Diferència entre les revisions de "Conquista normanda d'Anglaterra"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|upright=1.5|Localisació i dates dels principals events de la conquista. La '''conquista normanda d'Anglat...»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Conquista normanda de Inglaterra.png|thumb|upright=1.5|Localisació i dates dels principals events de la conquista.]]
 
[[Archiu:Conquista normanda de Inglaterra.png|thumb|upright=1.5|Localisació i dates dels principals events de la conquista.]]
La '''conquista normanda d'Anglaterra''' va ser l'invasió i ocupació de [[Anglaterra]] en el [[sigle XI]] per un eixèrcit format per [[normants]], [[Bretanya|bretons]] i [[Poble francés|francesos]] liderat pel duc [[Guillermo I d'Anglaterra|Guillermo II de Normandia]]. Guillermo va derrotar a [[Harolt II d'Anglaterra]] el 14 d'octubre de 1066 en la [[batalla de Hastings]] i va ser coronat com a rei d'Anglaterra el dia de Nadal d'eixe any. A continuació, va consolidar el seu control sobre [[Anglaterra]] establint a molts dels seus seguidors en l'illa, lo que també va supondre l'introducció de numerosos canvis polítics, econòmics i socials en l'Anglaterra medieval.  
+
La '''conquista normanda d'Anglaterra''' va ser l'invasió i ocupació de [[Anglaterra]] en el [[sigle XI]] per un eixèrcit format per [[normants]], [[Bretanya|bretons]] i [[Poble francés|francesos]] liderat pel duc [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem II de Normandia]]. Guillem va derrotar a [[Harolt II d'Anglaterra]] el 14 d'octubre de 1066 en la [[batalla de Hastings]] i va ser coronat com a rei d'Anglaterra el dia de Nadal d'eixe any. A continuació, va consolidar el seu control sobre [[Anglaterra]] establint a molts dels seus seguidors en l'illa, lo que també va supondre l'introducció de numerosos canvis polítics, econòmics i socials en l'Anglaterra medieval.  
  
Guillermo va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei [[Anglosaxons|anglosaxó]] [[Eduardo el Confessor]], que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillermo, la reclamació al tro anglés del rei [[Harald III de Noruega]]. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en setembre de 1066 i va conseguir una victòria en la [[batalla de Fulford]] abans de ser derrotat per Harold en la [[batalla de Stamford Bridge]] el 25 de setembre d'eixe any. No obstant, Guillermo havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El 14 d'octubre abdós eixèrcits varen chocar prop de [[Hastings]], i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat.  
+
Guillem va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei [[Anglosaxons|anglosaxó]] [[Eduardo el Confessor]], que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillem, la reclamació al tro anglés del rei [[Harald III de Noruega]]. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en setembre de 1066 i va conseguir una victòria en la [[batalla de Fulford]] abans de ser derrotat per Harold en la [[batalla de Stamford Bridge]] el 25 de setembre d'eixe any. No obstant, Guillem havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El 14 d'octubre abdós eixèrcits varen chocar prop de [[Hastings]], i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat.  
  
Encara que Guillermo va eliminar al seu principal rival, encara va tindre que enfrontar-se a numeroses rebelions en els anys següents, per #lo que fins a 1072 no va poder afiançar-se en el tro. La resistència anglesa va portar a que gran part de l'èlit britànica perguera les seues terres i haguera d'exiliar-se. En la finalitat de controlar el regne, Guillermo va donar terres als seus i va construir fortalees i castells per tot el país. Els conquistadors varen introduir la [[Idioma francés|llengua francesa]] i varen remodelar la composició de les classes altes. No està clar fins a quin punt esta conquista va influir en el poble pla anglés, pero un canvi important va ser l'abolició de la [[esclavitut]]. Aixina mateix, va haver pocs canvis en l'estructura de govern, puix els invasors normants varen adoptar moltes de les formes del domini [[anglosaxó]].
+
Encara que Guillem va eliminar al seu principal rival, encara va tindre que enfrontar-se a numeroses rebelions en els anys següents, per #lo que fins a 1072 no va poder afiançar-se en el tro. La resistència anglesa va portar a que gran part de l'èlit britànica perguera les seues terres i haguera d'exiliar-se. En la finalitat de controlar el regne, Guillem va donar terres als seus i va construir fortalees i castells per tot el país. Els conquistadors varen introduir la [[Idioma francés|llengua francesa]] i varen remodelar la composició de les classes altes. No està clar fins a quin punt esta conquista va influir en el poble pla anglés, pero un canvi important va ser l'abolició de la [[esclavitut]]. Aixina mateix, va haver pocs canvis en l'estructura de govern, puix els invasors normants varen adoptar moltes de les formes del domini [[anglosaxó]].
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Revisió de 10:22 16 set 2016

