Diferència entre les revisions de "Blanquina March"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Blanquina March Almenara''' (Valéncia, 1473 - Xàtiva, 1508) fon la mare del gran filòsof i humaniste valencià Lluís Vi...») |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Blanquina March, naixqué en la ciutat de Valéncia l'any 1473 i, encara que era filla de judeus, es feu cristiana en [[1491]], als dihuit anys, just un any abans del decret d'expulsió dels judeus. | Blanquina March, naixqué en la ciutat de Valéncia l'any 1473 i, encara que era filla de judeus, es feu cristiana en [[1491]], als dihuit anys, just un any abans del decret d'expulsió dels judeus. | ||
| − | + | Es casà en Lluís Vives Valeriola, un chicotet comerciant de la ciutat que també fon judeu convers. Blanquina fallí a causa de la pesta en l'any [[1508]] en la ciutat de [[Xàtiva]] i fon soterrada en [[Alzira]] en el cementeri de Santa Caterina. Pocs anys abans, en [[1501]], el seu marit, degut a la seua qualitat de convers seguia les pràctiques de la religió judaica, fon detingut per primera volta. El Sant Ofici, o siga l'[[Inquisició]] descobrí la sinagoga clandestina de Valéncia en la casa de Castellana Guions, viuda del seu germà, Salvador Vives. Encara que en eixe primer procés aconseguí la lliberació de rebre cap pena, en [[1522]] fon detingut novament, fon condenat a la foguera i li foren confiscats tots els seus bens. Complida la sentència en [[1524]], les seues filles, Beatriu i Leonor, varen reclamar el dret sobre els 10.000 sous que la seua mare Blanquina March havia aportat al matrimoni en concepte de dot, cantitat que apareixia en el balanç dels bens confiscats a son pare. En l'any [[1527]], varen guanyar el pleit i reberen el primer pagament de la devolució. Per a evitar la total devolució, el fiscal de l'Inquisició començà un procés contra la memòria i els bens de Blanquina March, que havia mort feya ya 20 anys. El 31 de giner de [[1529]], l'inquisidor Arnau Albertí sentenciava que Blanquina per haver comés i perpetuat el crim d'heregia i apostasia, condenava la seua memòria, lliurant la seua estàtua al braç secular, i els seus bens i drets s'aplicaven al fisc fins a la data de la mort de la jujada. D'esta manera, les seues restes foren tretes del cementeri cristià i cremades públicament i les seues filles foren privades de tot dret sobre els bens familiars, tant paterns com materns. | |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 10:28 16 jun 2019
Blanquina March Almenara (Valéncia, 1473 - Xàtiva, 1508) fon la mare del gran filòsof i humaniste valencià Lluís Vives.
Biografia
Blanquina March, naixqué en la ciutat de Valéncia l'any 1473 i, encara que era filla de judeus, es feu cristiana en 1491, als dihuit anys, just un any abans del decret d'expulsió dels judeus.
Es casà en Lluís Vives Valeriola, un chicotet comerciant de la ciutat que també fon judeu convers. Blanquina fallí a causa de la pesta en l'any 1508 en la ciutat de Xàtiva i fon soterrada en Alzira en el cementeri de Santa Caterina. Pocs anys abans, en 1501, el seu marit, degut a la seua qualitat de convers seguia les pràctiques de la religió judaica, fon detingut per primera volta. El Sant Ofici, o siga l'Inquisició descobrí la sinagoga clandestina de Valéncia en la casa de Castellana Guions, viuda del seu germà, Salvador Vives. Encara que en eixe primer procés aconseguí la lliberació de rebre cap pena, en 1522 fon detingut novament, fon condenat a la foguera i li foren confiscats tots els seus bens. Complida la sentència en 1524, les seues filles, Beatriu i Leonor, varen reclamar el dret sobre els 10.000 sous que la seua mare Blanquina March havia aportat al matrimoni en concepte de dot, cantitat que apareixia en el balanç dels bens confiscats a son pare. En l'any 1527, varen guanyar el pleit i reberen el primer pagament de la devolució. Per a evitar la total devolució, el fiscal de l'Inquisició començà un procés contra la memòria i els bens de Blanquina March, que havia mort feya ya 20 anys. El 31 de giner de 1529, l'inquisidor Arnau Albertí sentenciava que Blanquina per haver comés i perpetuat el crim d'heregia i apostasia, condenava la seua memòria, lliurant la seua estàtua al braç secular, i els seus bens i drets s'aplicaven al fisc fins a la data de la mort de la jujada. D'esta manera, les seues restes foren tretes del cementeri cristià i cremades públicament i les seues filles foren privades de tot dret sobre els bens familiars, tant paterns com materns.