Conill

Conill

El conill (del llatí cunîcûlu) és un animal mamífer rosegador de l'orde dels lagomorfs, paregut a la llebre.

Etimologia

El terme orycto ve del grec ορυκτός (oriktós ‘[ex]cavat, desenterrat’) i est d'ορύσσειν (orý ssein ‘cavar’), fent referència a les costums excavadores característiques d'esta espècie en estat salvage, mentres que el terme grec λαγός (llac) significa estrictament ‘llebre’.

Per a descobrir l'orige del nom de l'espècie, aixina com del seu nom comú, cal remontar-se fins a alguns sigles abans de Crist. El conill era un animal desconegut per als grecs i romans de l'Antiguetat que varen visitar la península ibèrica. L'historiador grec Polibio (sigle II a. C.) ho descriu per primera volta.​ El seu nom vernàcul, conill, prové del terme íber (o «prerromà», segons el Diccionari de la llengua espanyola) ký niklos (κύνικλoς), que despuix va derivar al terme llatí cuniculus, i a l'espanyol conill.

Descripció

Té les orelles llargues en pèl de color gris generalment , pero també pot ser negre o blanc, en les cames posteriors de quatre dits, més llargues que les anteriors, en cinc dits. Pesa entre 1,5 i 2,5 kg en estat salvage.

Hàbitat

Viu salvage o domesticat i es molt apreciat per la seua carn.

En estat salvage, viu en àrees seques pròximes al nivell de la mar en un sol arenenc i bla per a facilitar la construcció de caus. Habiten en boscs encara que preferixen camps extensos coberts per xares a on poden amagar-se. Antigament també eren freqüents en terres de cultiu encara que els nous métodos de llaurat inclouen la destrucció de caus de conills. A pesar d'això, esta espècie s'ha adaptat a l'activitat humana vivint en parcs, camps d'herba o inclús cementeris. En ocasions es troben en cultius agrícoles a on s'alimenten de lletuga, grans o raïls el fi de les quals era l'ingesta humana.

Referéncies

• Judith Vicente de Vera Gómez (2019 - Actualidad). «Colección: Conejos de Raza»
• Villafuerte, R. & Delibes-Mateos, M. (2019). «Oryctolagus cuniculus». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2019.3 (en inglés). ISSN 2307-8235.

Bibliografia

• Cabrera, Ángel. Fauna Ibérica: Mamíferos.
• Wilson, Don E.; Reeder, DeeAnn M., eds. (2005). «Oryctolagus». Mammal Species of the World (en inglés) (3ª edición). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Conill.
• Wikispecies té un artícul sobre Conill.
• «Conill». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).