Batalla de Flors

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:Bata2.jpg
Batalla de Flors en el passeig de l'Albereda

La batalla de flors és un dels actes en el que finalisa la Fira de juliol de Valéncia. La primera vegada que es realisà fon en 1891 a proposta del llavors president de Lo Rat Penat, Pasqual Frígola, Baró de Cortes de Pallàs.

Té lloc en el passeig de l'Albereda de Valéncia i es desenrolla l'últim dumenge de juliol i en ella, participen moltes carrosses des de les quals, les chiques llancen flors als assistents i els assistents se les tornen a llançar. Com a protecció les participants en les carrosses, únicament tenen unes raquetes de jugar al tenis.


Historia

La Batalla de Flores és l'acte més singular i coloriste de la Fira de Julio de Valéncia, i una de les manifestacions festives més atractives de totes les que se celebren en la Comunitat Valenciana. És el fermall d'or a l'intens programa de propostes lúdiques que es desenrollen en la ciutat durant tot el més de juliol. Ademés, se celebra des de 1891 per lo que conta ya en 123 anys d'història, lo que la convertix en la desfilada de carrosses en batalla floral més antic d'Espanya. La cerimònia del color i l'olor que és este acte principal de la Fira de Julio manté les seues característiques centrals immutables respecte a eixercicis anteriors. Els participants es llançen un milló de clavellineres grogues i taronges, que Miguel Galán i la seua família, proveïdors de la festa des de fa anys, cultiven en mirament en una finca d'unes trenta hanegades. Esta desfilada de carrosses, calesas i grupas (cavalls) engalanades de flors pels millors artistes fallers dona lloc a un concurs organisat en diverses categories, de les que la secció especial també és la més preciosa. L'acte té dos alvertents principals. Una primera desfilada en el que les carrosses recorren l'itinerari acotat en la Passejada de l'Albereda per a que el jurat les valore i els entregue els premis; i la batalla floral, que arranca res més disparar-se la carcassa. En esta guerra festiva i cromàtica participen les persones que viagen en les carrosses i el públic. Els proyectils són les flors;com a escuts, s'ampren raquetes; i a bordo de les carrosses viaja un centenar llarc de falleres majors i infantils. Pocs dies abans de la lluita, es posen a la venda 300 nayes i zones reservades, en els que el públic goja d'una ubicació privilegiada per a poder llançar flors i vore be la desfilada.

Estes nayes s'agoten en poc temps i són el lloc on es pot vore a les autoritats municipals i a les que visiten Valéncia en estos dies. Les carrosses transporten a les Falleres Majors de Valéncia; a les seues corts d'Honor, a les chiquetes i senyoretes que ya han segut seleccionades per a estar entre les elegides en la Cort d'Honor; a les representants de les festes d'Alacant i la seua Cort d'Honor, aixina com les de Castelló; i a membres de comissions falleres, cases regionals i atres càrrecs festers. Tots van vestits en el típic trage de valenciana o de huertana, i els representants de les cases regionals en els seus trages típics. També hi ha atres carrosses que s'engalanen en funció d'una temàtica concreta i els qui viagen sobre elles també van abillats com a marca eixe lema.

Encara que a finals del sigle XIX, va ser l'aristocràcia i la burguesia valenciana la que va impulsar esta festa floral, per a exhibir el seu poder de manera ostentosa i festejar l'arribada de les vacacions, que es feyen llavors en agost; ara són les falles les que porten el pes de l'organisació. Des dels anys 50, són les comissions falleres i les màximes representants de la festa les que acaparen tot el protagonisme.

Atres festes florals del món

La Batalla de les Flors de Valéncia està emparentada en atres festes vinculades a la Primavera, els carnestoltes i l'estiu, tant d'Europa com de Sudamèrica. Se sap que el seu orige històric es deu al Baró de Corts i president de Lo Rat Penat, Pascual Frígola, qui en 1891, va decidir implantar-la en la Fira de Julio, a image i semblança de la que es realisava i es realis en la joya francesa de la Costa Blava, Niça, on una gran lluita floral explota en ple Carnestoltes. Igualment, en plens carnestoltes de Barranquilla, en Colòmbia, se celebra una atra batalla de flors que es desenrolla des de 1903 en aquella capital suramericana i que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

Vinculades a l'arribada del bon temps, i en definitiva, a festejar l'entrada de la Primavera, en Múrcia i Còrdova tenen també les seues pròpies celebracions en les que es rendix a les flors. En la desfilada de Múrcia en primavera 2014, d'abril, es varen llançar més de 200.000 flors,en la particularitat de que es fa un passacarrer en el que participen grups organisats i disfrassats de majors i chiquets, que van abillats en motius florals.

En Còrdova també té lloc una Batalla de Flors en la que participen una vintena de carrosses. L'esquema i la presentació estètica és molt semblada a la de Valéncia. Se celebra coincidint en les Creus de Maig i és molt volguda pels cordovesos. En Orense, s'ha estat batallant en ornaments florals fins a l'any 2014, quan l'equip de govern de la ciutat gallega va decidir eliminar este acte del programa. Es feya dins de les Festes del Corpus, en juny, i molt prop de l'estiu, per tant. Lo mateix que en Laredo, el bell municipi càntabre, on la Batalla de Flores està declarada Festa d'Interés Turístic Nacional i se celebra l'últim divendres d'agost.

Totes les ciutats citades destaquen, junt a la capital de la Comunitat Valenciana, per l'importància que tenen les flors en les seues raïls històriques i en els seus símbols identitaris. En Valéncia, sempre es fa l'ultim dumenge de juliol a partir de les 20 hores. En la vespra, en la Ciutat de l'Artiste Faller, se celebrarà el més que multitudinari Sopar de la Puncha, que es amenisat per una Orquesta.


Enllaços d'interes