Carsioptychus coarctatus
Carsioptychus coarctatus és una espècie de mamífer herbívor extint, pertanyent als periptíquidos. Va viure a principis del Paleoceno (fa uns 66-63 millons d'anys), els seus restants fòssils s'han trobat en Amèrica del Nort.
Descripció
[editar | editar còdic]Tenia un cràneu d'aproximadament 15 - 20 centímetros de llarc, i en vida era del tamany d'un gos mijà. En comparació a animals similars com Periptychus i Ectoconus, tenia un esquelet prou robust i una constitució mijana. En comparació a Periptychus, en el que estava estretament relacionat, Carsioptychus estava menys especialisat sobre la seua dentició: les dents eren més triangulars i la seua corona més oblicua. El cràneu també era més curt que el de Periptychus i tenia una constricció postorbitaria considerable. Ademés era de constitució era relativament més prima.
Classificació
[editar | editar còdic]Carsioptychus coarctatus va ser descrit per primera volta per Edward Drinker Cope en 1883 sobre la base de restants fòssils trobats en la Formació Porc en Nou Mèxic; Cope, no obstant, va atribuir els restants a una nova espècie del gènero Periptychus (P. coarctatus). Va ser llavors George Gaylord Simpson, en 1936, qui va establir el gènero Carsioptychus per a esta espècie.[1] No obstant, durant molt temps les similituts entre Periptychus i Carsioptychus han dut a més d'un investigador a considerar les dos espècies com congenéricas.[2] No obstant, és provable que Carsioptychus siga potser una forma més basal de Periptychus.
Carsioptychus i Periptychus són dos coneguts representants dels periptíquidos, un grup de mamífers que va aparéixer a principis del Paleoceno i ràpidament es varen desenrollar fins a alcançar grans tamanys (en particular en Ectoconus).
Paleobiología
[editar | editar còdic]Carsioptychus sembla haver segut un animal relativament no especialisat i provablement s'alimentava de plantes prou dures.[3][4]
Un anàlisis del cervell per mig de tomografía computarizada va indicar que este animal tenia una estructura arcaica del cervell i del oït intern, atribuible a la condició ancestral dels placentarios. Entre les característiques primitives estaven els bulbos olfatoris units, grans i expandits cap a avant, una neocorteza prou menuda, el cervell relativament pla i la zona posterior del cervell de grans dimensions en comparació al cervell real. Carsioptychus no deu haver segut particularment àgil (els canals semicirculares eren similars en tamany als dels porcs actuals), pero el seu oïment deu haver segut com la promig per als placentarios actuals.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Simpson GG. 1936. Additions to the Porc fauna, lower Paleocene. Am Mus Novit; 849: 1–12.
- ↑ Shelley SL, Williamson ET, Brusatte SL (2018). The osteology of Periptychus carinidens: A robust, ungulate-like placental mammal (Mammalia: Periptychidae) from the Paleocene of North America. PLoS ONE 13(7): i0200132. https://doi.org/10.1371/journal.posa.0200132.
- ↑ Joe Cameron, Sarah L. Shelley, Thomas I. Williamson & Stephen L. Brusatte (2018). The brain and inner ear of the early Paleocene 'condylarth' Carsioptychus coarctatus: Implications for early placental mammal neurosensory biology and behavior. The Anatomical Record (advance online publication), doi: https://doi.org/10.1002/ar.23903.
- ↑ Pennisi, Elizabeth. (2019). How life blossomed after the dinosaurs died. Science. https://doi.org/10.1126/science.aaz9741