Diferència entre les revisions de "Castellonenc"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'c on ' a 'c a on ')
Llínea 7: Llínea 7:
 
* Topònim
 
* Topònim
  
La primera referència al topònim del municipi naixeria gràcies a la suposta relació de Castelló en la ciutat ibèrica de ''Cartalias'', ''Castalias'' o ''Castalium'', que apareixeria citada en la geografia d'[[Estrabó]] com el lloc on s'emplaçaria la font de les muses gregues. Els primers documents que nomenen a l'assentament situat en la montanya de la Magdalena, ho fan en els noms de ''Kastilgón'', ''Castilgone ripa de mare'' o ''Castilion'', que procedixen de l'época de la conquista aragonesa per part del [[El Sit|Sit]]. Despuix de la definitiva reconquista cristiana per part de [[Jaume I]], la primera denominació donada a la nova vila va ser la de ''Castelló de Borriana'', puix [[Borriana]] era la principal localitat de la zona i capital de la [[Plana]]. D'entre el conjunt d'[[Alqueria|alqueries]] que ho formaven, solament la de Benimahomet, en la qual se va formar un núcleu relativament important de població, rebria la corresponent carta pobla en l'any [[1239]]. Posteriorment, despuix del trasllat de totes les autoritats a [[Castelló]], se va adoptar el nom de Castelló de la Plana, per a diferenciar d'atres poblacions també denominades Castelló. Castelló, en valencià, significa "Castell chicotet" i plana significa "planura".
+
La primera referència al topònim del municipi naixeria gràcies a la suposta relació de Castelló en la ciutat ibèrica de ''Cartalias'', ''Castalias'' o ''Castalium'', que apareixeria citada en la geografia d'[[Estrabó]] com el lloc a on s'emplaçaria la font de les muses gregues. Els primers documents que nomenen a l'assentament situat en la montanya de la Magdalena, ho fan en els noms de ''Kastilgón'', ''Castilgone ripa de mare'' o ''Castilion'', que procedixen de l'época de la conquista aragonesa per part del [[El Sit|Sit]]. Despuix de la definitiva reconquista cristiana per part de [[Jaume I]], la primera denominació donada a la nova vila va ser la de ''Castelló de Borriana'', puix [[Borriana]] era la principal localitat de la zona i capital de la [[Plana]]. D'entre el conjunt d'[[Alqueria|alqueries]] que ho formaven, solament la de Benimahomet, en la qual se va formar un núcleu relativament important de població, rebria la corresponent carta pobla en l'any [[1239]]. Posteriorment, despuix del trasllat de totes les autoritats a [[Castelló]], se va adoptar el nom de Castelló de la Plana, per a diferenciar d'atres poblacions també denominades Castelló. Castelló, en valencià, significa "Castell chicotet" i plana significa "planura".
  
 
En la ciutat se sol acurtar el nom, reduint-lo a ''Castelló''. També és molt utilisat el sobrenom de ''Capital de la Plana'', generalment fent referencia a la situació de la ciutat.
 
En la ciutat se sol acurtar el nom, reduint-lo a ''Castelló''. També és molt utilisat el sobrenom de ''Capital de la Plana'', generalment fent referencia a la situació de la ciutat.

Revisió de 09:17 27 maig 2021

Castellonenc o castellonenca són els gentilicis de les persones que viuen en la ciutat de Castelló de la Plana, i també d'aquells naturals o propis de Vilanova de Castelló, Castelló de les Gerres o Castelló de Rugat.

Història del topònim i gentilici

Castelló de la Plana

  • Topònim

La primera referència al topònim del municipi naixeria gràcies a la suposta relació de Castelló en la ciutat ibèrica de Cartalias, Castalias o Castalium, que apareixeria citada en la geografia d'Estrabó com el lloc a on s'emplaçaria la font de les muses gregues. Els primers documents que nomenen a l'assentament situat en la montanya de la Magdalena, ho fan en els noms de Kastilgón, Castilgone ripa de mare o Castilion, que procedixen de l'época de la conquista aragonesa per part del Sit. Despuix de la definitiva reconquista cristiana per part de Jaume I, la primera denominació donada a la nova vila va ser la de Castelló de Borriana, puix Borriana era la principal localitat de la zona i capital de la Plana. D'entre el conjunt d'alqueries que ho formaven, solament la de Benimahomet, en la qual se va formar un núcleu relativament important de població, rebria la corresponent carta pobla en l'any 1239. Posteriorment, despuix del trasllat de totes les autoritats a Castelló, se va adoptar el nom de Castelló de la Plana, per a diferenciar d'atres poblacions també denominades Castelló. Castelló, en valencià, significa "Castell chicotet" i plana significa "planura".

En la ciutat se sol acurtar el nom, reduint-lo a Castelló. També és molt utilisat el sobrenom de Capital de la Plana, generalment fent referencia a la situació de la ciutat.

  • Gentilici

El gentilici castellonenc és l'oficial de la ciutat i de la província de Castelló. El gentilici oficial en valencià és castellonenc per al masculí i castellonenca per al femení. En la ciutat de Castelló de la Plana també són utilisats els térmens, castelloner o castellonera, per a referir-se a lo mateix, encara que eixa denominació és més pròpia de les Festes de la Magdalena, quan se vist l'indumentària tradicional pròpia de la ciutat de Castelló, que també designa a la persona que el porta.

Vore també

Enllaços externs