Diferència entre les revisions de "Catarisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 1: Llínea 1:
 
El catarisme fon una confessió [[cristiana]] de tipo [[gnòstica]], difosa des del [[sigle X]] fins al [[sigle XVI|XVI]], en repercusions en l'Àsia Menor, els [[Balcans]], el nort d'[[Itàlia]], [[Occitània]], [[Renània]], la Champanya i la [[Corona d'Aragó]], inclòs el [[Regne de Valéncia]]; aixina puix, el catarisme s'estengué per tota la cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa. Els seguidors d'esta corrent es coneixen com a càtars o també albigesos. A sovint es nomenaven a ells mateixos bons hòmens o bons cristians.
 
El catarisme fon una confessió [[cristiana]] de tipo [[gnòstica]], difosa des del [[sigle X]] fins al [[sigle XVI|XVI]], en repercusions en l'Àsia Menor, els [[Balcans]], el nort d'[[Itàlia]], [[Occitània]], [[Renània]], la Champanya i la [[Corona d'Aragó]], inclòs el [[Regne de Valéncia]]; aixina puix, el catarisme s'estengué per tota la cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa. Els seguidors d'esta corrent es coneixen com a càtars o també albigesos. A sovint es nomenaven a ells mateixos bons hòmens o bons cristians.
 +
 +
[[Categoria:Cristianisme]]

Revisió de 00:03 14 oct 2023

El catarisme fon una confessió cristiana de tipo gnòstica, difosa des del sigle X fins al XVI, en repercusions en l'Àsia Menor, els Balcans, el nort d'Itàlia, Occitània, Renània, la Champanya i la Corona d'Aragó, inclòs el Regne de Valéncia; aixina puix, el catarisme s'estengué per tota la cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa. Els seguidors d'esta corrent es coneixen com a càtars o també albigesos. A sovint es nomenaven a ells mateixos bons hòmens o bons cristians.