Chilotherium
Chilotherium és un gènero extint de mamífer rinocerótido que va viure en Europa i Àsia durant les époques del Mioceno i el Plioceno, fa entre 13.7 a 3.4 millons d'anys.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Era un animal gran i robust, alcançant els tres metros de llarc, entre 1,5 a 2 metros d'altura i un pes d'1 a 2,5 tonellades, depenent de l'espècie.[2][3] Tant machos com a femelles carien de les banyes distintives d'atres rinoceronts, en canvi posseïen grans caninos inferiors semblats a claus que descollaven de la seua boca. La mandíbula inferior té una part sinfisial eixamplada i grans incisius similars a claus separats per un ampli diastema. La fòrmula dental és Plantilla:DentalFormula. Les extremitats són curtes i el cos gros; els peus són tridáctilos en metapodiales divergents.[4] Estudiant a C. wimani, Chen et al. 2010 va trobar un dimorfisme sexual significatiu en els claus i la mandíbula, sobretot la llongitut dels claus en els machos.[5]
Geraads & Spassov 2009 varen argumentar que algunes característiques en Chilotherium, com els segons incisius, mandíbula, dents i atres característiques craneals, són plesiomórficas, mentres que algunes característiques en els claus són apomórficas: la superfície dorsal dels claus en espècies primitives es torna latero -socialment en espècies més derivades, mentres que la vora medial s'ha tornat molt esmolat i en forma de hoz i ha girat dorsalmente, i per lo tant una ferramenta de cort més efectiva.[6]
Chilotherium era un grup d'animals de pastoreig que es irradiaba a varis subgéneros i espècies. Alguns seguien sent ramoneadores, pero la majoria d'ells estaven adaptats a una dieta a pur d'herba, d'ahí les pates curtes, és possible que hagen dut un estil de vida semi aquàtic més semblat al dels hipopótams que el dels seus parents, sumergint-se en charcas i cavant el llit en els seus caninos para trau plantes aquàtiques.[7] Varen habitar la regió subparatiethiana o grega-iraní durant el Mioceno tardà quan esta regió va ser invadida per rinoceronts moderns d'Àfrica, com el rinoceront blanc. De la mateixa manera que ells, Chilotherium va evolucionar gradualment a formes de pastoreig especialisat, incloent dents hipsodontes i metapodiales acurtats.[8]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Chilotherium va ser nomenat per Ringström (1924). Va ser assignat a la família Rhinocerotidae per Carroll (1988); a la tribu Aceratheriinae per Antoine i Saraç (2005); i a Chilotheriinae per Deng (2005).
Espècies
[editar | editar còdic]S'han descrit dotze espècies de "Chilotherium" i atres 19 han segut assignades al gènero. Nou es consideren vàlides: quatre d'Europa, una d'Iran i atres quatre de China.[9] "Aprotodon" diferix de "Chilotherium" en el seu sínfisis proporcionalment més gran i àmplia; la branca mandibular horisontal està curvada tant en vista lateral com en vista dorsal, a diferència de la majoria dels rinocerotidos; i els premolars són semi-molariformes, a diferència dels premolars completament molariformes en "Chilotherium". En "Subchilotherium" la sínfisis mandibular és molt més estretix que en "Chilotherium". "Acerorhinus" té una base nassal fortament constreñida i una sínfisis mandibular que és estreta en comparació a la de "Chilotherium".[9]
