Diferència entre les revisions de "Avinyó"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 18: Llínea 18:
  
  
Avinyó havia segut seu bisbal des de l'any [[70]] d. C., i fon convertida en Arquebisbat en [[1476]]. Ací se celebraren varis [[Concili|sínodos]] de menor importància. La seua universitat fon fundada pel Papa [[Bonifaci VIII]] en [[1303]] i, degut a la seua reputacóo pels seus estudis en lleis, tingué gran importància fins la Revolució Francesa.
+
Avinyó havia segut seu bisbal des de l'any [[70]] d. C., i fon convertida en Arquebisbat en [[1476]]. Ací se celebraren varis [[Concili|sínodos]] de menor importància. La seua universitat fon fundada pel Papa [[Bonifaci VIII]] en [[1303]] i, degut a la seua reputació pels seus estudis en lleis, tingué gran importància fins la Revolució Francesa.
 
[[Image:France Avignon Total 1.jpg|thumb|center|700px|Vista de la ciutat en el [[pont de Avinyó]] i el [[mont Ventoux]]]]
 
[[Image:France Avignon Total 1.jpg|thumb|center|700px|Vista de la ciutat en el [[pont de Avinyó]] i el [[mont Ventoux]]]]
  

Revisió de 19:38 28 ago 2014

Vista de Avinyó

Avinyó (en francés Avignon) és una ciutat i comuna francesa, capital del departament de Vaucluse, en la regió de Provença-Alps-Costa Blava. Està situada en la marge esquerra del riu Roine a uns 653 km al surest de París i 80 km al noroest de Marsella.

Història

Avinyó fon residencia dels Papes en 1309, quan la ciutat se trobava baix el govern dels reis de Sicília pertanyents a la Casa d'Anjou. En 1348, el Papa Climent VI comprà una residencia a la regina Joana I de Sicília, permaneixent Avinyó com propietat papal fins 1791 quan fon incorporada a França durant la Revolució Francesa.

A continuació apareix la llista dels set Papes que residiren ací des de 1309 fins 1377. A este periodo en que els Papes establiren la seua residencia en Avinyó se li coneix com Papat d'Avinyó. Una volta terminada esta, escomençà en 1378 el Gran Cisma d'Occident que no se resolgué fins 1417.

Els antipapes Climent VII i Benet XIII, conegut en el nom de "Papa Luna", continuaren residint ací encara després de que els papes retornaren a Roma en 1377. Climent VII permaneixqué en Avinyó durant tot el seu pontificat 1378-1394 mentres que Benet XIII vixqué en Avinyó fins que fugí cap a Aragó, fixant la seua residencia finalment en Peníscola, a on morí als 96 anys en 1423.


Avinyó havia segut seu bisbal des de l'any 70 d. C., i fon convertida en Arquebisbat en 1476. Ací se celebraren varis sínodos de menor importància. La seua universitat fon fundada pel Papa Bonifaci VIII en 1303 i, degut a la seua reputació pels seus estudis en lleis, tingué gran importància fins la Revolució Francesa.

Vista de la ciutat en el pont de Avinyó i el mont Ventoux

Enllaços externs