Localisació i dates dels principals events de la conquista.

La conquista normanda d'Anglaterra va ser l'invasió i ocupació de Anglaterra en el sigle XI per un eixèrcit format per normants, bretons i francesos liderat pel duc Guillem II de Normandia. Guillem va derrotar a Harolt II d'Anglaterra el 14 d'octubre de 1066 en la batalla de Hastings i va ser coronat com a rei d'Anglaterra el dia de Nadal d'eixe any. A continuació, va consolidar el seu control sobre Anglaterra establint a molts dels seus seguidors en l'illa, lo que també va supondre l'introducció de numerosos canvis polítics, econòmics i socials en l'Anglaterra medieval.

Guillem va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei anglosaxó Eduardo el Confessor, que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillem, la reclamació al tro anglés del rei Harald III de Noruega. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en setembre de 1066 i va conseguir una victòria en la batalla de Fulford abans de ser derrotat per Harold en la batalla de Stamford Bridge el 25 de setembre d'eixe any. No obstant, Guillem havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El 14 d'octubre abdós eixèrcits varen chocar prop de Hastings, i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat.

Encara que Guillem va eliminar al seu principal rival, encara va tindre que enfrontar-se a numeroses rebelions en els anys següents, per #lo que fins a 1072 no va poder afiançar-se en el tro. La resistència anglesa va portar a que gran part de l'èlit britànica perguera les seues terres i haguera d'exiliar-se. En la finalitat de controlar el regne, Guillem va donar terres als seus i va construir fortalees i castells per tot el país. Els conquistadors varen introduir la llengua francesa i varen remodelar la composició de les classes altes. No està clar fins a quin punt esta conquista va influir en el poble pla anglés, pero un canvi important va ser l'abolició de la esclavitut. Aixina mateix, va haver pocs canvis en l'estructura de govern, puix els invasors normants varen adoptar moltes de les formes del domini anglosaxó.