| Espècie nomenada | Espècie revisada | Ubicació |
|---|---|---|
| C. blanfordi (Lydekker, 1884) | Aprotodon blanfordi (Lydekker, 1884) | Siwalik |
| C. fatehjangense (Pilgrim, 1910) | Aprotodon fatehjangense (Pilgrim, 1910) | Siwalik |
| C. smith-woodwardi (Foster-Cooper, 1915) | Aprotodon smith-woodwardi Foster-Cooper, 1915 | Siwalik |
| C. ibericum Antunes, 1972 | Hispanotherium matritense (Prat, 1863) | Portugal |
| C. quintanelensis Zbyszewski, 1952 | ||
| C. zernowi (Borissiak, 1915) | Acerorhinus zernowi (Borissiak, 1915) | Odessa |
| C. palaeosinense (Ringström, 1924) | Acerorhinus palaeosinensis (Ringström, 1924) | China |
| C. hipparionum (Koken, 1885) | Acerorhinus hipparionum (Koken, 1885) | China |
| C. tsaidamense (Bohlin, 1937) | Acerorhinus tsaidamensis (Bohlin, 1937) | China |
| C. intermedium (Lydekker, 1884) | Subchilotherium intermedium (Lydekker, 1884) | Siwalik |
| C. tanggulaense Zheng, 1980 | ||
| C. pygmaeum (Ringström, 1927) | Subchilotherium pygmaeum (Ringström, 1927) | China |
| C. brancoi (Schlosser, 1903) | Shansirhinus brancoi (Schlosser, 1903) | China |
| C. yunnanensis Tang et al., 1974 | ||
| C. tianzhuensis Zheng, 1982 | Shansirhinus ringstromi Kretzoi, 1942 | China |
| C. cornutum Qiu & Yan, 1982 | ||
| C. samium (Weber, 1905) | C. samium (Weber, 1905) | Samos |
| C. schlosseri (Weber, 1905) | C. schlosseri (Weber, 1905) | Samos |
| C. ponticum (Niezabitowski, 1912) | ||
| C. wegneri (Andree, 1921) | ||
| C. kowalevskii (Pavlow, 1913) | C. kowalevskii (Pavlow, 1913) | Odessa |
| C. angustifrons (Andree, 1921) | Samos | |
| C. kiliasi (Geraads & Koufos, 1990) | C. kiliasi (Geraads & Koufos, 1990) | Pentalophos |
| C. anderssoni Ringström, 1924 | C. anderssoni Ringström, 1924 | China |
| C. planifrons Ringström, 1924 | ||
| C. fenhoensis Tung et al., 1975 | ||
| C. habereri (Schlosser, 1903) | C. habereri (Schlosser, 1903) | China |
| C. gracile Ringström, 1924 | ||
| C. wimani Ringström, 1924 | C. wimani Ringström, 1924 | China |
| C. xizangensis Ji et al., 1980 | C. xizangensis Ji et al., 1980 | China |
| C. persiae (Pohlig, 1885) | C. persiae (Pohlig, 1885) | Maraghe |
| C. licenti Sun, Li & Deng, 2018 | C. licenti Sun, Li & Deng, 2018 | China |
Un cràneu de Chilotherium femella du les marques distintives de mossegada de Dinocrocuta gigantea en la #front. Basat en el creiximent de l'os al voltant de la lesió, va sobreviure a l'atac del depredador i es va recuperar.[10]
- ↑ PaleoBiology Database: Chilotherium, basic info
- ↑ Denis Geraads and Nikolai Spassov: Rhinocerotidae (Mammalia) from the Clapix Miocene of Bulgària. Palaeontographica A, 287, 2009, p.99–122
- ↑ Esperanza Cerdeño: Diversity and evolutionary trends of the family Rhinocerotidae (Perissodactyla). Palaeo 141, 1998, p.13–34
- ↑ Geraads & Spassov 2009, pàg. 101–2
- ↑ Chen et al. 2010, Abstract
- ↑ Geraads & Spassov 2009, Morphology and taxonomy, p. 117
- ↑ . Consultat el 5 de maig de 2020.
- ↑ Agustí & Antón 2002, pàg. 162, 185
- ↑ 9,0 9,1 Deng 2006, Discussion, pp. 97–8
- ↑ http://www.eartharchives.org/articles/rhino-versus-hyena-skull-biting-in-extinct-predators/