Bubalus bubalis carabanesis
El carabao, kalabaw en tagalo, búfalo d'aigua filipí o búfalo de pantà (Bubalus bubalis carabanesis) és una subespecie domèstica del búfalo asiàtic o búfalo d'aigua (Bubalus bubalis). Animal típic de Filipines, és l'animal símbol del país i també (de manera no oficial) de Guam, illa a on estos animals varen ser duts en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
des de les Filipines espanyoles.[1] En Malàsia, els carabaos (coneguts com kerbau en malayo) són l'animal oficial de l'estat de Negeri Sembilan.[2]
Han adquirit un gran significat cultural per al poble chamorro. El seu orige procedix de Indochina, i va ser importat a les Filipines i Indonèsia pels invasores malayos prop del 200 a. C. S'crío especialment per a carn, llet, transport i treballs en el camp.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula en espanyol carabao deriva del bisayo (provablement waray) karabàw..[3][4] Cognados són el cebuano kábaw, el javanés kebo, el malayo kerbau i el neerlandés indonesi karbouw. La femella es diu en espanyol caraballa.
Els carabaos també es coneixen en tagalo com anwang (dialectal) i kalabáw (derivat de l'espanyol). Abans de l'era espanyola en Filipines (1565–1898), els carabaos eren més coneguts com nuang entre els ilocanos del nort de Luzón, i com anowang o damulag entre els grups ètnics del sur i centre de Luzón.[4][5]
Característiques
[editar | editar còdic]Els carabaos tenen la constitució baixa, ampla i pesada dels animals de càrrega. El seu color varia del gris clar al grisa pissarra. Machos i femelles tenen banyes en forma de hoz o curvats cap a arrere, cap al coll. Els chevrones (patrons en V) són freqüents en el seu pelaje. Hi ha albinoides en una proporció aproximada del 3 % de la població de búfalos. Els carabaos machos madurs pesen 420-500 kg, i les femelles 400-425 kg. L'altura a la creu dels machos oscila entre 127 i 137 cm, i la de les femelles entre 124 i 129 cm.
Búfalos d'aigua importats a Filipines des de Camboya a principis de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
són cridats «carabaos camboyanos». Tenen el pelaje blanc o groguenc sobre una pell rosácea, pero els ulls, els piteus i la boca són obscurs, i la pell pot estar motejada. Són llaugerament més grans i tenen banyes més grans. Els machos pesen una mija de 673 kg i medixen 141 cm a la creu.[6]
Els búfalos d'aigua estan ben adaptats als climes càlits i humits. La disponibilitat d'aigua és de gran importància en els climes càlits, ya que necessiten lodazales, rius o salpicaduras d'aigua per a reduir la seua càrrega de calor i estrés tèrmic, en tant carixen de glándulas sudoríparas.[7] Els búfalos de pantà preferixen revolcarse en lodazales que fan en les banyes. El seu objectiu és adquirir una grossa capa de fanc. S'alimenten de moltes plantes aquàtiques i en época d'inundacions pastan sumergits, alçant el cap per damunt de l'aigua i transportant cantitats de plantes comestibles. Mengen canya, espadaña, juncias, jacints d'aigua i juncs. Forrajes verts s'utilisen molt per a la producció intensiva de llet i per a l'engordixca. Molts forrajes es conserven en forma de fenaç, palla o polpa. Ensajos realisats en Filipines varen demostrar que els carabaos, en forrajes bastos de mala calitat, tenen un índex de conversió alimentícia millor que el del ganado vacú.[8]
El carabao es refresca tombant-se en una charca o en el fanc durant la calor del dia. El fanc que cobrix el seu cos també li protegix de molests insectes. S'alimenta sobretot de matí i de nit. Viu entre 18 i 20 anys. La femella pot tindre una crío a l'any.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Complete Guide to National Symbols and Emblems, ABC-CLIO, p. 54. ISBN 9780313344978.
- ↑ «Majlis Perbandaran Seremban, Negeri Sembilan, MALAYSIA» (en ms).
- ↑ Roberts, I. A.. A Comprehensive Etymological Dictionary of the Spanish Language with Families of Words based on Indo-European Roots (vol. I (A–G)), XLibris LLC, p. 311. ISBN 9781493191109.
- ↑ 4,0 4,1 William Henry Scott (1990). “Sixteenth-century Visayan Food and Farming”. Philippine Quarterly of Culture and Society 18 (4): 291–311.
- ↑ Core Etymological Dictionary of Filipí (vol. fasc. 3), Darwin Community College, PNC-La Salle-Ateneu Consortium, Linguistic Society of the Philippines, Surian ng Wikang Pambansa.
- ↑ The Water Buffalo (vol. 4) (en en), Food and Agriculture Organization of the United Nations. ISBN 978-9251001080.
- ↑ Borghese, A., Mazzi, M. (2005). "Buffalo Population and Strategies in the World". pp. 1–39 in Borghese, A. (ed.) Buffalo Production and Research [1] archivat en Wayback Machine.. REU Technical Séries 67. Inter-regional Cooperative Research Network on Buffalo, FAO Regional Office for Europe, Rome.
- ↑ The Water Buffalo (vol. 4) (en en), Food and Agriculture Organization of the United Nations. ISBN 978-9251001080.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikispecies té un artícul sobre Bubalus bubalis carabanesis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bubalus bubalis carabanesis.