.468 m sobre el nivell del mar; el de Lima a Tarma i Cerro de Pasco, tambe en Peru, esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre Mendoza, [[Argentina]] i Santiago de Chile, esta a 3.900 m d’altitut.
-S’han tengut que construir diverses vies férrees a través d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del [[llac Titicaca]]; el ferrocarril central de [[Perú]], que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi.
+S’han tingut que construir diverses vies ferrees a traves d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del llac Titicaca; el ferrocarril central de Peru, que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi.
-Els Andes alberguen numerosos volcans, entre els quals estan: el Cotopaxi (5.897 m) i el Chimborazo (6.267 m), en [[Equador]]; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre [[Argentina]] i [[Chile]]; i l’[[Aconcagua]] (6.959 m), en [[Argentina]], la montanya més alta del continent americà.
+Els Andes alberguen numeroses volcans, entre els quales estan: el Cotopaxi (5.897 m) y el Chimborazo (6.267 m), en [[Equador]]; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre [[Argentina]] i [[Chile]]; i l’[[Aconcagua]] (6.959 m), en [[Argentina]], la montanya mes alta del continent americà.
-Les caps estan cobertes de [[neu]] a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut està entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llínea equatorial. Els [[riu|rius]] que desemboquen en l'[[Oceà Pacífic]] són curts en recorregut i chicotets en cabal, degut a que en la regió montanyosa andina les pluges són estacionals. Pel contrari, els rius de l’est són llarcs i suministren [[aigua]] en abundància portada pels vents alisis, que produïxen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina.
+Les caps estan cobertes de neu a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut esta entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llinea equatorial. Els rius que desemboquen en l’[[oceà Pacific]] son corts en recorregut i menuts en caudal, degut a que en la regio montanyosa andina les plujes son estacionals. Pel contrari, els rius de l’est son llarcs i suministren aigua en abundancia portada pels vents alisios, que produixen precipitacions en quant els nuvols s’aproximen a la cordillera andina.
-Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en la [[mar Carip]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]].
+Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en el mar Caribe a traves dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigues caribenys, pero cap al est, pel [[riu Orinoc]]; i en l’Atlantic pels rius Negro i Japurá, que son tributaris del [[riu Amaçones]].
-== Enllaços externs ==
+[[Categoria:Geografia]]
-{{commonscat|Andes}}
-[[Categoria:Geografia d'Amèrica]]
-[[Categoria:Montanyes]]