Balaenoptera physalus
El rorcual comú (Balaenoptera physalus), també cridat ballena d'aleta, és una espècie de cetáceo misticeto de la família Balaenopteridae. És el segon animal més gran del planeta, solament superat per la ballena blava. Pot aplegar a alcançar una llongitut de 27 metros.[1]
El seu cos és llarc i estilisat, d'un color gris parduzco, menys en la seua part inferior, que és blanquecina. Existixen dos subespecies diferenciades: el rorcual del nort, que té el seu hàbitat en el Atlàntic Nort, i el rorcual antàrtic, de major tamany, que viu habitualment en aigües del oceà Antàrtic. Pot vore's en els principals oceans del planeta, des de les aigües polars a les tropicals. L'espècie està absent solament de les aigües pròximes als blocs de gèl d'abdós pols i de certes àrees, relativament menudes, alluntades de mar oberta. La seua major densitat de població es troba en aigües fredes i templades.[2] S'alimenta principalment de menuts peixos que s'agrupen en cardúmenes, de calamars, de crustacis com els misidáceos i de kril.
Com tots els demés misticetos, el rorcual comú va sofrir una caça intensiva durant el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
i està catalogat com una espècie en perill d'extinció. Casi 750 000 d'estos rorcuales varen ser caçats en el hemisferi sur solament entre 1904 i 1979,[3] i en l'actualitat tan solament queden menys de 3000 en eixa regió.[4] La Comissió Ballenera Internacional (CBI) ha establit una moratòria en la caça comercial d'esta ballena,[5] encara que alguns països com Islàndia, Noruega i Japó continuen en la seua caça en determinades époques de l'any.[6] Per a la temporada de 2008, Japó va manifestar la seua intenció de matar aproximadament 1000 ballenes (uns 850 rorcuales aliblancos, 50 rorcuales comuns i 50 yubartas); inclús preveen que el seu objectiu no aplegara a alcançar-se si es produïen retallades financeres provocades per les protestes migambientals.[7] L'espècie també és caçada per aborigen groenlandeses autorisats pel programa de Caça de Subsistència Aborigen dirigit per la CBI.[8] Baixe este programa es varen caçar 377 ballenes en 2007, de les quals dotze eren rorcuales comunes.[9] Les colisions en navío i els sorolls procedents de l'activitat humana en els oceans suponen una important amenaça per a la recuperació de l'espècie.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . MarineBio.org. Consultat el 5 de decembre de 2019.
- ↑ (2006) Draft recovery pla for the fi whale (Balaenoptera physalus) (PDFPDF) (en anglés), Silver Spring, Maryland: National Marine Fisheries Service.
- ↑ . EDGE of Existence programme. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2011. Consultat el 30 d'octubre de 2009.
- ↑ Goodlad, J. A. (2003). «Section 7: The legacy of Bruce. Chapter: How many whales llaure left?», Scotland and the Antarctic (en anglés), Royal Scottish Geographical Society. ISBN 0904049043.
- ↑ . International Whaling Commission. Archivat des d'el original, el 19 de decembre de 2008. Consultat el 16 de giner de 2009.
- ↑ Black, Richard. . BBC News. Consultat el 16 de novembre de 2009.
- ↑ McLeod, Shane. . ABC News. Consultat el 27 de setembre de 2011.
- ↑ . Comissió Ballenera Internacional. Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2012. Consultat el 16 de giner de 2009.
- ↑ . Comissió Ballenera Internacional. Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2012. Consultat el 16 de giner de 2009.