Beltane

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:18 15 feb 2023 per Lluísm (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Celebració de Beltane '''Beltane o Bealtaine o Beltanario''' (/ˈbɛl.etɪn/ en castellà…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Celebració de Beltane

Beltane o Bealtaine o Beltanario (/ˈbɛl.etɪn/ en castellà: Buenfuego) és dia festiu celebrat l'1 de maig en l'hemisferi nort i el 31 d'octubre en l'hemisferi sur. Històricament esta festivitat se celebrava en Irlanda, Escòcia, Galícia, Astúries i en l'Illa de Man. En les atres regions en cultura celta, com Gales, Bretanya i Cornualles, hi havia festivitats similars el mateix dia. Contemporáneament, sobreviu en pràctiques folklòriques en els territoris celtes i en la diàspora, ademés d'experimentar cert grau de renaixença en recents décades. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en Samhain, Imbolc i Lughnasa.

Orige

Per als celtes, la nit de Beltane marcava el començ de la temporada d'estiu pastoral, quan les manades de ganado es duyen cap a les pastures verdes i a les terres de pastura de les montanyes. En irlandés modern El meu na Bealtaine (Més de Bealtaine) és el nom del més de maig, encara que a sovint s'abrevia com Bealtaine, coneixent al dia festiu com Lá Bealtaine.

Una de les principals activitats de la festivitat consistia en encendre fogueres en les montanyes i tossals en ritual i significat polític2​ en Oidhche Bhealtaine (La vespra de Bealtaine). En gaèlic escocés modern, s'usa només Lá Buidhe Bealtaine (El dia groc de Bealtain) per a descriure el primer dia de maig.

En l'antiga Irlanda, la foguera de Bealtaine principal s'encenia en el tossal central de Uisneach ‘El melic d'Irlanda’, centre de rituals del país, el qual es troba ara situat en lo que és Westmeath. En Irlanda, el prendimient de fogueres en Oidhche Bhealtaine sembla haver sobrevixcut únicament fins al present dia en el comtat de Limerick, especialment en la ciutat de Limerick en la seua nit de foguera anual, encara que alguns grups culturals han expressat interés en reviure l'hàbit en Uisneach i potser en el Tossal de Tara.​ En temps moderns també es pot observar l'allumenament de fòcs comunitaris de Beltane que s'encenen en llars en algunes parts de la diàspora celta i per alguns grups neopagans, encara que en la majoria d'estos casos esta pràctica és una celebració cultural més que la renaixença d'una antiga tradició.​

Tradició en la Península Ibèrica

En Galícia, se celebrava en una recollida nocturna en els camps de cultiu en antorches nomenades fachucos, les cendres de les quals s'escampaven per la terra;​ hui en dia en Galícia se li seguix rendint cult a la deesa gaèlica Beltane i, a pesar de que en époques passades esta festivitat estava sent apartada, ara té molts més adeptes pel romanticisme i reconstruccionisme que compartix en les atres regions celtes com Irlanda o Bretanya.

En el nort de la Península Ibèrica també hi ha presència de celebracions ancestrals en estes dates. En Cantàbria, el primer dia de maig se celebra des de temps inmemorial la festa de la Maya, o Consagració de la Primavera, en la que es planta un gran tronc d'arbre en el centre dels llogarets i se l'engalana en cintes i branques de colors, en una clara simbologia de reverència fàlica que es relaciona en la fertilitat de l'estació primaveral. S'elegix aixina mateix a la Mayadama, una mossa que és vestida en robes blanques adornades en flors i motius vegetals. En totes les terres del centre de la Península se celebra ancestralment el pingado del maig, com a inici de la primavera, en especial tradició en les terres altes de Castella, especialment de Segòvia, Burgos i Sòria.

Una atra de les festivitats que entronca directament en el Beltane, de traducció cristiana és la Festa de Sant Isidre, se celebra el 15 de maig en pràcticament tots els pobles de Castella, sobretot en zones rurals ya que és el patró dels agricultors, en esta festa se celebra l'abundància i es demana a Sant Isidre que les collites siguen productives. També és el patró de la capital d'Espanya: Madrit, lo que pot donar-nos una idea de la tradició agrícola de la ciutat que fa varis sigles no era ni moltíssim menys la metròpoli en la que s'ha convertit.

Referències

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
  • Danaher, Kevin (1972) The Year in Ireland: Irish Calendar Customs Dublin, Mercier. ISBN 1-85635-093-2 pp.86-127
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • Hutton, Ronald (1996) Stations of the Sun: A History of the Ritual Year in Britain. Oxford: Oxford University Press ISBN 0-19-288045-4, p. 363
  • Nora Chadwick, The Celts (Penguin, 1970) pág. 181

Bibliografia

  • Campbell, John Gregorson. The Gaelic Otherworld, editado por Ronald Black. (1900, 1902, 2005). Birlinn Ltd. pp. 559–62. ISBN 1-84158-207-7
  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Danaher, Kevin. Irish Folk Tradition and the Celtic Calendar. In The Celtic Consciousness, ed. Robert O'Driscoll. New York: Braziller, 1981. pp. 217–42. ISBN 0-8076-1136-0. On specific customs and rituals
  • Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
  • Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
  • Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-069-5
  • Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6

Enllaços externs

Commons