Diferència entre les revisions de "Bismut"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 3: Llínea 3:
 
El '''bismut''' (de l'[[alemà]] Wismut) és un element químic, metal d'aspecte [[argent|argentat]] més pesat que el [[ferro]].
 
El '''bismut''' (de l'[[alemà]] Wismut) és un element químic, metal d'aspecte [[argent|argentat]] més pesat que el [[ferro]].
  
El seu símbol és Bi i el seu número atòmic és 83.
+
El seu símbol és Bi i el seu número atòmic és 83. Ya era conegut en l'antiguetat, pero fins a mediats del [[sigle XVIII]] era confòs en el [[plom]], [[estany]] i [[zinc]].
 +
 
 +
El bismut s'expandix al solidificar-se; esta propietat ho convertix en un metal idòneu per a fundició. Algunes de les seues aleacions tenen punts de fusió inusualment baixos. És una de les substàncies més fortament diamagnétiques (dificultat per a magnetizar-se). És un mal conductor de la calor i l'electricitat, i pot incrementar-se la seua resistència elèctrica en un camp magnètic, propietat que ho fa útil en instruments per a medir la força d'estos camps. És opac als rajos X i pot amprar-se en fluoroscopia.També es utilisat en lloc del plom en numerosos usos en balística.
  
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Metals]]
 
[[Categoria:Metals]]

Revisió de 12:03 4 ago 2023

Bismut

El bismut (de l'alemà Wismut) és un element químic, metal d'aspecte argentat més pesat que el ferro.

El seu símbol és Bi i el seu número atòmic és 83. Ya era conegut en l'antiguetat, pero fins a mediats del sigle XVIII era confòs en el plom, estany i zinc.

El bismut s'expandix al solidificar-se; esta propietat ho convertix en un metal idòneu per a fundició. Algunes de les seues aleacions tenen punts de fusió inusualment baixos. És una de les substàncies més fortament diamagnétiques (dificultat per a magnetizar-se). És un mal conductor de la calor i l'electricitat, i pot incrementar-se la seua resistència elèctrica en un camp magnètic, propietat que ho fa útil en instruments per a medir la força d'estos camps. És opac als rajos X i pot amprar-se en fluoroscopia.També es utilisat en lloc del plom en numerosos usos en balística.