Bibliografia

  • Bates, David (1982). (en anglés). Normandy Before 1066. Londres: Longman. ISBN 0-582-48492-8.
  • Bates, David (2001). (en anglés). William the Conqueror. Stroud, UK: Tempus. ISBN 0-7524-1980-3.
  • Campbell, J. (1982). (en anglés). The Anglo-Saxons. Oxford, UK: Phaidon. ISBN 0-7148-2149-7.
  • Carpenter, David (2004). (en anglés). The Struggle for Mastery: The Penguin History of Britain 1066–1284. Nueva York: Penguin. ISBN 0-14-014824-8.
  • Chibnall, Marjorie (1986). (en anglés). Anglo-Norman England 1066–1166. Oxford, UK: Basil Blackwell Publishers. ISBN 0-631-15439-6.
  • Ciggaar, Krijna Nelly (1996). (en anglés). Western Travellers to Constantinople: the West and Byzantium, 962–1204. Leiden, Países Bajos: Brill. ISBN 90-04-10637-5.
  • Clanchy, M. T. (2006). (en anglés). England and its Rulers: 1066–1307. Blackwell Classic Histories of England (3ª ed.). Oxford, UK: Blackwell. ISBN 1-4051-0650-6.
  • Crouch, David (2007). (en anglés). The Normans: The History of a Dynasty. Londres: Hambledon & London. ISBN 1-85285-595-9.
  • Daniell, Christopher (2003). (en anglés). From Norman Conquest to Magna Carta: England, 1066–1215. Londres: Routledge. ISBN 0-415-22216-8.
  • Douglas, David C. (1964). (en anglés). William the Conqueror: The Norman Impact Upon England. Berkeley, CA: University of California Press.
  • Hallam, Elizabeth M.; Everard, Judith (2001). (en anglés). Capetian France 987–1328 (Second ed.). Nueva York: Longman. ISBN 0-582-40428-2.
  • Heath, Ian (1995). (en anglés). Byzantine Armies AD 1118–1461. Londres: Osprey. ISBN 978-1-85532-347-6.
  • Higham, Nick (2000). (en anglés). The Death of Anglo-Saxon England. Stroud, UK: Sutton. ISBN 0-7509-2469-1.
  • Huscroft, Richard (2009). (en anglés). The Norman Conquest: A New Introduction. Nueva York: Longman. ISBN 1-4058-1155-2.
  • Huscroft, Richard (2005). (en anglés). Ruling England 1042–1217. Londres: Pearson/Longman. ISBN 0-582-84882-2.
  • Hyland, Ann (1994). (en anglés). The Medieval Warhorse: From Byzantium to the Crusades. Londres: Grange Books. ISBN 1-85627-990-1.
  • Kaufman, J. E. and Kaufman, H. W. (2001). (en anglés). The Medieval Fortress: Castles, Forts, and Walled Cities of the Middle Ages. Cambridge, MA: Da Capo Press. ISBN 0-306-81358-0.
  • Keynes, Simon (2001). (en anglés). Charters and Writs. En Lapidge, Michael; Blair, John; Keynes, Simon y Scragg, Donald. Blackwell Encyclopaedia of Anglo-Saxon England. Malden, MA: Blackwell. pp. 99–100. ISBN 978-0-631-22492-1.
  • Lawson, M. K. (2002). (en anglés). The Battle of Hastings: 1066. Stroud: Tempus. ISBN 0-7524-1998-6.
  • Loyn, H. R. (1984). (en anglés). The Governance of Anglo-Saxon England, 500–1087. Stanford, CA: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1217-4.
  • Liddiard, Robert (2005). (en anglés). Castles in Context: Power, Symbolism and Landscape, 1066 to 1500. Macclesfield, UK: Windgather Press. ISBN 0-9545575-2-2.
  • Marren, Peter (2004). (en inglés). 1066: The Battles of York, Stamford Bridge & Hastings. Battleground Britain. Leo Cooper. ISBN 0-anglés-953-0.
  • Stafford, Pauline (1989). (en anglés). Unification and Conquest: A Political and Social History of England in the Tenth and Eleventh Centuries. Londres: Edward Arnold. ISBN 0-7131-6532-4.
  • Stafford, Pauline (1996). (en anglés). Women and the Norman Conquest. Transactions of the Royal Historical Society. 6ª serie (4): 221–250.
  • Swanton, Michael James (trad.) (1998). (en anglés). The Anglo-Saxon Chronicle. Nueva York: Routledge. ISBN 0-415-92129-5.
  • Thomas, Hugh M. (2003). (en anglés). The English and the Normans. Oxford, UK: Oxford University Press.
  • Thomas, Hugh (2007). (en anglés). The Norman Conquest: England after William the Conqueror. Critical Issues in History. Lanham, MD: Rowman & Littlefield Publishers, Inc. ISBN 0-7425-3840-0.
  • Thomas, Hugh M. (2003). (en anglés). The significance and fate of the native English landowners of 1086. The English Historical Review 118: 303–333.
  • Walker, Ian (2000). (en anglés). Harold the Last Anglo-Saxon King. Gloucestershire, UK: Wrens Park. ISBN 0-905778-46-4.
  • Williams, Ann (2003). (en anglés). Æthelred the Unready: The Ill-Counselled King. Londres: Hambledon & London. ISBN 1-85285-382-4.
  • Williams, Ann (2000). (en anglés). The English and the Norman Conquest. Ipswich, UK: Boydell Press. ISBN 0-85115-708-4.